Google
This is a digital copy of a book that was prcscrvod for gcncrations on library shclvcs bcforc it was carcfully scannod by Google as part of a projcct
to make the world's books discoverablc onlinc.
It has survived long enough for the copyright to cxpirc and thc book to enter the públic domain. A públic domain book is one that was never subject
to copyright or whose legal copyright term has expired. Whether a book is in the públic domain may vary country to country. Public domain books
are our gateways to the past, representing a wealth of history, cultuie and knowledge that's often difficult to discover.
Marks, notations and other maiginalia present in the original volume will appear in this flle - a reminder of this book's long journcy from thc
publisher to a library and finally to you.
Usage guidelines
Google is proud to partner with libraries to digitizfi públic domain materials and make them widely accessible. Public domain books belong to thc
públic and we are merely their custodians. Nevertheless, this work is expensive, so in order to keep providing this resource, we have taken steps to
prcvcnt abuse by commcrcial parties, including placing lechnical rcstrictions on automated querying.
We also ask that you:
+ Make non-commercial use of the files We designed Google Book Search for use by individuals, and we request that you use these files for
personal, non-commercial p urpo ses.
+ Refrainfivm automated querying Do noi send automated queries of any sort to Google's system: If you are conducting research on machinc
translation, optical character recognition or other areas where access to a laige amount of text is helpful, please contact us. We encouragc thc
use of públic domain materials for these purposes and may be able to help.
+ Maintain attributionTht GoogXt "watermark" you see on each flle is essential for informingpcoplcabout this projcct and hclping them find
additional materials through Google Book Search. Please do not remove it.
+ Keep it legal Whatever your use, remember that you are responsible for ensuring that what you are doing is legal. Do not assume that just
because we believe a book is in the públic domain for users in the United States, that the work is also in the públic domain for users in other
countiies. Whether a book is still in copyright varies from country to country, and we can'l offer guidance on whether any speciflc use of
any speciflc book is allowed. Please do not assume that a book's appearance in Google Book Search means it can be used in any manner
anywhere in the world. Copyright infringement liabili^ can be quite severe.
About Google Book Search
Google's mission is to organizc thc world's information and to make it univcrsally accessible and uscful. Google Book Search hclps rcadcrs
discover the world's books while hclping authors and publishers rcach ncw audicnccs. You can search through thc full icxi of this book on thc wcb
at|http: //books. google .com/I
6000878850
:í?^
'^X-^-^,
1'
i
k
mmm m ii m
co
M^JLm^'*-
OBRAS
püblicadas per f. p. briz.
LA HAsfA DELS AMOBS, po^ma en dolu canU.
LO BHOT D' ACHS, rimae.
LO LLIBNB DELS ÀNGELS , en vers.
QUI S' ESPERA 'S DESESPERA, comèdia.
HIRETA, Iraduccid del poema <l« F. Hlslral.
CALENDARI CATALÀ, ( lUS I escrll per poétns caUInns.
CALENDARI CATALÀ , ( 1SS« '.
CALENDARI CATALÀ , ( 1867 ).
AdSf AS MARCH , re Imprès lÒ de lasobrasd' estpoéU.
LO LLIBRE DE LES DONES , de Jaume Roig , relmpreslA.
<EiAli8ettS
DE LA TERRA
CANTS POPULARS CATALANS
FRANCKSCll ['KI.AY íilU;^
CANDI CANDI.
BABCELONA:
LiJiiiii-rtniv lli: !■; ikriiando iíoca,
BtHULt DE *M< lOSBPH, vàH. IK.
^Rd'ï AJ dC
AL MKSTUE EN GAY SABEK
€n iHartau 2lgml0.
tyf /a/éf/fc ?/u//o?t fiíce €C ^íJ. í/hí: caa Aa
#
Es la primera vegada que 's donan à llum cants
populars catalans acompanyats de la música. Eixa ha
estat recullida de la boca del mateix poble: tal com
lo poble la canta, la publiquem avuy. Hi hem afe-
git /'acompanyament pera acabar de arrodonir una
idea nostra. Pera nosaltres, catalans abans (|ue tot,
no n' hi havia prou ab estampar la tonada d' aquei-
xas cansons de modo que sols pogués servir pels
mestres de música ; nosaltres hem volgut fer can-
sons que, sense desmillorar, pugan ésser cercadas
y aprésas pels senzills aficionats al mes comú dels
instruments , al piano. Nosaltres volem que qual-
sevol puga, aixís com toca una balada escocessa,
tocar las preciosas cansons de nostra estimada terra.
Sense acompanyament era condempnarlas à no ser
mes que copiadas per quatre músichs de poca ins-
piració: quedavan eixas preciosíssimas melodías en-
terradas , això no es lo que desifjém. Si algú 'ns
moteja perquè las hem profanadas acompanyantlas
de una ratlla que no es popular , donarémli per
resposta la següent. « Si tant mal d' ulls li fa la
ratlla afegida , posihi al damunt lo dit y 's trobarà
ab la ratlla de dalt tota soleta, y, en ella, si sab do
nota, hi podrà llegir ab tota sa puresa la mateixa
cansú que haurà sentit alguo cop taral-lejada pels
frescos llavis d' alguna ayrosa y senzilla pageseta.»
Lo nostre objecte no ha sigut altre que donar una
mostra de lo que son las Capsons caidanas. Ne hi
hem posat de tot genero. iNo 's crega que fora de
lasdeaquíno n' hi haja de bonicas, molt al revés.
Las mmtanyas de Canigó^ La Udnlia del rey moro,
Don Joan y D. Ramon, Lo comple Florís y moltas al-
tras mes ne quedan. Be prou que ho sab si 'n que-
dan 6 no En Marian Aguiló, home de llarchs co-
neixements en la matèria, que ja fa molts anys s' hi
entreté en col-leccionarlas , y que, sinó csíém mal
enterals, aviat las farà sortir lotas plcgadas.
Nos ha ajudat à fer nostre treball la obra que
ab lo títol Ohservadmes sobre la poesia popular
publicà envers i' any 1853 En Manet Milà, cate-
dràtich de la Universitat de Barcelona; mes en ho-
nor de la veritat devem dir que de tots les cants
que en aquella obra se hi troban, naltres ne tenim
ires, quatre y fins sis versions. A fi de que cap ma-
^N/VW
La poesia es tan antiga com la mateixa terra i. La
verdadera font de tota poesia es lo cor, y à tot ho-
me, al revenirse del trevall , al clavar los ulls al cel
pera lloarà Deu, al empunyir una arma pera defen-
dre sos llars, lo primer que li ve à la boca es un doll
de paraulas que ben be poden anomenarse poesia.
Eixa, segons que surti dels llavisd' un rúsiich ó d' un
lletrat, es popular ó erudita. Y dihém açó, perquè
per mes que 's vulla, 1'- home qu* arriba à ser poeta
à forsa d' estudi no sab, no put fingir aquella candi-
desa de las cansons de la terra, com may la flor de
hivernadero lè la mateixa aroma de la que havent
pogut esbadallarse als raigs del sol, pura, fresca y
regalada flayra espargeix à son entorn. Entenem
per poesia popular la que s' improvisa, no la que s*
escriu; la que sent y fa sentir, noia que 's pensa.
Pera ella no hi ha pàtria, religió, ni costums deter-
minadasy pus las tè totas. Va d' un cap à V altre del
mon, y aquS 's vesteix de pagesa, lues en lla de da-
ma, salta à I* Àsia y es una benèfica deilat, à I*
Àfrica pren per cau la gola de uncocodrilo, en Amè-
rica adora al sol, en Europa s' agenolla al davant d*
una creu, en totas parts d' amor enrahona, à tot
1 La poesia popular naix en los primitius setgles y s' arrela en la
terra mes seca. (X. Marmier.)
arrCD lays escampa. Aquí adorm à un xich infiïnl
qoe dins del bressol des-ansa; allà parla ali una que
jan dïnlre laraixa. Ara esesperansa, desprès desen-
gany. Ja s* idsH 5n8 à (ocar al ce^ ja rasireja pèls
camps, mes sens emlirnlar jamay lo rich mantell ni
que son alal cos embolica. Passa las nilsà hora de la
llar, al pco d' on castell, dins d' ona cova degel; preo
la lluna ali lo Grech en la platejada mar, y 'I sol ablo
enamorat que, al peu de la finestra desa dolMtaymia,
canla. Aquí 's corona de rosas; mes enllà de sempre-
vivas. Se la véu polsant 1' arpa, brandint la espasa:
uns li sentan cridar aàymam»; altres 'ituglaa; altres
«m/ord.» Y'l poble al sentiria, adora, combat, y esti-
ma, perquè ella li parla ab la ven del cur y tothom
dobla la lesia quan surt del fons del pit la veu que 4
sa endormiscada ment desperta, l's una namorada la
que 's plany? ella vn y canta à sa mare:
<i — Ay mares que teniu fillas
allí bont nosallres 'ns hi reunim pera pendre concell,
((00 digas pas à mos companys que he mort! Quan
te preguntin, respontlos que m' hi casat en los tristos
camps de V estranger.
aDigals que he pres per sogra la pedra plana, per
muller la terra ombrivola y per conyatsios rochs.— »
Es un lladre lo qui duhen à morir? llavors plora
tot esclamantse:
«Tristas de las nostras mares
y quan ellas ho sabran
de tení 1s fills per las covas
despullats y sense robas
ab manillas en las mans!»
Es lo remordiment lo qui parla ? llavors diu:
«Gent que veniu al suplici
preneu exemple de rai.»
^Se tracta d' un perdut, d' un hom sens creencias?
à las horas crida ab to enujat :
«Agaféulo qu* es Iraidor
que V iglesia no li valga.»
També va à cercar als que reposan en las tombas,
y fins de V infern los trau y als castells los porta , y
quan los hi preguntan :
«— ^Ahont vos han donat posada,
compte 1' Arnau?
^Ahout vos han donat posada?
Vàlgam, Dèu val 1
Ella *ls fa respondre :
\ÍII
Ja 'ns parla de ana dama bermosiasiïna :
cA Aragó n' hi ha ana dama
qo* es bonica com an sol ,
tè la cabellera rossa
li arriba fins als talons,
n' es filla del rey de Fransa
germana del d' Aragó
y si acas no ho \ oléu creure
miréali lo sabató ,
vearéu las Ires flors de lliri
y las armas d' Aragó.»
ja d' ona pobre nina casada ab un pastor que
«per sabatas dú ona teula,
per mitjas on mesuro »
Unas vegadas invoca à la Mare de Deu del Tallat;
allras à la creu del padrd. Sempre viu de recorts y
quasi may d' esperansas
Aqui n' es t^ senzrllesa en son dir :
«N' hi havia un pagès
que 'n tenia una filla,
no la ha volguda dar
als fadrins de la vila.
Mes avall parla ab to metafòricb y diu :
«Quan 1^ aurora hagué parit
lo sol que ja eixia.»
Uns cops es crédula y supersticiosa :
«Un bras de criatura
al foch ne van tirar.
Qnt es(à despert s' adorm ,
qui Horm no despertarà.»
altres desapíadada y aspre :
«—Si 's moren que 's morin
ja 'Is enterraran,
tas tombas son novas
lasesIrenar&n.D
Si 's mostra humil en un indret:
• Llicencia vull demanar
à la meva namorada,
llicencia d' anà' à segar
à Urgell una temporada.»
' no triga en deixarse portar del despit y esclama :
u — Lo mal que jo linch , mare,
vos mateixa me 'I causeu,
matzinas me n' heu donailas ,
jo crech que morta 'm veureu.»
Tan avial es sarcàstica y mofeta ;
XV
En una paraula , la poesia popular en tot troba
que dir, en tot troba a^umplo per inspirarse dès de
la mitologia indiana fins als senzills quadros de la
vida de fora. «Es, com diu Herde•'en la introducció
del VolksUedfr, un archiu del poble , lo tresor de sa
ciència , de sa religió, de sa teogonia , de sa cosmo-
gonia , de la vida de sos pares , de las gestas de sa
historia. Es la espressióde son cor, la imatge de sos
sentiments en las alegrias y las tristesas.D Es com
una criatura de senzilla, tan aviat fa parlar una plan-
ta, com un aucell, ^ com una montanya: ab tal de
lograr lo seu fi, que n* es lo de plaure, poch se fixa
\ Ka la poètica canso religiosa del rey Herodes se fa parlar à la
ineDta que descobreix 1^ amagatall de la Mare de Deu.
— Vos bome M bon bome, — lo bon segador ,
ibea Yist una dona — ab lo Redemptor?»
Kll oe responia:— «Una n' ba passat
mentres jo m'estava— segant aquest blat.»
Se 'n gira à n'als altres — diu: «no seran elis
tomémsen à casa — ab tota la gent.
Lo camí qa'bem fet— no *ns ba aprofitat,
nos bem cansat molt— y res bem trobat.
Quan ja se n' anavan — la menta ba parlat.
«Sota la garbera, — n* ba dit, ella està.»
Calla la menta xarraire— que n'ets menta y mentiràs
y mentres ne sigas menta— floriràs y no granaràs.
Ed efecte eixa planta floreix y no graua. En un altra canso també re-
ligiosa se fa parlar à toCs los aucells, pera saludar lo naixement del Sen-
yor:
Cantava lo pardal: Cantava '1 rossinyol:
«Esta nit de nadal «Es bermos com un sol ,
es nit de gran contento.» brillant com una estrella.»
Lo verdum y llubè La guayla y lo bitxacb
dittben cantant també: se miran al manyacb
« íQué glòria es la que sento! » y * la mare donzella.
en los medis. Lo maleix es cl&ssica que romàntics
mes, això si, sempre es hermosa. Pochs trossos de I
millor obra d' art en poesia tenen lo valor dramàtic!
de la canso catalana lo Compte Ai^au y 1' Arpa ma
i-avellosa , eiilra 'Is cants de la illa de Ferce'
Canlais 'I pas^arelt: L' esllbaroltt diu :
a;Ob qu' bermos y que teli >>No es hlvem ni estla
es l' Infant de Naria!' sino que es primavera:
Cantata alegre '1 tòrl : perquè ha nat una llar
•Veuré naiie 1' amor que per lot dona olor
í«l de lailda mla:» en lo cel ïea la (erra. etc.
Per acabaree de formar nna Idea de la musa popular, apropósll de I
que lia aervit de peu i. elia noia, po^ém à seguiment traduïda al calal
una de las llegendas de I' Edda.
oLo dèuTbor passi la Dit í dins del dit ilcb del i;uantd' un gegant
Ld dèu se llevà quan cregué que 'I geganl ]a dormia, i ab tolas sas foi
sas II va pevar un eop de marlell al cap. Lo gegant »e desperta, se pass.
la mà pul front i diu : ' Sembla que m' haurà calgui alguna tutia sobr
'Is caliells.»
En allra llegenila una Ulla ilca d' un gegant la una montanya no me
delianl caure la terra que du ú dins del seu devantal.
Una altra ile aquelias crlaluretas va a passejaree per fora; veu ui
llaurador all sosdoe cavalls y la rella, y agafa home y jou, y posan^bo a
I
XVII
Pòcbs trossos de poAmas épichs tdoen la energia de
las Sagàs dels Nibelutigs y del cant grech La m&rt
— iQué hi farem à la bora del mar? No tenim pas «eda per emportar-
nosbi.
—Com que ja 'os senblém , allí 'ns tomarem tant blanca I* una com I'
jJtra.
—Encara que tot lo dia estessis rentante, no *t lomarlas pas mes blan-
ca del que Deu t' ha fet.
— Encara que fossis mes blanca que la nen , per ço no 'm pendràs
i* enamorat .
La xica s' asseu sobre una pedra; la gran d' una empenta la tira al
alga.
La pobre nina enayra Ms brassos: — «Germana aymada, ajudam à mun-
tarà la plaUa.
— No t^ ajudaré com no *m prometis que 'm donaràs ton enamorat.
— ^De bon cor te donaria tot lo que tinch; però de mon aymMlorno ^n
pucb disposar.
—Jo cercaré per tú un altre promès y un rieb vestuari.
Lo vent del Sur bufa y empeny al cos mar endins.
Lo vent per damunt de las blancas onas porta al cot; cap ú la platja.
Lo vent del Est se deix sentir y tira al cos cap à la proa d' una nau.
Dos pelegrins troban lo cadabre.
Dels brassos de la nina 'n fan una arpa.
De sos rossos cabells ne fan las cordas.
— Anem à aqueixa casa de aquí prop bont bi ba un casament.
Se posan al davant de la porta que mig bada y deixan sentir los acorts
de V arpa.
La primera corda diu : <íLa nnvia es ma germana. y»
La segona corda diu: uLa núvia m^ ha mori.»
La tercera corda diu: «Lo nuvi era mon aymador.v
La desposada se toma encesa com una brasa. — Ei\a arpa ^m pusa ma-
lalta.
La núvia se torna berroella com la sancb. — No m' agrada sentir
aqueixa arpa.
La quarta corda diu: «L* arpa no callarà.» — La núvia va per fícarse
al llit.
L* arpa sona ab molta forsa, la desposada mort de pena.»
Quanta somblansa no tò aqueixa caosò ab la rondalla catalana cone-
. irada ab lo nom de La canya del riu d* arenas. Allí es una canya la quo) ^
naixent en lo mateix indret ahont està soterrat lo cos del i&atI, n^^^v^- m
Qui està despert 3' adorm ,
qni<Iorm Dottesperlarí.»
altres desapiadada y aspre :
«—Si 's moren qae 's morin
ja 'is enterraran,
las tombas son novas
las estrenaran.»
Si 's mostra humil en un indret :
«Llicencia vull demanar
ala meva namorada,
llicencia d' anà' à segar
à Urgell una temporada.»
' no triga en deíxarse porLar del despit y esclama :
a— Lo ma) que jo tlnch , mare,
vos mateixa me 'I causeu,
matíinas me n' heu donatlas ,
jo crech que morta 'm veureu.»
Tan aviat es sarcàstica y mofeta :
XV
En una paraula , la poesia popular en tot troba
que dir, en tot troba assumpto per inspírarse dès de
ia mitologia indiana fins als senzills quadros de la
vida de fora. «Es, com diu Herde(*en la introducció
del VolksUeder, un archiu del poble , lo tresor de sa
ciència , de sa religió, de sa teogonia , de sa cosmo-
gonia , de la vida de sos pares , de las gestas de sa
historia. Es la espressió de son cor, la imatge de sos
sentiments en las alegrias y las tristesas.D Es com
una criatura de senzilla, tan aviat fa parlar una plan-
ta, com un aucell, ^ com una monlanya: ab tal de
lograr lo seu fi, que n* es lo de plaure, poch se fixa
1 Ea la poètica canso religiosa del rey Herodes se fa parlar à la
luenta que descobreix l^amagatall de la Mare de Deu.
— Vos home M bon bome, — lo bon segador ,
ibeu vist una dona — ab lo Redemptor?»
Ell ne responia:— «Una n' ba passat
mentres jo m^estava— segant aquest blat. 9
Se ^n gira A n'als altres — diu: «no seran ells
tomémsen à casa — ab tota ia gent.
Lo camí qu'bem fet— no 'ns ba aprofitat,
nos hem cansat molt— y res hem trobat.
Quan Ja se n^ anavan — ia menta ba parlat.
«Sota la garbera, — n^ ha dit, ella esta.»
Calla la menta xarraire— que n^ets menta y mentiràs
j mentres ne sigas menta — floriràs y no granaràs.
En efecte eixa planta floreix y no graua. En un altra canso també re-
ligiosa se fa parlar à tots los aucellSi pera saludar lo naixement del Sen-
yor:
Cantava lo pardal: Cantava M rossinyol:
xEsta nit de nadal «£s hermos com un sol ,
es nit de gran contento.» brillant com una estrella.»
Lo verdum y lluhè La guayla y lo bitxach
ditthen cantant també: se miran al manyach
« iQué glòria es la que sento! » y à la mare donzella.
Qui està despert s' adorm ,
qui dorm do despertarà. >
altres desapíadada y aspre :
u — Si 's moren que 's moriu
ja 'Is enterraran ,
las tombas son novas
laseslrenarín.»
Si 's mostra buntil en un indret :
■Llicencia vull demanar
a la meva namorada,
llicencia d' anà' à segar
à Urgell una temporada.»
~ no triga en deíxarse portar del despit y esclama :
« — Lo mal que jo tinch, mare,
vos mateixa me 'I causeu,
matzinas me n' heu donatlas ,
jo crech que morta 'm veureu.»
Tan aviat es sarcàstica y mofeta :
XV
En ona paraula, la poesia popular en tot troba
que dir, en tot troba assumpto per inspirarse dès de
ia mitologia indiana fins als senzills quadres de la
vida de fora. «Es, com diu Herde'*en la introducció
del VolksUeder, un archiu del poble , lo tresor de sa
ciència , de sa religió, de sa teogonia , de sa cosmo-
gonia , de la vida de sos pares , de las gestas de sa
historia. Es la espressiòde son cor, la imatge de sos
sentiments en las alegrias y las tristesas.D Es com
una criatura de senzilla, tan aviat fa parlar una plan-
ta, com un aucell, ^ com una monlanya: ab tal de
lograr lo seu fi, que n* es lo de plaure, poch se fixa
1 Ea la poètica canso religiosa del rey Herodes se fa parlar à la
luenta que descobreix l^amagatall de la Mare de Deu.
— Vos home *1 bon bome, — lo bon segador ,
ibea vist una dona — ab lo Redemptor?»
Ell ne responia:— «Una n' ba passat
mentresjo m'estava— segant aquest blat.»
Se 'n gira A n'als altres — diu: «ino seran ells
tornémsen à casa — ab tota la gent.
Lo camí qu'bem fet— no 'ns ha aprofitat,
nos bem cansat roolt^y res bem trobat.
Quan ja se n' anavan — la menta ba parlat.
«Sota la garbera, — n* ba dit, ella està.»
Calla la menta xarraire^ue n'ets menta y mentiràs
j mentres ne sigas menta— floriràs y no granaràs.
En efecte eixa planta floreix y no grana. En un altra canso també re-
ligiosa se fa parlar à tots los aucells, pera saludar lo naixement del Sen-
yor:
Cantava lo pardal: Cantava '1 rossinyol:
uEsta nit de nadal «Es bermos com un sol ,
es nit de gran contento.» brillant com una estrella.»
Lo verdum y Uubè La guayla y lo bitxacb
díttben cantant també: se miran al manyacb
« iQué glòria es la que sento! » y à la mare donzella.
en los medis. Lo mateix es clàssica que romàntica;
mes, això sí, sempre es hermosa. Pochs trossos deia
millor obra ij' art en poesia tenen lo valor dramàtich
de la canso catalana lo Compte Arnau y V Arpa ma~
ravellosa , erilra 'Is cants de la illa de Feroe*.
Canlava 'I pasearell;
es l' Infant de Maria!'
CantSTa alegre 'I tArl;
•Veuré naiie I' amor
sol de la iIiIh mlalu
■No es lilTern ni estiu
elao que es priniaiera:
perquè ha nat una flor
que per lot dona olor
en lo cel y en la terra, i
Per aeabarse de tormar nna Idea de la rousa popular , apropúsU de lo
que l>a eervK de pea à eixa nota, pnséni n seguiment traduïda al català
una de las llegendas de l' Bdda.
uLodèu Thor passi la nit üdins del dit tlcb del Ruanld' un gegant.
Lo déu se llevà quan cregué que 'I gegant Ja dormia, y ab tolas sas for.
sas 11 va pe^ar un cop de martell al cap. Lo gtgant se desperta, se passa
la niú pel front y diu : ' Sembla qne m' bautli calgut alguna fulla sobre
En altra llegeuila una Ulla lica d' un gegant ta una monlanya no mes
deixant caure la terra que du ú dini del seu devantal.
XVII
Pocbs trossos de poAmas épicbs teoen la eaergia de
las Sagàs dels Nibelungs y del cant greoh La mort
— iQué bl farem à la bora del mar? No tenim pas seda per emportar-
nosbi.
— Com qaeja 'os senblém , allí *m tornarem tant blanca 1' una com 1'
altra.
— Encara que tot lo dia estessis rentante, no 't tornarias pas mes blan-
ca del que Deu t' ba fet.
— Encara que fossis mes blanca que la neu , per ço no 'm pendrd^
1' enamorat.
La xica s* asseu sobre una pedra; la gran d' una empenta la tira al
aiga.
La pobre nina enayra Ms brassos: — «Germana aymada, j^udam à mun-
tarà la platja.
— No t' ajudaré com no 'm prometis que 'm donarús ton enamorat.
—De bon cor te donaria tot lo que tinch; però de mon aymador no 'n
pucb disposar.
— Jo cercaré per tú un altre promès y un ricb vestuari.
Lo vent del Sur bufa y empeny al cos mar endins.
Lo vent per damunt de las blancas onas porta al cotj cap ú la platja.
Lo vent del Est se deix sentir y tira al cos cap à la proa d^ una nau.
Dos pelegrins troban lo cadabre.
Dels brassos de la nina 'n fan una arpa.
De sos rossos cabells ne fan las cordas.
— Anem à aqueixa casa de aquí prop bont bi ba un casament.
Se posan al davant de la porta que mig bada y deíxan sentir los acorts
de 1^ arpa.
La primera corda diu : «La núvia es ma germana. f»
La segona corda diu: ^La núvia m^ ha mori.*
La tercera corda diu: «Lo nuvi era mon aymador. n
La desposada se toma encesa com una brasa. — Eixa arpa *m pusa ma-
lalta.
La núvia se torna bermeiia com la sancb. — No ro^ agrada sentir
aqueixa arpa.
La quarta corda diu: «L* arpa no callard.» — La núvia va períicarse
al llit.
L* arpa sona ab molta forsa, la desposada mort de pena.»
(Quanta somblansa no tè aqueixa canso ab la rondalla catalana cone-
. goda ab lo nom de La canya del riu d^ arenas. Allí es una cunya la quo^
naixent en lo mateix indret abont està soterrat lo cos del i&atI. n^^«^-
XVIH
de Diakns *; pochs cants de poétss erndits parlan
ab lo senliment dels estadianls de Tortosa; y no gay-
llnt, après de estar coDierllita en Üavlol, qui Ita fvtl'hameT y l'iKrqué:
So colgat al riu d' aren»»
per la flor del panlcall,
per la cama del meu pare
que II feya tanl de mal, etc.
1 •Un núvol negre c' acosta, negre com una bandada de corbs, i Lo
qui «eea Kljïasó teventolannls? NI es Levenlo lannl?. nlKlyïSí. Ks
Omer-Vrionl que s' acosta parlant ab ell dituil mil homes.
Dlako» al saberbo se conmúu y ab veu alta diu k snn tineni:
—Replega mon batalló, replega als pallcaroa, dònals mes pólvora de
la que necessiten; dònalsbalasà grapats. Depreiia] anemsencap AlaAla-
manna qu' alK bl ba un bon lloeh per bàtrese.
Agaran sos llaugers sabres, saspesautascarrablnas: arrtban i Ala-
mannu y prenen posició.
— Vulor nils meus, crida «K, valor fills meus, valor. Slau valents to-
ta vegada que sou Helens, aguanlàuse lerms, que sou Grecbs.
Tingueren por y rugiren per entremig del boscb. Dlakos se queda ab
divuit palicaros pera combatre. Per espay de tres lioras lluyla contra
divuyt mil homes. Ran fusell se rebenliL y queda fet una estella. Se trau
lo sabre y 's llansa al combat, mala tants Turcbs que ni contarse poden:
• XIX
res se 'n trobaran de tanta dolsesa com Ij> fill del
reu, en la qnín lo melancóních gemech del imes ay!
be 's pot dir que toca al cor. Y en tant es aixis que
la (è eixa importància la musa popular, com que Is
mes grans poétas li han vista y I* han regoneguda
per mare , y tots , tots fins lo mateix Homer, se
han alletat en ella.
II.
•
Hem dit al comens, que la poesia popular d' antiga
ho es tant com lo mon y ja havem deixat mig veu-
re'I perquè ho deyam. L' home primitiu sentia la
mateixa necessitat que sentim nosaltres de viure del
trevall y reposar de la fatiga. Per donar espressiò a
sos pensaments y ferlos compendre de llurs semblants
inventà la paraula ; eixa satisfeya las necessitats de
son cos , mes la naturalesa humana d' això no 'n
tenia prou, d' eixas paraulas no 'n feya res quan no
tenint objecte que demanar ó trobantse sola, volia do-
nar aíxamplas al entussiasme ó alegria que en son cor
niuhava. Las modulacions dels aucells li 'n feren vin-
dré desitjós de imitar aquells acompassats y dolsos
sons y cants : lo cant es lo pa de V ànima. De segur
que 'Is primers crits qu' llansaren sos llavis ab la in-
tenció de ferlos armónichs , no foren altra cosa que
crits 1 y mes això no durà gayre ; prompte vingué la
i £n Agosti Daran en son discurs sobre la poesia popular espanyo-
la, dia entre altres cosas al tractar d' això mateix. «Los lenguajes pri-
mitiYOS son siempre mas sonoros y armónicos qae los secundaries crea-
dos en cada pais £1 estampido del trueno, el ruido de los torrentes,
el blando sasarro de los arroyuelos, el dutce canto de las ayes, el rugí-
do de los leones; tales serJao los prímeros sonidos lmlU<\os^T ^V\i<(^\fi!b\^
paraula à donarlos forma y gosi melódich. Lo home
DO 'n lenia proa ab anar repetint tonadas sobre to-
nada», qoe encara qae falagnessin sas orellas, ab tol
no li coamovian lo cor; l' tiome necessitava afegirhi
una cosa que donés mes varietat à aquellas: la pa-
raula se encarregà de fer tol això. Gens de mal hi ha
en creure que eixas paraulas ai principi devian ser
aspras é inconexas, emperò la melodia del caní mateix,
putintia, la subjectà à un espay redubit mes ó me^
yuB segons lo temps del compàs y d' aquí nasqueren
lasrioias y'ls metros. Tots aquests elements feren la
poesia popular. Després la íl-lustraciò dels pobles feu
que s' anassen arrodohint eixas formas fins à com-
pondre obras perfeclas : llavors nasqué la poesia
para comanlcar con otro la» impreslone» que recibla y las nïcesMadef
qn« «eperlntentaba. Lae lenguas aalvajrt ««tan llenas de smIdM proiOB-
gados mas blcn que articulados , y parccen mas proplas para conmover
la Imaginacion pintando , que para hablar al enlendlmicnta deOnleado.
\o Mria pues estraiki que los pucblos prlmlUios, segun la mayor d ne-
XM
erudita. Mes com eixa haguera arribat à destruir dei
tot la senzillesa primitiva si no hagués tingut qui s' en«
carregués de conservaria, per ço es que mentresen
las ciutats se feyan Atenéos , la montanya guardava
son vestit poélich en tota sa primitiva puresa, puresa
qoe entelar no podia lo baf de las grans poblacions,
y mentres à dins de las ciutats naixia una poesia cm-
tadami, à fora anava sent la mateixa la poesia popu-
lar, que es la poesia de la naturalesa. Succhehi, quan
aquest cas ambà, lo que sol esdevenir ab las familias
dels pagesos que envian à quelcun de llurs 6lls à ser
senyor à la vila. Mentres lo fill que ix de una uni-
versitat aprèn & ésser pulit, dissimulat y cunaplimen-
tós , k fora los altres germans seus segueixen tan
freschs y senzills com abans : no ha perdut res la
bosctis à dotzenas han estat y son los quins los ban vist d'aprop y lo pri-
nier que d^ ells ha dit tot bome que se hi ha tractat es, que son iienguat-
je es gutural . aspre y monosiiàbich ^Se pot d' un iienguatje aixfs dir
qu' es armoniós y sonoro? íQn' es donchs lo que devia donarli la doisesa
que ha anat pulint lasliengas? La musica. La cadència ha fet que à unas
paraulas se las hi afejlssen sflabas, à altras lletras; que *s cambiessen de
lloch accents pera feria de mes dolsa pronuncia: la melodia del cant ha
fet la annonfa de la paraula. Es n dir s' ha necessitat temps pera lograr
eix cambl. Tampoch estem ab lo autor citat quan diu que la paraula y
la música nasqueren directament de la imitació de la naturalesa tan ajer-
manadas que no 's podria dir quina d^ eilas dos fou la primera en vindré
al m'on. Nosaltres creydm que primer exislf la paraula breu, aguda, pre-
cisa, presa dels mateixos sers que voltavan al home , que eixa fou mòlt
inarmónica en nn principi, que després volent- 1^ home dar eixida als sen-
timents de son cor, volent cantar, trobà una melodia que no estava d^ a-
cort ab la rudesa del Iienguatje y que llavors la primera, ab lo temps,
!** encarregà de pulir a la segona. Això es lo lójlch. Es ú dir creyém al re-
vés de lo del senyor Duran; aixís com éii creu que Ms lienguatjes perden
en armonía, com mes vella 's va fent la societat; nosaltres! creyém que
guanyan, y la esperlencJa ho demostra à cada pas.
masia , continua sent com era. Los nets tenen que
anar a volias à casa del avi à refer sa malallisa salal: '
^ no es ben sapigut lambè que )a poesia erudíla lè
qne anar qnasi sempre , qnan vol ser esponténea y
forta, é enrobustrrse entre 'Is cants de monlanya? Si
es veritat 6 no, bo podrían dir tots los genis des d' Ho-
mer à Virgili, de Dantà Shakespeare* .
Hi ba hagut épocas en qae la pobre, ba estat lilda-
da de lletja, lambè n' bi ba bagat en qae la dona qoe
's fenia per mes bermosa era la que dnya mes pigas
postissas à la cara. Emperò perço ella sempre s* ba
obeK pas à través de las generacions, y sas costums
mes antigas han arribat fins k nosaltres*. Cambianl
de vestit, cambiani de llenga ella va seguint ala huma-
nitat y ab esia creix y ab esta avansa. Y si be sem-
bla à vegadas que dorm , no es pas aixis , fa com
aquells bons esperils de homes honrats que sols se
donan à coneixe quan la patría perilla; com eixos,
) també aixeca 'I vol quan la Té la porta , ó quan
XXIU
Tamorà la pàtria la gaia. Las Uegendas tradicionals
relígiosas demostran lo primer; pera provar lo segoot
tenim un fet mes fresch. La Grècia Y any 4821 s' alsa
à fi de reconquerir sa independència ; ab lo movi-
ment del poble se va despertar V esperit poétich y en
poch temps brollà una poesia popalar preciosissima,
mes essencialment patriòtica, perqae&lla era del amor
a la pàtria y no d' altra classe de sentiment. Quan
Pelip II tractava d' ofegar la revolució dels Paissos
Baixos, lo que mes neguit li donava era eixa poesia
popular que feya brotar soldats d' allí ahont éll pen-
sava que sols se hi trobavan mercaders.
Ara si tractem d' endevinar quina corda ha sigut
la primera qu' haurà fet bruntzír la musa popular, ca-
si, casi podem dir, la religiosa. Eu efecte T home al tro-
barse sol en un vall, al veure la inmensilat del cel,
la espessor dels boschs, los núvols gegants prenent
diferents formas, T astre brillant del jorn, y encara
mes la esgroguehida lluna que tot just aclareix à ta
endormiscada terra, devia sentir una espècie de por
de tot alio, se devia veure petit, devia sospitar la exis-
tència de un Altre que podia mes qu'ell y pera mim-
var lo rezel que dins del cor sentia, s' agenollaria sens
dupte pera demanar à Aquell que no deixes caure so-
bre d'ell lo pes de sa inmensa mà, y aquellas paraulas
ab que li devia parlar no serian pas cants d' amor,
ni patriótichs; aquellas paraulas devian eser plenas
d' humiliesa, temor y apocament ; motUo que, mes
tart perfdccionantse, va donarnos los magnifichs cants
sagrats dels llibres sants.
Los canls d' amor vingueren indispatablemenl des-
prés dels religiosos.
Lus patrióticbs no 's pol pas deixar de creure que
foren los últims; pera que eixos cants aasqaessen se
tè qne suposar la existència de pobles ja fets, rivali-
tats fillas de envejas de vehins, desitjós en los que 's
veyan Torts de fer esclaus als dèbils ; se tenen que
saposar lluytas, y quan eixas venian, era quan pera
onardeixe als Jovesàfí deque contents corressenà la
refrega, se deixava sentirso la poesia que duya per le-
ma lo brau y sant nom de «pàtria, d Eixos cants bro-
llavan plens de inspiració, y en aquells temps tenian
lo secret de saber fer batre 'Is cors millor que 'I tocb
de una bocina>.
Acabada la lluyta quan cada bu tornava à casa se-
va; llavors venia lo contar, als que al pobles' havian
quedat, los fets mes notables de la batalla; llavors ia
musa popular enriquia eixas descn'pcinos ab minu-
ciosiíals poéticas que davan mes vida à la relació.
\\v
VOTS venia I ' ensenyarlos de pares & fills ; aixis
nasqué la tradició. Qnan d* esta tradició se ' n am*
parà 1 geni y posantia en pergami, ó en altre cosa
qae retingués signes, ne feu una obra durable; lla-
vors la tradició, deixant de ser lo que era, passà à
ser lo vestit de una musa, erudita, vestit que aquei-
xa portava ab mes ó menys destresa, segons era lo ta-
lent del poeta que la vestia. En lo moment en que dei*
xant de ser oral passa à ser escrita , mor la poesia
popular. La ment creadora del poeta mateix que la
posa per escrit ne fa un altra classe de poesia, poesia
que ben bè podem anomenar artificial. L' artifici po-
drà ser mes ó menys dissimulat, però no deixa de
serbi. Y quan arriba aquest cas se troba la Musa po-
pular ab una altra cosa que acaba de mataria y es la
historia. Tan bell punt estan escritas las gestas tradi-
cionals, ve lo historiador y, pera fer sa obra, des-
trueix iot T encant que tenen aquellas. Pera fer son
edifici, que tal volta no durarà mes enllà de un ters
de setgie , destrueix una rica pedrera des d' ahont se
podia veure al lluny del lluny paisatges de sorprèn-
dent aspecte, maravellosos quadres de la sempre fres.
ca y encisadora naturalesa.
La poesia, popular religiosa y la d' amor, per sa na-
turalesa han anat conservantse independentas : eixas
dos no crean com V altra, cosa que desperti la cobdi-
cia dels quins las escoltan; la primera esfilladela reli-
gió, mes no la fa; la segona parla d' un sentiment que
no tothom compren ni al qui tothom dona la deguda
estima. Com los rius que brollan d' eixas dos fonts à
ningú interessan, prenen lojasque ells mateixos volen
fins que arn'ban a) mar ahont va tol lo (jiie exiíit nul
(leDfio, Uirnaé Deu perarombrar lflpnr(!fta()itoabanH
tenifl. Dell tre* ^énerof, aquiMli úm «on loi quini mes
MnzilleM lanon, y »' explica ràciiment. En lo K^nero
hcroich, )o cantor de) poblo pera deiperlar lot sen-
liinenM víol«niR, pera fenonirtiecau l'amoré laler-
ra, pera Tenie e«co1lar y aplaudir, lenia qtte exagerar
algun lanl. Sortíntae de lo natnral le lè qne recorre,
h la ficció . k la» comparacions , al* epllüloii m«
ò menyH energicha , ala adjelias, en una parau-
la h lax eugeracionit ; aqneixaa exageraciona wn
Nllaii del ari , ert que «terí de moli ò de pocb
gont H^on* la inxpirai^íi'idel poeta. Kn lo" allre*
doagéncro•nohi tia»ianc(rp«iifaid'ex8g«trarre»,y re»
h' exagerava. SÍ alguna exagcraclA hi hd^nÀ deftprea,
fou quan la influencia del cor de I' Ania 'h va dei-
xar Nenlir;n)ea aquella niu»a popular que rex ha oenlil
de fora caM, no th gota d' exageració, ea mnzilla flna
1 <Ib ctuti ami urrihitr A wt-r prnta'ua. Mbh ti la
\V\I1
«
rament democràtich, que en tots sosiays se troba.
Sempre esta al costat del pobre contra 'I rich, del sol-
dat contra 'I capità, del vasall contra *\ rey; mes
encara qae sia demòcrata no per això deixa de ser
justa, y sempre es agrahida ^
III.
Molt se n* ha enrahonat de la senzillesa de la poe-
sia popular y ab tol no à totas las composicions d'
aqueix genero acompanya eixa qualitat. En la llegen-
da del Tocador de viola , de la que se n' ha fet un
quento castellà, se véu ben be que no es tot en ella la
inspiració de moment; se veu darrera aquella fingida
conservar ab tot cuidado, si un vol tindro la mes pura la mes po(Híca
berencia del passat. Ara cada pohie tè son estudi , so.< bomes que par-
lan ab propietat , sos mestres de gramàtica ; mes , gracias a Deu , sas
llisons no ban encara ofegat en lo cor del poble 1* amor que te à sou
vell dialecte y . aixís bo espero, mòlt do temps tè de passar ans de que s'
arribi à iograr eix fi si es que 's logri. Al eixir de la classe abontbu sen-
tit discorre al mestre sobre las estranyesas de la sintaxis y las suptílesas
del partícip, lo noy, rugint alegrement d aquella dissecacíò de parau-
las, se posa à cantar com un aueellet, en 1' idioma que ba après sens tant
detrevall sota la teulada de casa seva: y quan los dias de festa y de
trevall lo pagès canta, no canta pas las coplas de Desaugiers y de De-
braux, ni tampocb los admirables versos de Beranger; canta estrofas
^enzillas que ba sentit a son pare, y de las que cada bu dels que 4 vol-
tan pot fer la tornada, perquè cada bu d' ells la ba apresa sens mica de
feyna y en los mes dolsos moments de sa infantesa.»
t. En Finlàndia bi bavia un rector de fora que escrigué en vers las
costums, la vida tota de aquell pobre pais compost d' esculls é lllas.
Quan morí, com que 1' poble V aymava, tots los pescadors cuslren al drap
de sa vela una llista de roba negra en senyal de dol. y des de llavors en
sa no han deixat ja raay eixa dolsa per ells recordansa de una persona
aymada, de la que. lu amor de tot on poble, n' ba fet una llegenda plena
de sentiment y dolsesa.
XX VIII
{jidacandidesa, k )a poesia popular personíScada en lo
protagonista del cant qne no trobant acolliment entre
'I poble corra é posarse foaixloamparodela r«>ligió ^
La preciosa balada Lo compte Arnau qae ja ba-
vém citat y que comonsa nostre arreplech de cants,
deixa veure à las claras lo art que ha presidit sa for-
mació. Los vocceii en Itàlia , los dialechs entre 'I
Bazvalun y '1 fíroiaèr en Bretanya , y 'Is /cfrs de!
Nort proban à ta evidencia que no es la vera Miisa del
poble lo que fa la poesia popular d' est genero que
ns ocupa. Aíxó 'ns diu ben bè que hi ba dos classe;*
de poesia popular; una exida directament del po-
ble , Tela y sentida per éll ; y una altra , imitació d'
1 Un tocailiir it vÉiiln nae fu Irnip* qu« nngueU lo lann y raarnvF-
lU A tnlhom (]ul lamcúlUnti nim quenlbH froMOMlM, arriba UDillarn
que 's T^ii (an poliré y abandiinal ile la itant, qiie no Mbrnl í qiil ilcma-
nar «acara n tica & ú\m uan IsleRla y t'ajunolla al prii do un altar. Eu
una ciipnlla hi vdu ú una nanlu Cecilla renllcla ah rIquiMim (rnja, pnr-
Innt iin;i rHnplundent Cfruna y unan sabataB de ptita. ünm «unta Orlllu
XXIX
aquesta > eo que si bí veu pocb ó mòlt art^ A
la primera bi caben totas las cansous de no gayre
estensiò ; à la última las llegendas que ja duheo un
fí y un argument del tot ben desenrotllat , en lo quin
las repeticions posadas à temps, los giros de paraulas
y fins r ordre de las ideas , demostra ser fetas per
homes que tenen alguna instrucció literària. Las pri-
meras se fan com avuy fa encara lo poble d^ Aragó
sas corrandas^. Lo poble al cantar no pretén al-
tre cosa que ó distraures ó plorar sas penas ; per fer
això no necessita I largas tiradas de versos, ne (è prou
ab un ó dos pensaments y unas quantas ratllas. i Se
pot creure que las llargas vidas dels sants , qu' en-
cara avuy se cantan per las masias , ans de ser apre-
sas, no fossen escritas? ^Qui serà 1 que 's creurà que
los dialechs deia Bretanya son improvisacions? Ni
haurà prou ab que 'n Iraduhim un sol pera que nin-
gú dupte de que no fou la memòria lo que primer
los va donar aculliment 3. Y no se 'ns diga que
pot ben ser aqueixa qui Is haja guardat , trayisnt à
1 En AgusU Duran diu en lo prúiech de son romancer uLas compo>
giciones de esta clase se hicíeron no por genle ruda é lletrada, ni por
rúftticos iuglares, sinó por personas un tanto peritas... que artlUclosa-
mente ImitalNUí la poe»la primitiva, y que afectalian 8u lenguaje. — Loik
romances de esta clase conservan las formai^ esteriores de los tradicío-
nales, però oo el espíritu vivaz que produce laespontanea y directa imi-
tacion de la nataraleza.»
t. Eix genero de composicions que in castellà s' anomena cantar
també es popular en Catalunya y en la plana de Victi se 'n cantan do
molt preclosas.
3 Quan en Bretanya arri va *1 diu d' un casament, io pronu^ seguit
de sos pares, parens y amicbs, y acompanyat d un improvisador {íiaz-
valan) se dirigeix à casa de sa promesa. A la porta de la casa d' ella U
reoordansa lo qiie ja dès de mplt antich se diu ; .ço
es, que se exercitava aquella per ferli après retenir
lo qoe sols per (a tradició devia arribar fins k no-
saltres , perquè llavors, als qui açn 'ns dígan , res-
póndrels podrem , que lot quan en lo temps de la
veliuria s' aprenia era curt y carregat de imatges dra-
màticas de que n' estan mancats casi sempre los cants
que'nsocupan. Yaixòestan cert com que, fins las tra-
dicions heròicas que eran las que mes devien conser-
varse, tenen eisa curtetat de que hem fet menció. Vè-
jissen los cants heroichs del Nort y pochs se 'n troba-
rànque tingan gayresdotzenas de versos. Y ^perquè 's
feya aixSs? Perquè 'I poble no faiigués sa memòria al
ceperalaramlliade lanoia tUDibè ub son improvisador (ümtafr) qu'es
lo encarr«Kut <lc respondre al fiaivalun. Llatore entro 'Is dos coniensa
elidialech.
iLo ímvttiati: En nom d«l Pare, del Fill y dri Esperit sant, que la bo-
nodicclò í\í en elxt casa t que en ella lii hit)a mes alegria de ta qoe jo
llneli.
XXXI
apéndrels y no'hdeixéft corre. Aqaí enCafalunya
tenim una fesfa popular que no en mes que una lla-
vor de drama , à la que 1 poble anomena ball ( dan-
.sa ). Sens tractar de ficarnos en sí es ó no lo ball fill
del país ó pres dels llatins los quins lo prengueren
dels grechs ; direm d* ell que es una llarga tirada
de versos que acompanyan de la acció los quins lo
representan vestits ab trajos que volen ser apropiats
rosa que està oberta en un raronet, vaig à cercaria , 8l la vols, per-
què os posi alegre. (Entra y surt portant una noya de pochs anys,)
Lo Baivalan: Bonlea es la flor y per posar alegre À qnalsevoi cor. Si
mon colom fos una gota de rosada s* lii deixaria caure damunt. (Pausa.)
Va^K à ton graner a veure que no lii hagués anat.
LoBrotaér: Aturat Ja hi pujaré Jo. (Entra y surt ab la mestresade la
easa.) Ile pujat al graner y no he vist h la colometa sols hi he trobat
aqueixa espiga de la cuUita passada Púsatala al barret y això potser te
consolarà.
Lo bazvalan: Tants com grans te eixa espiga tants colomins y colomí-
nas tindrà sota sas alas ma colometa quan en lo niu sia. (Pausa.) Vaig
à r hort.
Lo tírotaér: Aturat, t* embrutarias tas bonicas sabata»; ja hi ani-
ré jo eu compte teu. (Ve ab I* avia.) No hi be vist cap colom; sols hi he
trobat una poma, que entre mig de las fullas penjava tota arrugada. Fí-
(|uett'ia à la butxaca y dónala à menjar à ton colom y aixis no s' an-
y orarà.
Lo bazvalan: (]racias amioh meu! Encara que sia arrugat un fruit no
per ço deixa de ser flayrós: mes jo ros tinch que fer de ta rosa. de ta
espiga y de ta poma: jo sols vull una colometa, vaig à cercaria.
Lo Brotaet: Deu meu qu' ets traydor! Vina, vina ab mi. Ta colamela
no està perduda: Jo la tinch à dins de ma cambra tancadota dins d' una
gàbia de marfll que tè M reixat de llis d' or y de plata, alli s^ esta ale-
gre, quieta, hermosa y engalanada. Lo Bazvalan es inlroduit dins de la
casa. Se seu d laiilti un xich] desprès s^ alsa y agafa lo promès. Aixis
que eix entra lo pare li dona un singla que aquell posa ui cos de sa des~
posada y mentres co'^da y descorda H singla lo Brotaúr canta :
«ne vist en un prat una alegre y Jove euga, que no pensava en altre
cosa que ou córrer per la praúrcra, on escapsar l' liorba^ «L\w\ktT\T%^ íA*
dl otiJwM. formi un oonjiirtt d' tMKwnao Hrotwoa» y
ridioolaii (^ uo tintreMnfln si pnl•le, ^ Creu nlnnó dn
ttctnn fé que B(|u«lla» Mminiiii Im hnjfi rimnÚH§ I'
«iMir f de Hgur t|ue no. Bn Uinol MilA en R^rt ar'
llol« «obra lli rtpféitHlatihtu piipuiar» Jn deiiti on-
Iralliilr «qiisftt mmelx (wtiMinieiil quan diu , parlaol
dol ball ddsdlablm : « liUoirar d«»oribo «u oalda en
maloM verio» y ^u« ditcuí/nn ta pluma úe un venífi-
rpRurnn•, H* pofmt pel cnml iin cnhilltir prM'iifiinM'<Nl tnlU. «li iin
lM)'i limANl li'nr f plNlQ' fi» '■Hiiii OHiïn l' lin vjil d' ho [(iiviInI mim-
«(illailfli r "inw *' '" "') ''"'''■t "P'"''' ^ f "'<< T l>K nlliiraRl lo «nll pnr
Mrltrpili'liitnnM,l'li'ntiill''r li Nu fi't iinn fcoln i iin iml•'r, iIk In i)ihi n'
h» "•Ini ('l'n fonlpntfl l' om», t 'I lotiinr li u» pimi In irriilN, r )■ bN
mnilD'lA. r 11 híi piilnt hI rtimiNnl r *<' l' i•iiHiiUi nli ell ^^6ltbtl Mi* «iitf
(» Haualnn pnrla 4 'u f>l"« * •«• p""' W ^fiif-i
"Aro, iliinxolli), i'iiMiollAu>iiff'>'"il*'>i' *"*>"■ 'r<">> X'Ifl U' nHHi* ilH
tii-irr iinrf. ^HiitAii? NIMU A tii•lm pur»... Intnli'i iiKirmi i «itMIA-
Mtltan» nm iih-p nmiiniN* ijnr Inx timmal .. Von d MiMFiirM ilo In itup
liHii lirMURl r 'iHt A tiriiK. ^111 c* I» f|Ml nii fAutnt» Al ImlMFM• rti wn
llwli'M<'•f>li<in|ili'M IflicmiNi-lliilF. l'nrf, In lltln p>lii uKxnnllnilii rI
\\\IU
nidi r Utrado. u Pus bè» eixa» catmons dialogailasi en
tahò de aer laii llargaa » pochM lan aaben y voleti re-
lenir é la memòria y quan vo *l dia 1311 quo V tenen
que representar , se fà lo que en una comèdia nova,
fte copian y reparteixen los papers entre Ms que la
\olen apendre » y Isestudían. Una volti acabada la
festa, se llansan los papers y ja ningú se*n recorda 1.
Entre *ls tan celebrats cants bretons se conservan
los dialeclis que precedeixen als casaments » tols
ells son mòlt bonichs » preciosos si ^s vol , mes no
»ont fels per la musa dols canqis. En ells hi ha tot un
drama que *l te d* haver pensat un cap sol , com T
ha feta un sol enteniment la escena iV una comèdia.
l)e bonichs ho son molt ; emperò ^ son naturals ?
Ltegescas lo quin hem pofiat per nota mes endavant
y 's podrà fer judici. Pera fer resultar mes la diferen-
cia entre eixos dos generós de poesia compresos baix
lo nom general de popular, hem pres per exemple
*ls cants dialogats; lo mateix, ab tot, se pot dir dels
cants sacros , alguns històrirhs y de eixas intermína.
bles rondallas quo prenen vím de capitol de llibre de
cavalleria.
Queda pus probat que hi ha dos fonts de poesia po-
pular ; una es la inspiració , V altra T art. De
la primera n* ix la que es verament Ulla de la terra
y com à tal estimada del |)oble ; V altra per ésser un
xích artificiosa no es gayre ben vista de la gent de
las masias. Aixls s' esplica perquè tothom sab d la
I NoMltm matrlKOfi iil voler pomir pvv notii ni pof^iiid rattild L•i
M4»ié éeit émortt U lletm ilH hnH ilr* RoPiíiirA. tiitiriioiTm df rfi^Uorfin
curn* pun no Iroliaivtn qui In pnpitfiiéfi.
bora de la mar n'hi ha una domella y pochs coneixen
lascansons tradicionals que tenen massa llargària.
IV.
Ja dès de temps antiquissiro se coneixian homes
qneanavao de un poble al altre cantant las tradi-
cions de sos respectius llars ; mes cnm en aquella
npoca las vias de comunicació no existian ab las con-
dicions ab que desprès nasqueren , los quins canta-
ven seguint sa pròpia inspiració y 'Is recorts de sas
lerras se reduhian à ferho en un sol país , en sa pa-
iria y no mes. Emperò las conquestas, quan ja las so-
cielals foren granis , portaren los soldats à llunyas
lerras, y à las horas també s' escamparen eixos cants
(|ue fins ó llavors s'havian vist obligats , vullas que
no , à viure à casa seva La llonga en que 's compo-
nian, en rahó de ser local, privava que fossen cone-
;>uts mes enllà dels termes de una raça. Mes quan un
xxw
%^ clau . Aixis^ s' esplica com entre Is galos se reeitavan
.' Ilargas tiradas de versos grechs, y com los grechs se
feren imitadors de la poesia india.
Eixa costum de corre de un poble al altre se con-
servà tant y tant , que fins molt mes tart , quant ja
la poesia contava ab grans poetas , eixos no tenian
à menys , ans be ab tota fe y passió ho feyan , d'
anar à cantar si no ja al davant del poble , al davant
dels poderosos que llargament remuneravan sas can-
sons. La mateixa Odísea 'ns ho diu ben clar. Eixos
cantors delrichs,que s' anomenavan ràpsodos, vingué
una època en que foren numerosissims y tingueren la
mania d' empendre peregrinacions llarguissimas; per
çó han arribat fins à nosaltres cants preciosos d'
aquells vellissíms temps. Àixis s' esplica perquè
totas aquellas rassas que ab contacte ab los grechs
han estat , tenen per qualitat primordial de sos
cants populars eixa senzillesa de espresiò y gran
sentiment ; mentres las rassas del Nort que indepen-
dents s' aguantaren no sentint ni la influencia d^
aquell poble, ni de cap altre de la antiga civilisaciò,
han conservat en llurs cants eixa asperesa en la for-
ma^ eixa energia pròpia d' un poble que dormia
sobne ona pell ab la llansa al costat.
Com la poesia popular segueix la vida d' una na-
ció, creix ab ella y ab ella mort , d' aqui es que al
comens de V era Cristiana y destrucció del imperi Ro-
mà , casi , casi estigué à punt de morir. Emperò un
1 La poesia del Nort es aspre y ?alvatge com los costums que can-
la y 'Is homes pera qui ha e?tat feta.... Es una poesia que grosserament
íonta las eosas que sah. ( X, Marmter ).
i
non y terrible sacodimeni fen reoaixer tots los ele-
meols de qae 's roaniè I* Masa del poble. La iavasiò
dels pobles del Nort ti dongaè héroes que cantar,
un preciós doll de idéas per ella desconegndas , fa-
cilitat de comnnicacioas qne ja s' aaavan perdent, y
sobre tot nn mon non que lloar , mon qae naixia
brau , potent , heróicfa d' entremig de la nina de
□na civilisació corrompada. La invasió deBnropa feta
per tota aqnella gent qne venia del cor de I' Àsia & fi
de pendre no llocfa entre nosaltres, fen conmoare
iotas las rassas del mig de la Eoropa : las unas
se liravan sobre las altras, las qae venian empenyent
als qne arrelats de temps en lo pais eslavan, los feyan
sortir de sas casas y lirarse damunt d' altres pobles:
si de bona fé 'Is uns eixian de sas cabaoas , en cam-
bi d' altres las defensavan ab sancb y ferro. Tot allò,
que fou la bngada d' una època corrompuda, des-
jtertà d'ona manera gran lo senlinient polriótich
;anls heióJchsque, encara
WWII
per passar de la cívílisaciò de Roma que feya à on
home propietat del altre , à la civilísaiò moderna qoe
la à tolhom germà ; eix pont fon lo feudalisme.
Las novas costums d' aqueixa nova era afavo-
rian, lo que no 's pol dir, lo creixement de la musa
popular. Bn ella fou quan per medi dels trovadors
y jutgiars, lo cant del Sueco fou conegut del caialà,
y quan aprengui 1s cants catalans lo irlandès, y los
d' Itàlia 1 fill de la boyrosa Albiò. Llavors fou quan
existi mes facilitat de comunicacions. Llavors fou quan
los trovadors corregueren vers aquella munió de pa-
laus y castells en que cada senyor era sobirà, pera
cantar sos laysab la esperansa de una ullada de mel
per recompensa ó be de un rich present per paga. Al
igual dels temps heróichs se cantaren les gestas de la
pàtria, emperò lo que ab mes foch va fer brunsir las
arpas dels trovadors fou lo amor. Ço no es voler dir
que no cantessen la fe, eixa fe que, per fer lluhir mes
pura y descativarla de las mans dels moros, ells ma-
teixos anavan à cercar en los plans de Palestina; no,
també la cantavan y d^ aquells temps alguns precio-
sos hymnes ne quedan.
La major part d' aquells esclaus de las dolsas lleys
d' amor dictadas per encisadoras belleas eran no-
bles y cavallers, y quan lo toch del corn al combat
los cridava, ab V arpa al coll à la lluyta corrian baix
la bandera de ^lur senyor. Això feya que seguissen
mon, y que ab V afany de fer cansons novas que
inmortalisassen llurs noms, aprenguessen de per tot
hont pasavan Ilegendas, cantsóhistorias d* amor que
ó be trasplanta van à sa pàtria sense tràuren una lletra ,
ü be ooDservanl T idea, la vesliao à la manera dv sa
terra. A volias desprès de la lluyla se feyao amichs
los trovadors d' uoa eiicootrada ab los del cayre eoe
raich y llavors lenia lloch una altra cosa mes pro&to-
sa per la literatura, qual cosa no era mes que una
eambíadecansons: lu uodeya las que sabia al alire y al
tornarà linrs respectiaas patrias cada trorador venia
ab doble provisió de cansons de las ab que soriit q' ha-
via. Lo maleixfeyan los Julglars'. Aixis fou com s'es-
campa per lollo mon la poesia; aixis com arribaren
à Catalunya los meianconichs cants de la Irlanda. Em-
però los trovadors componian sasobras en un llen-
gnalge qae 'I poble no l' entenia, en un llengualge qa«
I Uu Brcule ta la ÍVnlif de 1» ai•lvl/rlab di Parit. Piu:. m dlD:
«tu dlo de S«pt«ulire úe 1818. d«« buarar^UtaB nnbaaaBt sen-
lalí FD lo tunch de und cat^ del i;iirrer de Sani Martia-del^-Cbamps en
Pati), quüo 1 eren arri iKir una dona à qui [olhoaiileyu laRe«fv,qualrii>-
naestata Drada a diníd- un earreló que tadaja ahonl tollay '? puany*-
laptanl. Kiio» doi homM sa conuwgMeren, cumprarfu a I
* , \\\í\
sob salísfeya à la geni dels palaus; I* escampamenl
4)q las ídeas presas à allras terras y à diferents lilera-
"ioras feta en aquella llenga, en lloch de protegir la
creixensa de la musa popular la haguera aíxalat de tal
manera que pocas forsas li hagueren quedat per em-
pendre la nies curta volada, à no ser losjutglars,
eixos pobres cantors del poble contra los quins lo
cèlebre Gerard Riquier escriguèaquella famosa supli-
ctítiü que dirigí al re) de Castella ^ Y ^ la que M rey
Àufos de Aragó, respongué ab un fallo en vers*^
Mes eixos pobres als qui 's condempnava à dur lo
nom de bufó^ que no muntavan als palaus , que
'ssentian contents en poder cantar al raig d' una plas-
sa y al davant de bassus gents, que à vegadas eran
soldats que perdut havian sa jovenesa servint à la
pàtria y que per tot alli hont passavan recullian pia-
dosamcnt los cants que escoltavaii pera guanyars'hi
'I pa repetíntlos en los portals de las esgleyas ó en las
cras de las M^sias^, perdonant las ofensas que 'Is
1 Jeu me tench à maltra$; 2 Se 'Is que fan sautar
c' us hoius senes saber simis ó bocx ó cas,
ub sotil captener , o que fan lurs jocx vas.
si de calqu' estrumen sí cum de bavastels .
sab un pauc à prezen , ne contrafan aucels ,
se n' ira el tocan ó tocan estrumens,
per carrieíras cercan o cantan entre gens
et querre c bom li dó ; bassas per paucb d' aver
e autra ses razó que non devon caber
cantarà per las plassas lo mon de Joglaría
\ iimen et en gens bassas. . . llom los apel bufós
co fa en Lombardía.
3 Eixa costum encara 's conserva en Catalunya; si be avuy no 's
canta ab acompanyament de xlrimla ni d' altre instrument com à lasho-
ras. Los cants que mes sovint en la porta de ies masías se dihuen son los
eij^ava lo cantor de las damas y cavallers regalaren
à eixos la popularítatt|ne tal volia no hagaeren jamay
tingut, si ja no sos nomsf almenys llars Irobas. Lo
poble sentia Iradaidas pèl jntgiaràsa Ileagalos canis
qae en llenga sàvia s' havia escrit lo tróvador, y aixis
com en aqnella llenga no 'Is entenia, en la seva 'Is
escoltava ab un pam de boca oberta.
Lo trovadur a vegadas prenia dels llibres * la ins-
piració que en son propi cap no trobava , llibres es-
crits en altras llengas no corapresas del jntglar. Em-
però, totas las ideas y fins gusl d' estil y novedat de
pensaments que al tróvador per medi del llegir li
venian , també 's retralavan en los cants del julglar,
perquè eix esperava a qae aquell hagués donat for-
ma à lo llegit en altra idioma, y com qu' eixa forma
era escrita en un llenguatge per éll molt conegut, en
rahó del aprop que vivian una d' altra eixas dos
classes de cantors, res li costava, al traduhir ó imitar
lo cant en llenga vulgar, inclourehi lo que i
\LI
plasqoés de las novas ideas apantadas en los lays ó
sírventesos del qae à vegadas era son amo'. Vease
aqni cora la literatura antiga tenia influencia sobre
1s cants del jutgiar, cants que ab poch esfors passa-
van à ésser poesia popular.
Exemple d* aquesta infiltració del gust antich en
las obras d' aquella època y posteriors, es una obra
que sent feta pèl gran poeta bucólich grech Teocrit,
ha arribat fins à nosaltres, si be un xich desfigurada
à causa d* haver passat per tantas mans y mes que
tot tan diferentas ilengas. Tothom coneix lo idili:
((Daftiis y la donzella^;» pus bè, ni ha prou ab lo
senzill fet de llegirlo per veure que es lo verdader
pare del dols cant popular que ^s coneix en Provenza
ab lo nom de Las tros forma tions, cant ab que ha en-
joyellat à sa hermosa Hireya lo fill de Mayana^. En
1^ autor del Boman de lioncesvaux mes d* un cop invoca la autoritat de
llibres escrit?.
«11 est escrit as Set-Sains en Bretagne
ü est escrit au Saint-Denís moutier.»
Fins lo nom de la llenga en que escribian trabcix lo origen de sas ins-
piracions , l'orruin no yoI dir altra cosa que traducció. (E. de Laveleyo.
Introducció à la saga dels Nibclunehs).
T à mes à mes de tot lo dit, tenim tots los trovadoi*? catalans que To-
ren deixebles en tot y per tot dels provenzals, y en ells se hi troban, y
ells no 'u negan, à cada pas traduccions é imitacions no solament de lla-
tins y sí que també de grecbs, italians y fins francesos.
1 Lo Jutglar era pèl regular un músich que cantava Ms versos del
trovador, y que , sense tindré talent per compondrernc (en tot hi ba
l'xepcions), sàvia donarlos mes lluhiment al recitarlos, ó sols al acom-
panyarlos ab 1' armonía d' son instrument. Lo jutglar era pèl trova-
dor lo que un patge per un cavaller. (Fabre d* Oi ivet. U troubadour)-
2 Vejis 1' Idili K Z.
3 Mistral.
Catalunya lambè es conegui aqtieslcanLpèls pagesos
llei' alta montanya'.
Ab )o desaslre dels All/ii''sos morí la tileralora
mare de nosira poesia popular, moriren tuts aquells
elements fi^udals quo tanl havian protegit ( lot vo-
leutta nialar) à eixa pobre Musa que vivia en las
pradas ; mes ab sa mort no eamaialli ni lant sisque
ra la poesia del poble. Com que sempre tii havia ha-
gut divorci entre las duas, d' aqui es que In moit do
la germana rica no feu caure ni una llàgrima del>
ulls de la t^ermana pobre. Eixu visi)uè alegre y ai-
xeridít corrent per las fundaladas , y si be nu cantà
del (emps passat lut quiinl ciinlai' devia , ab tul lo
cant d' Artur, de la dama d' .\i\tnv. La tuniada de Eii
GuilUm, provan que en son recorl algo hi quedà d'
aquell temps un que Julglars y (rovadorsensemps
peijavan la terra. Poch à puch ia centruiizaciò pren-
gué tota la vida als cstrems peru duria al cor, y lla-
vors si quo la pobre musa del poble se 'ti ressenti.
\L11I
festioa y senzilla, T han feia tornar mal pensada los
mals passos que li han jugat, y, un xich aspre, V aban
dono ab que s* es vist : y ara si canta , ó be es pera
refilar uns goigs als peus de las Hneslras de las ni-
nas lo dia de Pasqua, ó be per plorar las malas ven-
luras de homes que ompliren d* amarchs recorls la
terra que 'Is vejè eixir del ventre de llurs mares.
V.
La Espanya ha sigut lo pa!s en que mes elements
ha tingut la poesia popular pera arribar à una gran
alsaria , en primer lloch perquè ella, en lo temps de
la poesia , estava en contacte ab tots los pobles y de
tols ells ne rebia inspiracions Los alarbs, ab Jos quins
se batia, li ensenyavan sas'serenas y eixa ampulo-
sital d' estil qu' encara guarda la poesia castellana;
los catalans li feyan conèixer lo estil dels trova-
dors'; y los francesos li duyan la galanterla y lo bell
<lir: tot això maridantse ab T esperit nacional y ab la
altivesa castellana, engendrà 1 romans que fou la pri-
mera forma de la poesia popular castellana. Emperò
aquellas composicions que alli *s feren ab lo nom de
poesia popular, se 'ns presentan no mes que ab un
dels dos caràcters que deuhen acompanyar y acom-
panyan à la poesia de eix genero en tots los demés
paissosyque son música ycant^. Los romansoscas-
1 Ausias March que *s vejé tradiihit per Garcilaso y Boscà que in-
trodubí lo endecassílaho entre Ms metros castellans , son una proba d'
això.
2 Kn tant es cert que la música es una condició essencial y casi
imprescindible de la poesia popular, com que Víllemarque, lo col-lector
wklaiia somblan feta pera ésser recilais solzametil;
aixóea lo que ns fa creure que la verdadera musa
pftpular en Castella no era la que feya 'Is romansos,
y 8Í Itt que oomponia eixas eslrofas curlas que, acom-
(«nyatiasde utia lonadaniesó menys bonica, canUí
,»ncapa avuy dia lo poble per piassas y carrers. Per
Hüsallres la vcVa poesia popular son cixas redoitdiltas
qne glosavan lan be puelas com Lope de Vega y Gón -
«ora, yquo inodernament han inspirat à un lletrat
ilelns Provincias que 'ns ba fel una obra mestra ah
son Libro de ios cantares'. Los romansos castellans
pertflneixen mes be al genero de imitacions popu-
lar, que no al de poesia verament filla de la terra.
Y això es clar; la condició essencial de tota poesia
que ha sigut mantinguda per tradició, es la de ha-
ver anat acompanyada de musica, ^Honl es pus la
tonada que ha conservat, fins à poder ser escrits, ei-
xos romansos lanlarlístichsque eni^raavuy poch s'hi
trobaria que esmenar? Eixa poesia lia silliit Hel cap
oficial moteja de dialectes^ en eixas llengas qae han
vingut al mon abans que ella y que, per ser mes anti-
gas, han arribat encara à temps pera recullir lo alé à
la poesia de la edat mitxana quan eixa respirava amor
y vida , no quan, ajupida pèl pes dels anys, per
sobre la terra anava rastrejant com T àliga que presa
cerca.
De totas quantas llengas provincials existeixen en
Espanya , la catalana es la que ab mes ergull pol
aixecar lo cap, y aqui no 'ns esforsarém en probar-
ho, pus ben conegut es de tothom lo que ha estat lo
poble català , mes sí lo que direm es que la poesia
popular de Catalunya es la mes rica, es la que mes
preciositats tè , ab tot y que no ha tingut la sort de
véures recullída ni afalegada per los que à las mu-
sas populars dels altres paissos umplian demanyago-
sas caricias. Mes ella ray. es com aqueíxas noyas
que no necessitan alabansas y qu' ab deixarse veure
*n tenen prou pera encatívar à tots quants se las mí-
ran. Si fins ara no se 'n ha parlat (se onten à fora de
Catalunya^), de segur que un pich se conega à
fons pochs seran los quins vullan negarli un lloch de
preferta entre totas las lítoraturas populars fins aquí
coneguda. '
VI.
Al tractar de definir la poesia popular, la hem
presentada baix quasi tots los aspectes que sol pen-
dre y havem citat per exemples trossos catalans; ço
1 Ed Manel Milà en son romancerillo nos ne dona una proba de que
aquí en Catalunya se 'n ha parlat y be.
ha estat fet per dos motius: 1 .* perquè sembla natu-
ral ferho aixi, tota vegada que 'I llibre aqueix es un
aplech de Cmisoiïs cataianas : i * pera Ter veure que
en Catalunya eixa classe de poesia havia pres lal vol
que no 's mostrava escasa en cap genero y savta can-
tar en qualsevol tó. En efede aventatja à totas
las altras fins en la varietat de metros y sobre lot
en la música. Una cantó catalana es pèl poeta y
'I músich una armonia del cel, una cosa que remou
totas las fibras del cor; à semblansa de las bala-
(las oscocesas de las que tan bè 'ns parla W. Scot,
deixa t' énima conmosa y melancónica com la con-
templació d' una posta de sol. La música tè una ca-
dència prolongada , sumament melòdica , y à voltas
certas inflexions que desperta» de cop las ideas me-;
funerarias y sobrenaturals: ço no vol dir que no lin-
ga tonadas joganeras y festiuus , res d' això. Al cos-
tat de 'ts estudiants de 1'crlosa(•ixemple de las prime-
J lli tenim uansons tan aixeridas com L' aucellel
\LVII
que 'ns méo a deixar quelcana cosa de naltres en
esta (erra en la que no mes fem que passarhi.
^Perquè no 'n queda casi cap, se *ns pregun-
tarà llavors? ^Per qué? Per la mateixa rahó que
laropoch ne quedaria cap de grega, espanyola ó fran-
cesa , sinó haguessen vingut tres poetas à encarre-
garse de inmortalia^rlas teixintlas unas ab altres y
fentne una Iliada , un Poema del Cid y un Cant de
Roland? Per nostra desgracia lo que casi tots los po-
bles han tingut, & naltres nos ha mancat. Ja sia per-
què no hem hagut poétas de prou forsa per ferho, ja
per eixa espècie de reserva y poca estima de sí ma -
teix pròpia del català , lo cert es que en est genero
som pobres. En cambi, en cants religiosos y d' amor
ben pochs nos goanyan.
VII.
I Quina forma mètrica es la pròpia de la poesia
popular catalana? La de un vers únich que conte un
pensament ó be part d' ell. Lo vers està trencat per
una cessura generalment à la séptima ó quarta sila-
ba ^ Eixa cessura es aguda quan lo vers es breu :
1 Aqueixa cessura podria ser que hagués pres naixement de las
obras dels Irovadors , las que casi sempre presentavan llurs bordons
trancats per cessuras tan pronunciadas com los de las nostras cansons
populars. Qui vulla enterarse ab profit de las formas métricas dels tro-
vadors , llegesca la obra que ab lo titol de Bes.enya històrica y oitica
dels anlichs poétas catalans , defçuda n la ilustrada ploma de En Manel
Milà, fou premiada en los Jocbs florals de 1865 ab una medalla d' or.
A la bora de la mar— d' hi ha uua doniella
y al i-evés
A Aragó hi ha una dama^-qu' es honlca com un sol.
De vegadas cessura y acabament lot es breu ,
Ay adéu ciutat de Màlaga— ciutat rica y abuadauta I
Mes açó succeheix no gayre sovint y son versos
que 's Iroban barrejais ab altres que segueixen la
lley constant citada en los dos exemples de mes
amunt. Altres cops cessura y fi tol es breu
Aquí à dait— à n' aquest prat
Eixa e's la forma mètrica mes usual. Ab lot lambè
son conegudas de la poesia popular las combiaacions
métricas de la poesia erudita lírica, emperò las cita-
das soD las mes caracteristícas y propias de la poesia
ipular iradíc
LO COMPTE ARNAU,
MDIRTC
MISSI
allarí.
senita-ia al seu la L Itn.
— m —
La comptesa està seotada — jviudeta igual!
la comptesa està sentada — al seu palau.
Se li presenta é la cambra— ivàlgam Dèu val!
se li presenta à la cambra — lo compte Arnau.
Tot cobert de rojas flamas—jay quin espant!
tot cobert de rojas flamas— ivàlgam Dèu vall
— ^Per hont heu entrat vos ara— compto 1* Arnau?
/,Per hont heu entrat vos ara?— jvàlgam Dèu vall
—Per la finestra enreixada— muller leal,
per la finestra enreixada— iviudeta igual!
—Tota me I* haureu cremada— compte I* Arnau,
tota me V haureu cremada — ivàlgam Dèu vall
—Tan sols no *us la he tocada — muller leal,
lan sols Tio *us la he tocada— jviudeta igual!
— òQu' 6S això que *us surt del cap— compte 1' Arnau?
<iQu* es això que *us surt del cap?— jvàlgam Dèu val!
— Malas cosas qu* he pensadas — muller leal,
malas cosas qu' he pensadas— jviudeta igual!
— ^íQu* es això que *us surt pèls ulls— compte I* Arnau ?
<,Qu* es això que *us surt pèls ulls? — j vàlgam Dèu val !
— ^Son las malas llambregadas— muller leal,
son Jas malas llambregadas — jviudeta igual!
— íQu* es això que *us ix pèl nas — compte I' Arnau?
/;Qu* es això que *us ix pèl nas?— j vàlgam Dèu val!
— Son las cosas qu* he oloradas — muller leal,
son Jas cosas qu' he oloradas — jviudeta igual!
— iüu' es lo que 'us ix per la boca— compte 1' Arnau?
íQu* es lo que *us ix per la boca? — jvàlgam Dèu val!
— Son las malas parauladas— muller leal,
son las malas parauladas — jviudeta igual!
— iQué vos ix per las orellas— compte 1' Arnau?
— 54 —
íO«« vos It P^r las orellas?— ivàlgam Dèu vall
— Malas cosas qu' he eacottadas— muller leal,
malas cosas qu' he escoltadas — jviudeta Igual!
— íQu' es aixó que 'us ix pèls brassos— compte 1' Arnau?
iÜu' es aixó que 'us ix pMs brassos?— ivàlgam DÈu vall
— Son las malas abrassadas — muller leal,
son las matas abrassadas—iviudela Iguali
— Qué es lo que 'us ix per las mans— compte l' Arnau?
mué es lo que 'us is per las mans?— ivàtgam Dèu vall
— Malas cosas qu' he locadaa— muller leal,
malas cosas qu' he tocadas — iviudeta iguali
— íQu' es aixó que 'us surt pèls peus — compte l' Arnau?
^Qu' es alxó que 'us surt pèts peus?- ivàlgam Dèn val!
—Son las malas irepitjadas— muller leal,
son las malas Irepitjadas — [viudeta igual!
— íQu' es aquest soroll que sento — compte I' Arnau?
íQu' es aquest soroll que sento?— | val gam Dèu val!
—Es lo cavall que m' espera— muller leal,
es lo cavall que m' espera— j vi ude ta igual!
— Baixéuli 'I gra y la civada— compte I' Arnau,
baixéuli 'I gra y la civada — ivàlgam Dèu vall
—No menja gra ni civada— muller leal,
— 55 —
—No la faig jo tota sola,— compte I* Arnau,
no la faig jo tota sola — ivàlgam Dèu val!
— ^Qui teniu per companyia— muller leal?
^Qui teniu per companyia— viudeta igual?
—Dèu y la Verge Maria— compte I* Arnau,
Dèu y la Verge Maria— ivàlgam Dèu vall
— ^hont teniu las vostras fillas — muller leal?
^hont teniu las vostras (illas— viudeta igual?
— A la cambra son que brodan— compte i' Arnau ,
à la cambra son que brodan— seda y estam.
— ^ Me las deixariau veure— muller leal ?
^Me las deixariau veure — viudeta igual ?
—Massa las espantariau— compte 1' Arnau,
massa las espantariau— ivàJgam Dèu vall
— Deixàume 'n endú una filla- muller leal,
que ab mi passarà las penas — qu*estich passant.
— AIxis com las heu guanyadas— ivàlgam Dèu vall
tot sol com poguéu passàulas — compte V Arnau.^
— Solament la mes xiqueta — muller leal,
solament la mes xiqueta,— i viudeta igual.!
— Tant m' estimo la mes xica — compte 1' Arnau,
tant m^ estimo la mes xica — com la mes gran.
— iPer qué no caseu las fillas— muller leal?
^Per qué no caseu las fillas — viudeta igual?
— Perquè no linch dot per darlas— compte 1* Arnau ,
perquè no tinch dot per darlas— jvàlgam Dèu val!
— Al cap d' avall de la escala — muller leal,
al cap d' avall de la escala — ne hi ba V arjant.
— Son monedas malguanyadas — {vàlgam Dèu val!
son monedas malguanyadas— compte r Arnau.
— ^Abonl teniu los vostre fills— muller leal?
^ahont teniu los vostres fills — viudeta igual?
— A la cambra son que jugan— jvàlgam Dèu val !
à la cambra son que jugan— compte I' Arnau.
— ^^Ahont teniu las vostras criadas — muller leal ?
^Abont teniu las vostras criadas — viudeta igual?
— ^A la cuyna son que rentan— compte 1' Arnau,
— oG —
k la cuyna son qne renlan — plata y eslany.
— ^He Us deixariau veure — muller leal?
JHe Jas deixariau veure — viudela igual?
— Massa las espanlahau — compte V Arnau,
massa las espantariau — ivàlgam Dèu vall
— ^Ahonl teniu los vostros mossos — muller lealf
fAhont teniu los vostros mossos — viudeta igual?
— A la pallissa que dorman — compte I' Arnau,
ala pallissa que dorman — ivàlgam Dèu valt
— Paguéulos be la soldada— muller leal,
paguéulos be la soldada — iviudeta iguali
— Aixis que 1' hauran guanyada — compte I' Arnau,
aiïis que I' hanràn guanyada— ivàlgam Dèu vall
— éQuina hora es que 'I gall ja canta— muller leal?
^Quina hora es que '! gall ja canta- viudeta igual?
— Las dolz' horas son tocadas — compte I' Arnau,
las dotz' horas son toüadas — {vàlgam Dèu vall
— Ara perdia despedida— muller leal,
ara per la despedida — démnos las mans.
— Massa me las cremariau — compLe I' Arnau,
massa me las cremariau — [vàlgam Dèu vall
— 57 —
/ert 112.
— Al estable son que donan — gra à n* als cavalls.
/<T*1I4.
— Paguéulos be las soldadas— muller leal,
ja veyéu las mevas penas — iviudeta iguali
NOTAS.
Aqueixa canso se confon moltes vegadas ab la tradi-
ció del mal cassaUorí\ne no es altra cosa que una imi-
tació d' una rondalla del nort. Los pagesos prenen
tan à lo serio la existència de aqueix condempnat que
cada nit tè que fer per forsa sa carrera seguit de mi-
llers de gossos y en c^ompanya de la que fou sa ay-
mía, que fins hi ha un vent que P acostuman a
anomenar del Mal cassador y ben à matents son, quan
aqueix ayre bufa, à tancar la porta de sas masías à fi
de no sentir de tan aprop los renills dels cavalls, los
udols dels gossos yJa fressa de la cavalcada que se-
gons ells travessa pèl entorn de llurs casas. Es tanta la
convicció que de haverlo sentit tenen mes d* una ve-
gada, que pagès hi ha que ho juraria davant de un
Sant Crist.
cPocas tradicions se conservan en Catalunya tan
vivas y localisadas com la del Compte Arnau; sa mo-
rada encar avuy se ensenya, donantse per tal una
casa coneguda ab lo nom de Parnau entre Ripoll y
Campdevano. — En lo corral del monestir de Ripoll
se donava una almoyna deixada per la família de
Arnau y que rebian los pobres sens respondre Deu
lipach,)} (V. Milà. — Muestras de romances catalanea
inédilos.)
Cada dia 'us faig la oferta— compte 1' Arnau.
Oferta. Es lo pa y vi que porlan los (ael^ k\^^%^<^-
ya pera bè dels que han mort. A fora escoslum durlhi
cada dia fins à ser complert l' any desprès de la mort
del per qui's fà. Se du dintre d' un cistell tapat y
abans d' alsar l' hòstia se dóna al capellà: en aqueixa
missa, que resa, lo qui ofereix, ajenollal aprop del sa-
cerdot, hi hà damunt del altar una plata y en la bara-
na d' aquesta, enganxadas y cremant, cinch cerillas.
En las ciutats s' acostuma à feria oferta deixant la
panareta tapada ab un panyo negre damunt del al-
tar y llavors las cíncb cerillas s' enganxan en la ba-
rana de la panera, cremant mentres dura la missa.
Que com mes me feu I' oferta — mes pena 'm dau.
Se funda aqueix vers en la creencia en que està 'I
poble de que, qui condempnat se 'n va d'aquest mon,
eternament déu patir sens que pugacap oració mi-
llorar sa sort; y ans al contrari tothom esta cert de
que,sí per ell resos se díuhen, en Uochde mimvar llur
LA DAMA D' ARAGÓ.
«NMNTE
fSPRESirO
í
dúJce
^
A A .ra . ifé n'ii ha luia
ca-Je^-De-ra
(U^l'vl ■? I ^^ "f^f
ros-sa liar-jri ,
.iafim. al£ U,
i
filmada.
3 J J > J'
Ay a-Bio - - ro-da A^.na Ma -
— 63 —
A Aragó n' hi ha uDa dama — que es bonica com un sol,
tè la cabellera rossa — )i arriba fins als talons.
I Amorosa Agna Maria
robadora del amor I
Sa mare la pentinava— ab una pínteta d' or,
sa tia los hi esclaria — los cabells de dos en dos.
I Amorosa Agna Maria
robadora del amor I
Cada cabell una perla, — cada perla un anell d* or,
* cada anell d' or una cinta— que li volta tot lo cos.
Sa germana 'Is hi trenava — ab una cinteta d' or,
sa padrina los hi untava — ab aiga de nou olors,
sa cunyada *ls hi lligava— ab un floch de nou colors ,
son germà se la mirava — ab aquell ull tan ayròs.
— Si no fossem germans propis— nos casariam tots dos.
A la fira se V emporta— à la fira d' Aragó,
de tants anells que n' hi compra— li càuhen del mocador,
los criats van al darrera— plegantlos de dos en dos.
—Senyora Maria tinga,— tinga, tinga 'Is anells d* or.
— Germà meu anem à missa,— anem à missa major.
Al entrar ella à la iglesia — llensa una gran resplandor.
Al pendre 1' aiga beneyta— las picas se tornan flors.
Las damas quan la van veure— totas li varen fer lloch.
Las damas seyan à terra,— ella en cadireta d' or.
Capellà que diu la missa — n' ha perduda la llissó:
* Eix yers sols 1^ hem trobat en lo romancerillo del Sr. Milà: nosal-
tres no ben pogut arreplegar cap versió en que bi fos.
McoU qiif I' ajnilava— no li 'n sab donar raho.
^Do uul es aquella ilama-qne Ilansa lania esplendor?
i, .g (iiij, ii^r rev (lo Fransa— (çermana del d' Aragó,
Tsl Wi9 n* '" ^''''^" croure-miréuli lo sabató
fear«u los Ires Ho» •'« '"""ï '^^ ^'■"'='^ "■' -^"Só-
[ Amorosa Agna Maria
robadora del amor I
Variants.
<■ «rmaDa los bi trena— los cabells de dos en dos,
f'trs n.
tí entrar ella à l' iglcsia— los altars relluhen d' or.
fen il.
pesprcs (l'aquest vers s' acostuma afegirnlii un perD<
— 65 —
Cada cabell una perla— cada perla un anell d' or.
Son germà se la mirava— ab aquell ull de 1' amor. •
Si no fossem germans propis— nos casaríam los dos.
Jal' agafa ab sas mans blancas— y la munta à n' el silló.
Se la n' ha portada à vendre — à la fira de Lió.
Ne demanaren cent onsas — ne tragueren cent y dos.
Lo jove que I' ha comprada— ja s* en lò per tot ditxós.
No la deixa anar soleta — ni à missa ni à sermó,
V endemà n' era diumenge — à missa anaren tots dos.
AI entrarne de la Iglesia— los altars lluireu tots.
Al pendre V aygua beneita — los anells li cauhen tots.
Als criats que la acompanyan — los cullen de dos en dos.
Quan las damas la han vista— promplement lin* han lloch.
Las damas seuhen à terra— y ella en cadireta d' or.
Capell^ que diu la missa— n^ ha perduda la llissò.
Per dir dotninus vobiscum — diu et cum espirilu tuó.
NOTAS.
Eixa canso tè à mes altres comensaments, com son
Unperayre lè una filla y A Paris n* hi ha una dama,
emperò '1 de la nostra versió es lo mes popular. De las
quatre 6 cinch diferentas tonadas que tè,hem triat la
que *ns ha paregut mes bonica y sobre tot mes po-
pular. No es solzament aquí en Catalunya que T he-
roïna de una canso n' es una donzella que 1 poble
se hi mira en presentaria fresca com un pom de flors
y plena de gracias; entre 'Is cants provensals popu-
larS) també n' hi ha un que diu:
La rosa de mai à Thereso ma mio,
es pa *nca 'spandido poinl de roso ,
à qu la úounarai polnl de &o\\t%,
— (!6 —
belo filho revlraU-vouí. n' i à fach present,
Aquelo qu' a la raubo rosso quao s' en v' à la messo
que 11 va tant ben, sembl' uno princesso...
que soun careignaire
s. mm m gaijcía
■OBCRXrO
í
^
ma — re
^
j un
^
MI ((n'elb
/rre,» _
i
Jaume
^^
^
de fia . . li _ cia
m
— 7! —
N' era un pare y una mare— y un fill qu* etl dos tenian,
feren una prometensa— à ^ant Jaume de Galicia
d' anarhi gayató en mà—y rosaris à la cinta.
Quan foren un poquet lluny — un poquet lluny de la vila
encontraren un hostal — que hi havia una fadrina.
La fadrina del hostal— dihuen que n^ era atrevida.
Diu la fadrina al romeu:— Dóm un bes per cortesia.
— No ^u mana la lley de Deu,— ni sant Jaume de Galicia.
La fadrina del hostal— va dir que s'en venjaria.
N' agafa* una tassa d'or — ab que '1 seu oncle bevia
y la fica à lo sarró— mentre '1 pelegrí dormia.
Quan es hora de dinar— la tassa d' or no hi havia.
En sent hora de sopar— la tassa d' or no 's tenia.
La fadrina del hostal — diu que '1 fadrí la tenia.
— Si jo tinch la tassa d' or — que *m penjin al mateix dia.
Li registran io sarró^y la tassa d' or hi havia.
Lajusticia rigurosa— lo va penjà' al mateix dia.
Però son pare y sa mare— no deixan de fer sa via.
Quan ne son à la tornada — lo seu fill veure volian.
Diu la romera al romeu:— Jo per allí hi passaria.
— No passeu per Mlí muller — que '1 dolor vos revindria.
— Revení' ó no revení',— resaré un* Ave Maria.
Aixis qu* ella se hi costa — veu que '1 seu fill se movia.
— ^Com ets viu lo meu fiUet — com ets viu ab tants de dias?
— No tinch d* ésser viu ma mare — ab tan bona companyia?
Sant Jaume me tè pels peus— y la Verge per la cinta,
y lo cap lo Esperit sant — que il-lumina nit y dia.
Anàusen à cal Veguer,--à cal Veguer de la vila;
trobareu que està dinant — menjantse gall y gallina,
quan arribareu allí— li direu ab cortesia:
— 7! —
^ tfiíV tv ^«airt senyor Veguer— à vostè y I» companyia
v«í«JnK'Slwiyà 'I meu lill—qu- encara està plé tie vida."
-I^iu it' atjui Oona boja— no 'm d!{i;àu tal bojerJa
<^ltl> tau PI» viu vostre lill — com aquest gall y gallina,
to t*ill ^ posa à cantà', — la gallina al plal ponia.
— .VKó es miracle del cel — miracle que Deu envia.
l>D.tp«uiareii 6 1' infant— y penjaren la fadrina.
Variants.
1 lligall — y 'I pcnjau al maleix dia.
/-ersitf.
Uiu la romera al romeu — que 'I seu fíll veure volia.
— Abont vols anar dona loca— ahont vols anar dona mia ,
de lan lluny com lo veuràs— à plorar te posarias.
l)e lan lluny com lo va veure— j'l P'ora com si's moria.
Sant Jaume lo lè pèls peus, — pèl cap la Verge Maria,
— 73 —
Primer la van as^tar — ella moll mes mereixia.
Emperò la generalitat dels que aquesta canso can-
tan no 'I dihuen aqueix vers. Nosaltres seguint la
costum I' hem suprimit pus no ^s pot negar que trau
tot lo bon efecte del acabament.
NOTAS.
Eixa canso es molt antiga, aixis nos ho dona à en-
tendre la paraula veguer que alguns, be pochs, la
cambían ab la de batlle, paraula molt mes moderna.
Si cap dupta 'ns cabés de sa antiguitat nos la desvane-
xería al instant eix tros del llibre de concells de Jau-
me Roig, en lo qui s' hi troba tot sencer V argu-
ment d* eix cant.
Una vil hosta
roin disposta
llavors tenia
en sa posada
una bregada
de pelegrins
vells é fadrins,
hu li *n fallà (^agradà?;
e requestà
li fes plaher,
no 'u volgué fer;
la vil bagassa
mésli la taca
dins son fardell;
parlintsen éll
menys la trobaren,
fent que i pentjaren.
Los altre;s tiren
llur vol compliren;
com se tornaren
de fet anaren
veure *1 penjat.
Poch apartat
del gran cami,
viu lo fadri:
dix: «Despenjàume,
bencvt Sant Jaume
m' ha sustentat.»
Lo gran pecat
fonch decobert,
é fonch pus cert.
.il (uitMileiit,
a IIuT (tuerellft,
yi}t ma ra vel la
(luacuyls ocells,
presents lots ella,
ressacilaren
é alt cantaren
gallina é gall.
Sens entrevall
1' hosta dampnada
prest ToDCh penjada.
;Lllbre de concells, llibre 11. Ccm volçvi p«ndr« ftejotiia. 1.* part.)
LO DIA ÜE S. CRISTÒFOL.
eon ^niii
TCMPO
GIUSTO
•í Si m li
\
i
ra
^
jle San fríA.
r 1 - mor j*in
.dar
<*a.fueJla
li _ ra . n
plu.ja que
ti _ ra - li
i' a. que -.lla
li . ra « li
plu.ja que
li n* 8t n
fi
▼i
— 'iO —
Del dia de Sant Cristòfol— be me 'u puch ben recordar
d' aquella pluja que feya— d' aquella pluja que fà.
iSi 'm tira V amor y <m toca,
^ si -m toca bè 'm tocarà,
tirali y tírali , tírali ,
tírali sinó se 'n va!
Me *n varen treure de casa— no *m volgueren dar sopar^
ne vaig pendre la escopeta— y me 'n vaig anà' à cassar.
iSi 'm lira 1* amor y *m toca,
si 'm toca bè *m tocarà,
tirali , tírali , tirali ,
tirali sinó se 'n va!
No *n trobo cassa ninguna— pera poderli tirar
sinó una pobre pastora — que guardava *I bestiar.
La pastora està dormida— no la 'n goso à despertar,
ne cullo un ram de violas — y al pit las hi vaig tirar.
Las violas eran frescas — ^la pastora 's despertà.
— Digàume la pastoreta— ^de qui es lo bestiar?
— Las ovellas del meu pare, — los moltons del mèu germà,
las cabretas ne son mevas,— los cabrits del rabadà.
iQue cercàu per aqui jove?— ^que us hi pensa vaho trobar?
— La vostra amor donzelleta— si me lo voliaho dar.
— No 'u héu de dir à mon pare— ni tampoch à mon germà,
ni tampoch à ma germana— qu' aixi ningú no 'u sabrà,
sinó als aucellets que volan— y no saben de parlar.
Ni havia un de xarraire— y tot ho va anà' à contar.
— 80 —
— Ay trisla y desgraciada — que veig vení' à mon germà I
Pislons y pislola porta— y la vida 'm llovaràl
— No t' espantis pastoreta — ell à tu no t malara,
primer jo perdré la vida— abans ell no '1 tocarà.
|S1 'm lira I' amor y 'm toca
si m toca be 'm tocarà,
tírali , lirali , lirali ,
lírali sinó se d va!
YlRUNTS
Gn lo P.omancerillo del Sr. Uilà hem vist comensa-
<la eixa canso aixis:
Cua matinada fresca — raig torlir per 'nà à eattar.
/en 10.
Ja se n alsa y se m' acosta — ab un roch a cada mà.
— Que "n feu aquí, lo bon jove — que n veniu qui à cercar?
— L' amor vostra Uonzellela — si 'm la volguesseu donar.
— Deoianéula à lo meu pare — y també al meu germà,
LA lilílA DEK INFANT,
1
fíW\ m('ui\ 1,1
A0A6I0 3
SOSTCNUTO )
I t Tr}. I
im
Lo liOA rey sen va a c a^.
# i ereac» na gtfy»
. sar
lo lion
rcjr y la re _
mf
dim.
^^
. ^i ^ na no ^a ^e .
^^
fe^
. Ah. nin -^ al pa
^St
^iP f cr^if cen do .
■^v
— 85 —
Lo bon rey se 'n va à cassar— lo bon rey y la regina ,
no 's queda ningú al palau— sinó l' infant y la dida.
V infantò no vol dormir— ni ab bressol ni ab cadira,
ni tampocií ab un pom d' or— que la dida li tenia.
La dida feya un gran foch— per veure si dormiria,
ab 1' ardoreta del foch— la dida s' es adormida,
quan la dida 's desperta— trobà l' infant cendra viva,
la dida ne fa un gran crit:— {Yàlgam la Verge Maria!
que si Vos no m' ajudeu — de tothom seré aborrida
de comptes y de barons— y gent d* alta gerarquía.
Verge si *m torneu 1* infant — corona de or vos faria,
y à vostre fill preciós— corona de plata fina.
Ja surt lo criat del rey: — ^Que *n teniu la meva dida?
— He perdut lo pomet d' or— la prenda que mes valia.
— Dida veus aquí diners— compréune un à la botiga.
— Gom lo pom que jo he perdut— no 'n venen à las botigas.
— Dida veus aqui diners — compréune à la argenteria,
y si allí no *n venen d' or — compréune de plata fina.
Quan ella es à mig carrer — troba la Verge Maria :
— Verge si 'm torneu V infant— corona d' or vos faria,
y al vostre fill preciós— corona de plata fina.
— Tornéusen prompte à palau— no esligàu tan afligida,
allí trobareu l' infant— que tot sol ne fa joguinas.
Se 'n torna dintra M palau— troba al rey ab la regina.
— ^^Honl teniu , dida, l' infant- que *1 rey véurelo volia?
— Posadet dins del bressol— jo i* hi deixat que dormia.
5
Eslant en eixas rahons — l' infant ^ent plorar la dida:
ja se 'n puja escala amunt— ab una gran alegria.
Seme'l veu dins del bressol — dins del bressol Ten tjoguinas.
— iVàlgam la Mare de Dèu!— iVàlgam la Verge Maria!
Vasiants,
Ter» i.
Allà en lo palau del rey— un gran convit n' hi havia.
Veri3.
Don Dalmau no vol dormir— ni ab bressol ni ab cadira,
sinó à la bora del foch— y à la falda de la dida.
Vers 5.
La dida feya ud grau foch— de llenya verda d' alzina.
Vm\L
AI cantaria , cada cop que 's comensa la tonada
se torna à repetir la lletra dels dos hemístichs del
vers darrerench.
Coneixem del mateix cant eixa versió provençal :
Lou rei à 'no noarriço— plus belo que lou jour;
elo s' es endourmido — lou Dauphin au coustat,
mai quand s' es revelhado— P a trouvat estouíTat.
N' en pren sa courbelhelo — les pedas vai lavar.
Lou rei qu' es en fenestro— la regardo passar:
— Et ounle vas, nourriço, — que Dauphin plourarà?
— N'aguetz pas poou, moun mestre,— jou l' ai ben malhoulat.
— Entouemo-te, nourriço,— servanto V y anarà.
La nourriço s^ entouerno — plouranl et souspirant.
—Mai que n* as-tu, nourriço,— que sies tant estounad'?
— Pardoun, pardoun, beou sire,— vous I* auge pa* avouar.
— Abl digo tout, nourriço,— te serà perdounat.
— lou me siou endourmido— lou Dauphin au couslat,
quand me siou revelhado — 1* ai Irouvat estouffal.
Au bout de tres quarts d' houro— la mandon pendourar.
Quand es sur la pontenci — Dauphin s* es revelhat:
— N' en pendelz pas ma maire— que 1* a pas meritat,
pendetz.n* en la servanto— que m* avié 'mpouissounat.
No posem la traducció d' aquest cant, per que es
prou ràcil r entendre!' en la llenga mateixa en que
està escrit. Lo desénilàs es diferent del de la canso
catalana. Sens pór de fer errada en nostre judici, po-
dem ben bè assegurar que nostra canso valt molt
mes que la provençal.
Eix argument se troba en altras versions contat
de diferents maneras ; n' hi ha una en que la dida
se 'n va à fer dir una missa à la mare de Dèu de la
Pietat , y 'J noy resucila quan sou a\ ^n^tv^Vx.
Ed una altra lo infant parla aixis qu* arriva la jus-
tícia y mentres que la dida 'I ctis dins de la moria-
lla. De lolas manerasse véu en eixa canso un fon-
do de vrilat històrica moll mes marcat que en altras
que per lals passan y son lingudas.
ílH/lí
i
AROARTE
^ .tas sal .tan^to Us
meu a.Tnor m'iia tra . ]ut
.ca..iiTa 10 meu a.Tnor m'na cr
— 93 —
N' hi havia tres germanetas^totas tres dins d' un jardi ,
totas saitan , totas ballan. — la mes gran ja 'n fa un suspir.
Per un' altra de montanya
lo meu amor me ha trahit I
— ^ Períf ue suspiréu Maria ? — ^ Perquè feu tan gran suspir?
— Encenéume *l candelero — que me *n vull anà* à dormir.
Per un' altra de montanya
lo meu amor m' ha trahit I
Escala amunt s' enfilava,— tot pujantia ab gran fatich ;
al sé' al entrant de 1' arcoba— un infant ja n' ha parit.
— ^Ayl Ull meu de mas entranyas— dígasme d' hont has eixit,
si te 'n dono la mamella^no^'n trobaré pas marit ,
si te encarrego à una dida — ne seràs mal assistit,
si te 'n tiro à la riera— no hi haurà cel pera mi.
Lo fill del rey s' ho escoltava — passejantse pèl jardi.
— Donàuli vos ia mamella — que ja trobareu marit ,
de cent homes que tinch d' armas— triareu lo mes bonich
y si cap d' ells vos agrada— vos ne casareu ab mi,
que 'n tinch la dona malalta — y s' acaba de morir
y si Deu no me la mata— ja la faré jo morir.
La Maria que i' escolta— ^ja me ii respon aixis:
— Ay traidor , déixala viure- mateix farias ab mi.
Per un' altra de montanya
lo n)eu amor m' ha trahit I
NOTA.
Tenim de lo mateix cant una altra versió que diu :
— íll —
Ud üiaeran tres ninelas— (otas ires Glavan lli ;
totas caiilan y s' alegran, — la Clarela res no diu.
^i Perquè no canlas Clareta ? — No solías ferho aixis.
— Sinó catilo ni m' alegro — es perquè línch lo cor Irisi:
enceDéume '1 candelero — que me 'n vull anar al llit.
A 1' entrada üe ia cambra— Dèu I' ha JiiuraiJa d' un fill.
— Ay fill meu de mas entranyas— ni may que jo t' hagués visi!
si jo mateixa te 'n crio — no 'n trobaré pas marit.
Lo rey s' estava en finestra— y tot aix6 ho ha sentit.
— Criàusel , crlàusel Clara— que no 'us fallarà marit.
Ara venen mas armadas— y 'us lo triaré bonïch ,
y si cap no vos agrada— jo serè 'I vostre marit.
Las armadas son vingudas— y ella n' ba trobat marit.
L' ÀUCELLEÏ.
ll(i;ti:U,
ALLE6R0 ,
RORTROPPO \
A «qui à
dalt en a.quest
.Ta. Qninopot
• re de - li - tós, viutfa-ino.
- »9 -
Aquí à (lalt— en aquest prat
UI) pomeret— hi tinch plantat,
que no 'li pot viure
qui no 'n sab de ben aymar
que no *n viurà.
Qui no pot viure delitós
viu d* amorelas,
qui no pot viure delitós
viu del amor.
de pomeretas— n* es carregat
ben bermelletas— d* una meytat,
que no n* pot viure
qui no 'n sab de ben aymar etc.
y ben groguetas— de I* altra part.
(Jn aucellet— se hi ha ajocat
que tè lo bech — sobre daurat
y las alelas— la meytal,
y la cuela— de cap à cap.
Un cassador— 1* hi ha apuntat.
— Ay, cassador— no *m tiris pas
que del rey so— molt estimat
y de la reyna — mes que cap;
menjo y bech — al seu costat
dormo ab un llit— encortinat.
Lo cassador— ja li ha tirat.
Los mariners— estant cridant:
— Ay d' ahont ve — aquesta sanch?
lYe de la guerra— ó ve del camp?
<jVe de la terra- ó de la mar?
ió es la del— aucell galant
que per lo rey— ha estat criat, ^
molt ben sérvtt— y mal pagat?
Ay quan lo rey — aixó sabrà,
lo cassador^arà matar.
Aquesta canso tè una pila de variants , sobre
tot en lo responement. Bn Lo Remancetillo de En Ma-
nel Hilà hi (robem aquest:
Ay, que no 'n «uft
dt viure, viure, viure,
ay, que no 'ntab
ie viure y aymar.
En la Garri{;a y pobles de 1' entorn de Granollers,
hi cantan eix altre:
lAhonl poeari 'I nuu toncA
toia lafiordel IHri, Uiri,
LOS ESTUDIANS DE TORTOSA
d vi ce.
TEMPO
6IUST0
A la
^i la de Tor.
.to.-sa tfMha
tres es-tu-dí.
ants qarlise
^ei .jcen los es
-tn - dÍ8 pe-ra
ser.ne ca.pe.
dim
Jlaufi pe-ia
ser.Tie ca.pe »
- nans
— 105 —
A la vila de Tortosa— n' hi ha tres estudiants
que 'n segueixen los estudis — pera serne capellans.
Ja n^ encontran tres ninetas — tres nínetas molt galants,
comensan de tirar xansas, — xansetas las van tirant.
Las ninetas son traydoras^usticia van demanant;
no passa l' espay d' una hora — que ala presó Ms van portant.
Lo mes petit que hi havia — nit y dia està plorant,
y 'I mes gran 1' aconsolava: — Germà meu no ploris tant,
que 'n tenim un germà à Fransa— servint al duch de Rohan
que si la nova sàvia — ne seria aqui al instant,
mataria jutge y batlle— y tots los seus escribans.
Lo jutge se ho escoltava— per una reixa mòlt gran:
— Calléune, calléune presos-que d' aqui ja 'us ne trauran.
A las duas de la tarda— ja Ms ne donan paper blanch.
A las quatre de la tarde — al suplici 'Is van portant.
Mentre 'Is penjan y despenjan — lo seu germà està arribant.
Ja 'n pregunta al' hostalera:— ^Qu' es aquest brugit tan gran?
—Es que *n penjan y despenjan — tres pobrets estudiants.
— Calleu, calleu I' hostalera— ^per ahont hi serè abans?
— Passi per la carretera— ó per las pradas y camps.
Ja'n baixa del cavall negre — y se 'n puja à un cavall blanch.
De tant que '1 cavall corria — las periras van foguejant.
Ne desen vaina la espasa, — pica I' esperó al cavall.
— Apartéus' donas prenyadas — apartéuvos al instant
que l' infant del vostre ventre— no 'n puga patir cap dany.
Quan es al peu de la forca— ja 'n sent lo darrer badall.
Ab la punta de la espasa— ja 'Is hi va tallà' '1 dogal.
Los fa un bes àcada galta:-Deu vos perdó 'Is meus germans.
Adéu vila de Tortosa— be te n' iràs recordant.
A la vila de Tortosa— entraré jo à foch y sawclv.
— 106 —
De la sanch del sftnyor julge — los carrers se 'n regaran;
ea la sanch de las oinelas — los cavalls hi nadaràn;
y de las testar dels homes — montanyas se n' alsaràii.
Adéu vila de Tortosa — no (' hagués conegut may!
Variants.
— Lo mes gran mòlt ne plorava, — lo mitjà no plora tant,
y'l mes xic h los consolava: — Germans mena no ploreu tanl.
—De la sancb de las ninetas — ríberas ne correran ,
ab la sanch del senyor julge — ^jo me 'n rentaré las mans.
Lo nom de la persona à qui serveix ab las armas
lo germà venjador, cambia lambè moll: lo mes comú
es donarli eisos tres noms Duch de líoliait , tloii Ro-
land , y rey Duran. Hem escullit lo primer per sem-
blarnos lo mes apropiat al caràcter de la composició.
Al) lot V cme havem vist algí
ISABEL
Aunicna
^
^ ;■ l• l•
Dol - %9
CA — va —
r^^r. jhjf ^ ?
^^
üerf
Tren^
p P P P
d•t.E• ca.iiu..rft _dai, ton a.nata i
P P !? f.
a ro.lau.Ba
da
ma.
■ïr— ..7]/
— III
Dotze cavallers — dotze camaradas
son anats à Tremp— à robà* una dama:
quan ne son à Tremp — sola V han trobada
sola en un balcó — qu^ à la fresca estava.
— Senyora Isabel — ^ha sopat encara?
— No per cert senyors—que no linch pas gana.
Mon pare no hi es — ni tampoch ma mare,
son al Aragó — que volen casarme
ab un mal vellot — que à mi no m' agrada.
— Senyora Isabel — ha de ser robada
à la mitja nit — ó à la matinada.
— Robada serè — sí M lladre m' agrada.
À la mitja nit — sent soroll per casa.
— Delxàume vestir — que eslich despullada.
Ja I' agafan dos — un per cada banda;
ab escala d' or— ja I' han devallada;
ab un cavall bianch — se P han emportada;
ab capa de seda — la n' han abrigada,
y ab un mocador — li han tapat la cara
perquè no la vejin — son pare y sa mare.
Quan son à cavall — encontran son pare.
— iQui n* es eixa dama — que va tan tapada?
^que 'n lè pòr del sol — ó de ia rosada?
— No lè pòr del sol — ni de la rosada,
sinó del ayret — que *n talla la cara.
Un xich mes avall — troba sa germana.
— ^^Qui n* es eixa dama — que va tan tapada?
que 'n tè pòr del sol — ó de la rosada?
—No *n tè pòr del sol — ni de la rosada
— lli —
üino del ayrel— que 'n talla la cal-a.
Al ser mes enllà — De Iroba à sa mare.
— ^Hont vas Isabel?— ^hont vas desditxada?
Baixa de cavall — y anémsen à casa,
demà à missa iràs— ben acompanyada,
lo patge al costat— com toca à una dama.
NOTA.
Cada cop que 's comenaa la tonada se lè que tor-
nar à dir la lletra del vers darrer.
^^'' MAfiíNüfi.
1
m^to f^reair9
j i I I I I
A la ^•.ra 4e la
— 117 —
A la bora de la mar— n' hi ha una donzella
que 'n brodava un mocador — qu* es per la reyna.
Quan ne fon à mig brodat — li faltà seda:
veu vení' un bergantí y diu:— lüh de la vela!
Mariner, bon mariner— ^que *n porteu seda?
— ifie quin color la voleu — blanca ó bermella?
— Bermelleta la vull jo — que es millor seda.
— Entràu dintre deia nau— triareu d* ella.
— Quan es dintre de la nau — la nau pren vela.
— Mariné *s posa à cantar — cansons novellas.
— ^Ab lo cant del mariner — s' es dòrmideta;
ab lo soroll de la mar — ella 's desperta.
— Quan ella s* ha despertat— ja no 'n véu terra;
la nau es en alta mar, — pèl mar navega.
— Mariner, bon mariner— porlàume à terra
que à mi 'Is ayres de laj[mar — me n donan pena,
— ^Aixó si que no *u faré — qu* heu de ser meva.
— ^De tres germanas que som — so la mes bella.
V una es casada ab un duch — 1' altra es princesa
y jo pobreta de mi — so marinera.
L' una du faldillas d* or— 1* altra de seda,
y jo pobreta de mi — *n duch de estamenya.
— ^No n' es d' estamenya, no, — que n* es de seda
no sou marinera, no,— que *n sereu reyna,
que jo sò lo fill del rey — de 1' ïnglaterra,
y set anys que vaig pèl mar — per vos donzella.
— 118 —
Vahiantí.
Vmt.
Oue broda d' an mocador— la flor mes bella.
Verí I.
Veu venir un mariner— pèl mar navega.
Ter* 6.
— ^^De quina seda voleu — blanca ó bermelta?
Vers. 13.
Quan ella s- ha despertat— pèl mar navega.
Ver* 51.
La una tè un vestit d' or— 1' altra de seda.
Entre 'I vers 22 y 23 se hi acostuma afegir dos
— 119 —
en tols los paisos En Suècia du per nom Lo nnuixe-
ret, y acaba aixis:
«La nina esclamantse, diu: — «Ayl que desgraciada
sò! quin mal casament me veig obligadaà ferí» — Lo
nauixerel se hi acosta tol jugant ab sa espasa: — «Fa-»
ràs un casament tant bo, que desditjarne de millor no
pots.— Jo no sò nauixer. So fill del mes brau rey de
V Inglaterra )) *
Un lletrat inglés molt amich nostre nos ha ase-
gurat també que en Escòcia n' hi ha una, y no deixa
de ésser molt notable , que's canta ab una tonada
igual à la ab que naltres canlém Lo mariner. En Itàlia
ab eix argument hi tenen dos cants populars; dels
dos ne posarem mostra perquè 's veji la semblansa
que hi ha entre la versió de Catalunya y las Italianes.
ÏL CORSALE.
—Oh marinar de la marina — oh cante-me d* una canson.
— Monte'bela, su la mia barca — la canson mi la canteró.
Gaandlabelal'èstajta'n barca, — bel marinar s'bütacante'.
L' han ndvigàpíd'sincsentmia,-sempre cantant cula canson.
Cuand la canson l'e'sta* fürnia,-Ia bela a ca* n* in vOl torna*.
-Sejgíàlontan pi d* scincsent mia-sej giàlontan da vostra eà.
Il marinàro.
—Son leva*-me na matin — bin da honora.
Son andajta ant* el giardin — coje d' roseta.
Mi rivolto anvar al mar,--i* e' tra barchèta;
una 1' era carià d* or— e 1* auta d' sada,
una 1' era d* rOsa a fjor,— 1* a' la pi bela.
—Oh veni, bala, sül mar— à aampra* d* seda.
—Mi sül marn* a vi)j pa 'ndaS- eh' i hai nen de moneda.
— liO —
— Oh veoi, bela, sül mar— faruma crèdit.
Cuand la bela 1' e' sül mar,— largo la vela.
— Harinar, bel marlnar,- tire'-me a rival
— A riva pOs pa lire', — che '1 mar s' artlra.
—Marinar, bel maríiiar, — Üre'-me a sponda 1
— Aspooda pOs patiré', — 1' mars' asprofonda.
— Marinar, bel marinar, — tire'-ma a gjajra!
— k gjajra püs pa tire', — che 'I mar s' aslarga.
— Se me pare al lo savejs,— rarla la guera.
— Se ¥09 pare lo savejs — faria pa guera;
che mi son e' 1 Tjol dèi re— de l' lügblltera.
L\ ESOÜEKPA.
ANOAin i
^
Fer mes
I liti
^«'m carn. tes am ~
^^
p
.W.dai L^fri .va,
Io^lUj
(I /' i' ;' '' I i;
< jàa ab t« no^ ven 4ra]
'^^^^
/ ai ^ ^ai.rA na « tolt La gn .
i
I '. Attà
rl
1
— 115 —
—Per mes que 'm caBtes aubadas
La gríva, griva 1
casada ab tu no *m veuran,
La griva ban !
abans me *n faré una truyta
La griva, griva !
que pèl aiga irà nadant.
La griva ban !
—Si tu te 'n fas una truyta
que pèl aiga irà nadant ,
jo me 'n faré pescador
que te n^ anirà pescant.
—Si tu te fas pescador
que me *n anirà pescant,
jo me 'n tornaré una griva ,
ginestrons irè menjant.
— Si tu te 'n fas una griva
y ginestrons vas menjant,
jo me ^n faré un astor
que te n' anirà cassant.
— Si tu te fas un astor
que me 'n anirà cassant,
jo me ^n tornaré una llebre
d' aquell bosch que n' es tan gran.
— Si tu te fas una llebre
d' aquell bosch que n' es tan gran.
(
jo me 'n faré un cassador
que te n' aoirà Urani.
— SI tu 't ías UD cassador
que me n' anirà liranl,
jo me 'n posaré un vestit
hont las balas no hi podran.
—Si tu i« fas un vestit
hont las balas no hi podran,
jo me 'n faré I' esbatser
que te I' anirà estripant.
—Si tu te fas 1' esbarser
que me I' anirà estripant,
jo me 'n [ornaré una iierbeta
d' aquell prat que n' es tan gran.
— Si tu le fas una herbela
d' aquell prat que n' es tan gran,
jo me 'n faré 1' aiga fresca
qus te n' anirà mullant.
— 117 —
— Si tu te 'n tornas la lluna
que pèl cel irà volant,
jo me ^n tornaré lo núvol
que te n' anirà tapant.
— Si tu te fas lo gros núvol
que me n' anirà tapant,
jo me *n tornaré una flor
que 4s ulls s' hi enamoraran.
— Si tu te fas una flor
que Ms ulls s' hi enamoraran,
jo me *n faré jardiner
que te n' anirà regant
—Si tu te fas jardiner
que me n' anirà regant,
jo me *n tornaré lletuga,
lletugueta de enciam.
— Si tu te tornas lletuga,
lletugueta d' enciam,
jo me tornaré la terra
que te n* anirà criant.
— Si tu te tornas la terra
que me n' anirà criant,
jo me *n tornaré una monja
V en convent me ficaran.
«
— Si tu 't tornas una monja,
en convent te ficaran;
mes jo *m tornaré un fraret
y t' aniré confessant.
— Si tu *t tornas un fraret
que m* anirà confessant,
jo me 'n tornaré una morta
y à la tomba 'm tiraran.
— 128 —
— SI ta te fas una morta
que i la lomba tirarin,
jo ne 'n tornaré una caixa
y dins meu te ficaran.
Varukts.
lambè s' hi cantan eïxas posadas que naltres hem
tret per lletjas.
— Jo me 'd tornaré lletuga,
lietügueta d' enciam.
— Jo 'm (Até oli y vinagre
y 'Is dos irem barrejant.
— Jo me 'n tornaré una plata,
una plata de biram.
—Jo serè dels convidats
dels que més te menjaran.
NOTA.
A Provensa, enire sos cants, també li teoea aquest
LA DAMA DE TOLOSA.
AIOAITIHO
COR MOTO
— 133 —
k la vila de Tolosa — tota la gent va fugir
menos una noble dama— que 'n tè pres lo seu marit.
Set anys fa que lo tè pres — y altres set que no 1' ha vist,
set y set ne fan catorze— que no ha vist al seu marit.
l]n dia anant à la plassa — Capitel-lo véu venir.
— Capitel-lo, Capitei-io — tornàume lo meu marit.
—Si vols que M marit te torni — has dedormí'abmíunanit.
La dama gira y se 'n toma,— à son marit ho va dir.
— FeúhOj feúho noble dama,— feúho per amor à mi,
qae quan jo d^ aqui dins surti — se recordarà de mi.
La dama gira y se'n torna— se'n va à fer lo qu' ell li ha dit.
Descordantse la cotilla- la dama fa un gran suspir.
— ^iQue suspiras noble dama?— ^Perquè fas tan gran suspir?
— ^Si su^piro, es que suspiro — pèls amors del meu marit.
— No t' espantis noble dama— ja '1 veuràs demà 'i matí.
L' endemà à punta de dia — noble dama 's va vestir.
Tot cordantse la cotilla- ja 'n và fer un gros suspir.
— ^No suspiris noble dama — no suspíris pèl mant.
Cinch mil homes tihch en armas — triaràs lo mes bonich,
y si cap no te 'n agrada— jo serè lo teu marit.
Treu lo cap à la finestra — véu penjar lo seu marit.
— W haveu llevat l' honra meva,— heu penjat lo meu marit,
Capitel-lo, Gapitel-lo — vos recordareu de mi.
La damase *n vesteix d* home — yalreyse'n vaanà'à servir.
ün dia fent centinella— Capitel-lo véu venir:
— Detente aqui Capitel-lo— ara es hora de morir.
— Tingueu pietat, senyora,— tingueu pietat de mi.
— La pielal qne tinguéreu — al penjar lo meu marit.
Li dóna Ires punyaladas: — la primera 'I va ferir,
la segona cau en terra,— la tercera (a morir.
Se 'n va à trobà' al comandant — al comandant de Madrit
— Deu lo guart lo comandant — ^si 'I vol treure '1 meu marit?
— Noble dama es matinera; — à las qualre del mali
treu lo cap à la finestra — véu passar lo seu marit.
I en 19.
Tres Ulls ne llnch à la guerra— triareu lo mes bonich.
fm 28.
—Se d' arrenca una pistola — y prompte n' hi posa 'I dit.
NOTAS.
\
LA MORT ÜE LA NÚVIA.
iim t^a-iMi. 'I
i'on dúliaíeiM.
ANDANTE <
A . i OU uvu
li» di .. a
l't \iSú\JJ\
iSant J« .
^^
i
^
ii'fAdí..a .da
^
/Os 3»/
I ^j''''.iiJJ J
a ra la/ralara la .
n f X 1 1
pp ^- —
i
— 139 —
Lo dia de sant Joan — n* es diada senyalada.
A Deu vila de Ripoll
entremig de duas aigas.
Carrè amunt y carrè avall — vaig puntejant la guitarra.
A Deu vila de Ripoll
entremig de duas aigas.
Ja la veig dalt d'un balcó — soleta que *s pentinava
ab onapinteta d'or — y un escarpidor de plata.
Ja n' hi tiro un anell d* or — de set pedras viroladas ,
ja n* hi üro un mocador— lot brodat d* or y de plata.
Poso la sella al cavall, — cosleta amunt me n* anava,
lo galó negre al barret,— la sabata ensibellada.
Quan à mitja costa sò — sento una veu prima y clara.
Ja me 'n giro al costat dret — veig la meva enamorada.
Ja me *n giro per detràs — me la veig sota una mata.
Pego volida al cavall — drot à casa seva anava;
quan vaig ser à mig camí — sento tocar las campanas.
Veig venir un amich meu — que depressa caminava.
— ^iMe sabrias di* amich meu — per qui locan las campanas?
— Amich meu jo t* ho diré — per la te\a enamorada .
— Vàlgam Deu com pot se* això — no hi ha un quart que 1* he deixada .
Giro la brida al cavall — cap à casa seva anava.
Aixis que^ n' entro al carrer — veig mitja porta tancada.
Cortina negra al balcó, — lo meu cor se me n' hi anava.
Ja me 'n pujQ escala amunt — com si jo fos de la casa.
Pujo M primer esglahó, — pujo M segon de la escala,
al ser à dalt del replà — me la veig amortallada.
Ja me li agenollo als peus, — ja li destapo la cara.
— IW —
— Amor meu no'm toquispas — que jo'n fora condempnada.
Vesten à baíg del saller — (robaràs la meva mare;
digas que 't donga las claus — las claus de la meva caixa,
trobaràs un anell d' or — de set pedras viroladas,
trobaràs un mocador — tot brodal d' or y de plata.
En lo calaixó del mig— trobaràs las arracadas,
en lo calaixó de baix — trobaràs I' anell de plata,
y lo fel de carmesí — dessota la roba blanca.
Desprès ves à cal fustei^-digas que 'ns fassin la caixa
quelafasslnun poch gran — perquè 'Is dos hi pogàm cabre.
NOTAS.
Pèl regular acaba esta canso ab los dos versos se-
güents que naltres supriïnini pus trauhen tota la poe-
sia à la composició :
Ja se n' arrenca un punyal— y se 'n dóna punyalada.
— -Vàlgam Deu com pot se' aiió— doas morts en una casal
Fixis la atenció en lo vers 20 y s' hí trobarà qne
's fa esment de una costum avuy desconeguda en
— 141 —
mes avall. Qualsevol diria que aquella es composta
dels dos cants catalans.
La RIPHOVATIONE.
in questa tera sí '1 gh' è d' ün bel giovin— che s' vO maridà;
al fa cercà' la sua signora — gh' la voran no da'.
Gentil galante per qael rifiuto — s' c tan magonà,
1' ha salütato ü saoí amici,— I' è andà a soldà.
Da li poc* tempo ricev' *na letlra,— ben ben sigillà
dpve a gh' disiva che la sua signora — I' è in let ammalà.
Gentil galant va dal capitani, — si mette ai so' pe':
— Sior capitani, mi clami 'n grazia — che 'm daga al congè.
Al capitani si i ghe domanda: — aCosa na vori fa ?»
— «D* andà' trovà' la mia signora — eh' I' è 'n lett ammalà.»
Qaand' le' fü stato presso à la villa, — líi 'I sente à sonà':
1 soD campàn che sonan da morto ; — «A chi mai sarà?»
Qaand' le' fíi stat in mez' al paese.—lü '1 sente a cantà' :
si y 1' è '1 convoi dia sua signora , — eh' la van à sotterà 1
Gentil galante sprona 'I cavallo, — el volta di strà.
— «Adés eh' é mort' la mia signora — mi torni soldà.
Addio padar, aJdio madar, — addio paren t'l
M' avissi dat la vostra fia, — sarissi content.
Entre *ls cants populars provensals un n' hi ha
que ab lo títol Pierrot , íorma part de la colecció
publicada per Mr. D. Arbaud, qual cant es molt pa-
regut y casi igual à la nostra Mort de la núvia.
L' HOSTAL DE LA PEYRA.
1
/.(T/T'l 1 1 dl i/r.>,
ülLfUETTI
n ■aocuTt
f
j' j' J' í
lios.ta] de la
r r
/#r# cresc.
— in —
Al hostal de la Peyra (olà) — damas hi van anar
ja 'D trucan à la porta (olà)— j^ 'n responen qu' hi ha? (olà)
Som unas pobres damas (olà) — si *ns volen allotjar,
óbrals la porta mossa (olà)-— y dèixalas entrar, (olà)
Dihuen à la mestressa:— ^Qué hi ha pera sopar?
N' hi ha tunyina ab seva, — hi ha congra y bacallà.
La una no te gana, — 1' altra no vol menjar,
l' altra està pren yadeta— vol anà' à reposar.
Demanaren un quarto — per podershi tancar.
La mossa se las mira — no li van agradar.
— Agafa M llum tu mossa— véslashi à acompanyar.
Quan foren à la cambra— se varen despullar.
La mossa n' es traydora — pèl pany las va guaytar.
Se *n baixa à baix la mossa — se 'n posa à suspirar.
— ^De que suspiras mossa *^—i que tens pçr suspirar?
— Qu* haig de tenir mestresa — que nos volen robar.
Portan calsetas curtas— pistolas als costats.
Aneu al llit mestressa — qu* à nit jo vull vetllar,
qu* avuy si no m' enganyo— nos tenen de robar.
Al sè' al llit la mestressa— ella al escó 's posà.
Quan son las deu tocadas — los lladres sent baixar.
Quan entran à la cuyna — ella 's posà à roncar,
ne feya la dormida— damunt de uns sachs de grà:
tres gotetas de cera — al pit n' hi van tirar.
La mossa n' es traydora — ronca que mes roncar.
Lo un ne deya al altre:- Ben adormida està.
Un bras de criatura — al foch ne van tirar.
— Qui està despert, s' adorm;— qui dorm, no 's despertarà.
Ja 'n surten al deforase *n posan k x\w\aT.
— 148 —
La mossa n' es traydora — la porla 'Is vatancar.
—Obra la porta, massa — cent esculs le 'd vull dar.
—Ni per cent ni cinquanta — la porta s' obrirà.
— Aquell bras de criatura — si me 'I volguesaes dar.
— Lo bras be te '1 daria— mes no 'I pucb apagar.
—Dins la pica del oli— lira], s' apagarà.
—Treu la mà per la porta— que 'I bras t« 'I v«ll donar.
La moBBa n' es traydora- la mà li va tallar.
— T' asseguro criada — que me 1' has de pagar,
ab sanch de las tnas venas — la mà me 'n vnll rentar.
Hostaler de la Peyra— te 'n pots ben recordar.
La criada que tens — la pots ben estimar,
que te 'n salvà la vida— y 1' hostal de robar:
de tres fills que tú 'n tens— li pots donà' à triar.
Y si cap no li agrada— ja hi ha qui la pendrà.
Variants.
fm 16.
— Ay mestressa , mestressa — hem allotjat soldats 1
LO ROMEU.
ANDANTE
I I M
.ffli . a vuiL
a MÍ8 - Aa
i
^
m
a Ment _ ser.
i^
1
R 0 _ mi _ a
^m
.cal .;sa , .L<i
dl^ _ cal .
I
í
Tomada
fe
^
.r ' j I
?
f
.sat
È
([ui
de ]
m
Ver _ ^e
cou .
^
i
/r_ -
^
fue . da
(fe-
^
í
..rai.
— 153 —
Lo roméu y la romeua — van à missa à Montserrat ,
la romeua va descalsa— lo roméu va descalsat.
Qui de la Verge confia
may queda desamparat.
La romeua està prenyada,— no sap 1' hora del seu part;
se *n gira cap endarrera:— Ay que 'n sò lluny dej'ehinatl
Qui de la Verge confia
may queda desamparat!
Se 'n gira cap à mà esquerra — no *s troba ningú al costat;
se 'n gira per la mà dreta — troba una dona al costat.
Tan bon punt com la va veure — deslliurà de un bell infant.
— Qui sou vos la bona dona — quetan prest m' haveu aydat?
— Jo sò la verge Maria — princesa de Montserrat.
— Si sou la verge Maria — lo meu fill vos siga dat.
Jo 'us lo dono mon fill, Verge ,— jo *us lo dono de tot grat,
féulo bisbe, ó bè canonge— ó bè abat de Montserrat.
— No *l vull bisbe, ni canonge,— ni abat de Montserrat,
serà un angelet del cel— que cantarà al meu costat.
Vafiant.
Vers 10.
— Si sou la Verge Maria — prenéume lo meu infant,
véuse aqui lo meu fillet, — prenéulo per caritat.
LA FIliA DEL MAKTXAN
ri^
li
t/J mm .1,111 tm u
IIMHTIIIIK
' COM enreshl•le
il•i'i- n I I 1 1
la n . lU
^é
Id mart
^
^
m^
.ilei^étla mes
^ItL i Pel ♦
kt - _ la M ti
^^
^^
I I I f|
h mes ke^lla
AO.
^' al .traí n'iú 1m mos
t ?íd. ♦ Ped. «. . •♦■
' '!■ '' ]■
i
^^
e -. Ba, la U . ironj-. ieu
k U .ron .
•♦■ Ped.
IJ 11^
I r ii I I
i
AvBL ^.na dta^'e _ Ha, la In.rou |. doB.
jiuJ'iü'i
1
1
9
"jíi
4.-
vii»
|l*IMt»u»l.
.'Z:*i^ •""
— 159 —
La filla del martxant— díuhen qu' es la mes bella
no es la mes bella no— qu* altras n* hi ha sens ella,
labirondon,
labirondon, quina donzella,
labirondon.
Quan ella va à sarau— se posa boniqueta,
lo faldelli bermell— enribetat de negre,
labirondon,
labirondon quina donzella
labirondon.
La *n trauhen à ballar;— à la dansa primera,
lo ballador li diu:— Amor sou pesanteta.
— ^En que m* ho coneixeu?— Be es prou de ben coneixe,
Ja cintureta *us creix — y 4 davantal s* aixeca ,
y el faldelli bermell— d' un pam no 'us toca à terra.
— Culliu això Joan,— tirého à la riera.
— Tiréuli vos amor— qu* això no es cosa meva.
Los pescadors del rey — pescan à la ribera,
n' han pescat un infant — bonich com una estrella.
De tan bonich que n' es — lo por tan à la reyna.
Lo fill del rey ho sap— y la fa presonera.
— Calleu, calleu amor— que *n sereu presonera:
à la presó del rey — vos sereu la mes bella ,
vos hi estareu set anys — no *n veureu cel ni terra.
Al cap de los set anys — treu lo cap en reixeta:
la veu un passatger — que s* ha enamorat d,* ella....
— Torneu demà al matí— la veureu veslideta,
vestideta de blanch — ab lo butxi darrera,
Lo Sant Crist à las mans— cantant lo miserere.
Uuan ella va passar — davaol de casa seva,
ne va arrenca un gran crit:— [Vàlgam Deu, mare meva,
si m' Iiaguesseu casat — al cap de la guiíiEena!
VlBIàNT.
Vers 19.
—Al cap de los set anys — treu cap ala finestra,
iie véu passà' un baylel— Cfue n' era üe sa terra.
— Baylel, lo bon baylel— ^que hi fan à aquellas terras?
— De des que vos no hi sou — hi hahagudas moltas guerra^,
\oi barcos van per mar, — las galeras per terra.
Í^ATARÍNA.
íWBíTí.'i
ml: «««SI
lUEMEnO
^m
í
^^
ï
I I iTTl-
rí . _ . ul te if peu.
tresc.
dpn»
r7\
f' p r f'^
ti.ika. tm tan
. ti .na^ tm
' r ^i'
(i P f' H V ' P
^
;-••>^^
^
des .
• '"■■|•|•
. M.U i'm Ur Tent^ tm
Jl ' Jn
^^^
tm a.m• ^f .m .
.í-ií^-l
m^^-é^
'fm
Jmij
. -i~---^.
:-^-i
-.^=^f:--.^r»-.^'
--- -Sa.
\
— 165 —
Catarina se *n pentina,
Un, tan amorosa,
à dessota tV un torrent
tin, tan amorosament.
Cada cabell que se 'n trenca
tin, tan amorosa,
malehia *ls seus parents
tin, tan amorosament.
Malehia pare y mare
tin, tan amorosa,
son marit primerament
tin, tan amorosament.
Son marit se I' escoltava
tin, tan amorosa ,
aquest enrahonament
tin, tan amorosament.
—Calla, calla Catarina
tin, tan amorosa,
ja *t faré mudà' d* intent
tin, tan amorosament.
«Quan eras à casa Is pares
tin, tan amorosa,
anavas ben malament
tin, tan amorosament.
«Ne duyas vestit de borràs
K
lin, tan amorosa,
abpedassos mes de cenl
Un, tan amorosament.
"Ara dus vestit de seda
Un, tan amorosa,
brodat ab un Til d' ac^enl
tin, tan amorosament.
«Anavas à guardà' cabràs
tin, tan amorosa,
per aquell bosch y torrent
tin, tan amorosament.
«Anavas descalsadeta
tin, tan amorosa,
trepitjantne gebre y neu
tin, tan amorosament.
«Tenlss code de fusta
tin, tan amorosa,
y ara 'I tens d' or y d' argent
— 167 —
u Tornaràs à guardar cabràs
tin, tan amorosa,
per los boschs y los torrents
tln, tan amorosament.
«(Aniràs descalsadeta
tin, tan amorosa,
trepitjantne gebre y neu
tin, tan amorosament.
NOTA.
Entre las cansons provensals n< hi ha una que du
'1 mateix responement, responement molt conegut à
Fransa per cantarse en la canso la Vieille.
La vielho s* en vai es dansos
s* asselo pres d* un galant,
tant amourouso,
s* asselo pres d' un galant
tant amourous^ment.
La vielho se melt* à rire
li mouestro dones dents davant,
tant aumourouso
li mouestro doues dents davant
tant amourousament.
1.A POHüÜEYKULA.
j
^^
^
n
fet fe n A'ka ftt
i
^
ï
/> J>
per ^e
^^
ï
^
^^
^
^m
tels Its ca . Ti. . . lers^ les ea . ra . flers
i la
#ieE.Ta1ia.jaa i a
.ne lia . jan d' a . né.
mivm^- '
^S3.'
^
— n:i —
Lo rey n* ha fet fé' unas cridas— unas cridas n* ha fel fé'
perquè tots los cavallers — à la guerra hajan d' ané'.
Lo cavaller En Guillem— aquell també hi ha d' ané'.
tè la muller tan bonica — que no la gosa deixé'.
Ja 1' encomana à sa mare — perquè la goberni be,
ó qae Ho li mani feynas — qu' ella no las puga féS
que II compre filoseta — y I' ensenye de filé'
y també didal de plata — y 1' ensenye costures
Las feynelas qu* ella feya — son planxà', cusi' y brodé*,
si '1 broder no li agrada — que li 'n fassa fer mitjé,
si lo mitjé no li agrada — que no li 'n fassa fer re.
Quan lo cavaller fou fora — porqueyrola la 'n fan sé'.
— ^Porqueyrola, porqueyrola — es hora d* anà' à avié',
llevat la roba de seda — y pòsal la de borré.
Jo t' en poso set fusadas — y un feix de llenya també.
— ^Ay sogra la meva sogra! — ^^ahont aniré à avié'?
— ^A 1' alsinar d' En Guillem — bon alsínà' hi sol havé'.
Al cap d* avall de set anys — lo cavaller ha torné.
Un dia cantant soleta — véu venir tres cavallé'.
En Guillem ne diu als altres: — Caminem à tricoté
queunaveu que n'hi sentida — m'apar qu'esde ma mullé.
Deu vos guart la porqueyrola — Bén arrivat cavallé.
—No 'm diriau porqueyrola. — ^de qui son los llorigué?
— Del cavaller En Guillem, — Deu lo guart allí ahont e*.
— ^^Me diriau porqueyrola — que 'us han donat per brené?
— ^M'handatunxichdepad'ordi—y encara prou n'hi hagué*
— Anem, anem porqueyrola — que ja es hora de encorté.
— Set fusadas tinch al dia — y las quatra tinch de fé,
y un feix de Uenyapèl vespre — que à fé es lo ç^u^ 'xxv^^'sa.vík^^í
— ni —
Se D' arrenca <le I' es|iasa — fa petà' un avpllané'
> ab la putjla de I' espasa — un Teiv ile llenya li 'n té';
ile tant soroll com ell feya — uii porcell n' hi fajiguè.
— Purqueyrola, pori|ueyrola— ^honl hi hauria od hoslalé*?
—Vagi aquí à casa la sogre.— btrna víila solen fé"
Oe capons y ile gallinas — y alfEun [lollaslre lambè.
—Anem, anéni porqueyrola — que ja es hora d' encorlé'.
— No aniré à ilormir à caxa — i|ue be prou me 'd guardaré.
—Si que hi vinilrà^ porqtipyrola— i|ue jo le 'n defensaré,
Ouiïn à casa n' arrivaren — li va dir lo cavallé :
— Porqueyrola, (lorqiieyrola— (jfue le 'n donan per sopé'?
— l'na sopa de pa iV ordi — fnie prou I' haig de meiieslé*.
-Hostalera, la hoslalera— ^iful vindrà ab mi à sopé'?
— Qne hi vinga la nostra jove, — ma lilla la 'n guardaré.
—Set anys no hi menjat en taula— y altres set me n'estaré:
menjaré al cap de I' escala — com si fos un ua llebre.
—Hostalera, la hostalera- «qui fa llum al i-availé?
— Que 'n Tassa la noMra joie, — ma filla la 'n (guardaré.
— Hostalera, la hostalera — ^qui vindrà ab mi a cuixé'?
—Que hi vin;» la nosira jove,— ma lilla la 'n guarrlaré.
— Abans jo no hi aniria— de finestra 'm tiraré.
1 al) home- t:
— IT!) —
NOTAS.
Eix romans es molt anlich y fili mes ó menys di-
recte de la canso bretona los dos germans. De esta
canso los provensals ne feren una ab lo titol lapaur-
chríreto y d* eixa isqué lo nostre cant. Las termina-
cions en é no es lo que *ns fa creure que sia tret del
|>rovensal, res de això; mes >:i 'ns ne fa estar certs
ía igualtat casi literal deis dos cants. Posarem al peu
d' aquesta nota la traducció del cant Bretó y I' origi-
nal del cant deia Provensa, y toihom podrà jut^^ar
per sí mateix. Lo personatge que representa al ma-
til en la versió provensal, lè per nom Guill*:m de Beau-
voire; en la bretona passa I' acció al castell de Fouet
En la canso catalana també porta per nom Guillem lo
compte, si be es veritat que en certs indrets se lí dona
també M nom de En Francisco de Flores.
LOS DOS GERMANS.
«
— Si me *n vaig .i la guerra , com penso ferho.
^ahont ficaré ma muller ? ^A qui deixaré ma dolsa
amiga pera que me la guardi? — Enviéula a casa, ger-
mà meu ! Si *ra voleu fer content, enviéula à casa y
s' estarà ab mas fillas que son de bona familia!
Poch temps desprès feya goig de veure *l pati del
castell de Faoüet tot plé de cavallers , tots ab la creu
roja sobre I* espatlla, à dalt de cavall, y abson peno
cada un d* ells: venian à cercar al senyor del castell
per anar à la guerra.
Tot just havia aquest eixit del castell, quan ja lots,
(yrans y petits, comensaren à dir à la jove esposa : —
Trayéuvos lo vestit de roba bermella y poséuvosen un
de roba blanca: poséuvos un vestjl blanch qu* anireu
à guardar béns
— 178 —
Set any» de carrera la pubre dama no feu allre
cosa que plorar : passals que foren los set anys li va
vindré un xicb d' alegria y encara un poch de g9-
nas pera cantar.
Y un jove cavaller que tornava de la guerra senti
de lluny sa dolsa veu que cantava.
— Aturat ! palge pren laR bridas del cavall: senlo
aqui dalt de la muntanya una veu dolcissima que can-
ta , y eixa veu avuy fa set anys que la vaig sentir
per primera vegada.
— Bon dia, pageseta : ja haureu dinat, tota vegada
que canteu tant , no es aixi? — Lo meu dinar , gra-
ciasà Deu, ha sigut un tros de pasechque m' bi men-
jat aqui mateix.
— Digàume . bermosa donzella , abont podré tro-
bar boslal per' mi y bona berba per* mon cavall?
— Cavaller, anàu é casa mon conyat y ti-obaréu un
bon Iht; aneu à casa mon conyat y vostre cavall tin-
drà herba fresca.
— Gracias, joveneta; ydi^àume ^es ofici vostre, lo
tindré que guardar bénsi" — Mon marit esà la guer-
ra, y eivií es \a ríili6 perquó 'ni fan ser pastora.
- 177 -
casa de mos pares ja hauria regat ab ta sancli lo
llindar d' aqaella porta.
LA POURCHKIRETO.
N* es Guilhem de Beauvoire — que se voou maridar ,
la pren tan jouveneto— se saup pas courdelar.
Au bout de cínch semanos— à la guerr' es anat.
A sa dono de mero — Ja vaí recouraandar:
— Vous recoumande, mero, — de li ren faire far;
la felz pas an* à i' aíguo, — ni fierar, ni pastar,
mandetz-la à la messo , — fassetz-la ben dinar ;
emé les autros daraos — mandetz-la |)rouraenar.
Au bont de cinq semanos— les pouercs li à fach gardar.
S' en vai sur la mountagno — et s' es mes* à cantar.
De tant que elo cantavo— fai resciantir la mar.
Et Guilhem de Beauvoire— qu' es delà de la mar:
— Semblarie qu* es ma fremo— (jues'es mess' à cantar?
Ob! pagi, moun beou pagi, — la fau anar trouvar;
inete la sello rougeo,— les estríous argentats;
ÍOQ passarai par terro,— tu passaràs per mar.
A travassat montagnos ,— montagnos et la mar.
— Digatz, la pourcheireto — me fariatz pas goustar?
— Ai que de pan d' avoino— à-n-un cru>eou passat,
et de trempo pourrido, — mos pouercs 1' ant refusad'.
— Digatz, la pourcheireto — vous voudriatz retirar ?
— ^Mes sept fuayos de soyo— soun encar* à fierar,
et moun fagot de verno — es encar à coupar.
Derranco soun espeio — soun fagot li à coupat.
— Digatz, la pourcheireto, — ^qu me retirarà ?
— -ílnalz veire 1* houstesso— que vous retirarà.
— ^Boun soir, damo 1' houstesso — me voudriatz retirar?
— Dins uno belo chambro— iou vous farai couchar.
— Digatz, damo I* houstesso — I* y a degun per sou pari''
— L' y a que la pourcheireto — que vau pas 1* esperar.
— Fau que sie pas grand cavo — se vau pas 1* esperar.
Venetz, la pourcheireto, — venez-vous dounc sopar.
En se mettent à tauró— elo fai que plourar.
— nl•l —
—Ou' avetz. ia pou re hi' i re lo. — que fcU reu que plourar?
— L' y a sept ans <ju' à la lauro — iou n' en ai pins iioupat.
— Oigalz. ílarao !■ bousiusso — !■ y adegun percouchar?
—L- y a que la poiirclieirelo— ««e la vonretz menar?
Eoü la pren el I' embrasso,— enr eou la faí mounlar.
Doou liech à la feneslro— elo se vaigilar:
— Oh Guilhem (leBe.iinoire,— <[uesjes delàla mar,
íe Dioii le Tai la gracï — de )iDusi|uer relouroar ,
la cruelo de mero— m' a ben abamlonnal.
— Oh! taizets-vous madamo,— siou ce que desirali.
— Ahl mouslreU-me la baguo— que ioo vous ai dounal.
íjuand \en lo malinado — Iou jour per se Ie*ar:
— Le\o le poureheirelo.— los poueres íene gardar.
souQl ilarríer la gamalo — que fan ren que rcnar.
— Aneli-I> ïou*, ma aiero,— que lesa pruuo gardals:
se u' eriaiz pas ma mero, — \ous Tanou peodourar.
Mai eoumo siaU ma mero — iou tous faraí murar,
entre les doues muralhos — I' aiguier I' y ralhara.
Vejis ara si es ó no 4^ llelra per Ilelra eixa cao-
sò igual a la caialan». Ab una sola cosa 's diferencia
V 65 en los assonanls. Los d' eixa son en a y *)s de
aquella en e. Això que sembla ser una prova en con-
LA FLOR Oli V[LA-P»mTPiAN.
— 183 —
— Franciscà demà *us convido— à la plassa à traure ball
à la plassa de las verges— vos sereu la principal.
jAdeu y adios Franciscà
la flor de Vila-Bertran!
L' endemà quan va a la plassa — la troba qu' està ballant;
fa dus passos endarrera, — veu venir dos capitans.
jAdeu y adios Franciscà
la flor de Vila-Bertran!
— Senyors demano llicencia— per ser soldat de cavall.
Ja li entregan la motxilla,— la motxilla y un cavall.
Ne dóna tres toms per plassa, — tota la gent vaguaytanl.
— Aquell jovenet tan guapo— s* ha fet soldat de cavall.
Ja 'n véu à la Francisqueta — ab llàgrimas cara vall.
— Franciscà vos sou la causa— que sò soldat de cavall.
D* homes ja'n trobareu d'altres,— caséuseab lo qui volgàu,
Fadrins que veniu al mon— una cosa *us eücoman*.
No 'us fieu de las donzellas— tolas tenen lo cor fals.
Jo n' hi festejada una — de la edat dels catorze anys.
Lo temps que l' he festejada — sempre me n' ha datenganys,
m* ha privat de menjà' y beure, — nr ha fel posar cabells blanchs.
iAdeu y adios Franciscà
la flor de Vila-Bertranl
NOTA.
Véginse las notas de la mort de la núvia.
1
LOS PRESOS DE Ll.EYDA.
AlUGREUO
KMOOERATO
é=i
caniabUt sosíenulo
t
$
i i- ^ ^
la ]»re_só de
m
^5
I
5
pre.608
.608 lli
soa
i la TÍ .da
'uiJ^ll
mi .
. a
p
±
f
eres.
i ' i i
i^
dim
^N
los pre.Boe In
^W^=^
*-i
80TI í la vi^L• « -
i. J' P i'
— Il•lH —
A la presó de Lleyda^toU los presos hi son:
La vida mia
tots los presos hi son
la vida amor !
de trenta y Ires que n* eran— no *n cantan sinó dos.
La vida mia
no 'n cantan sinó dos
la vida amor I
La dama se 'Is escolta— detràs de un finestró,
los presos se n' adonan — tots paran la canso.
— ^Perquè no canteu presos?— ^perquè no canteu tots?
— Com cantarem senyora — sí estem en greu presó,
sense menjar ni beure — sinó una volta al jorn,
y encara aquesta volta — nos ne donessen prou.
— Canteu, cantéune presos— que ja 'us ne trauré jo.
La dama va al seu pare— à damanarli un dó:
— Ay pare, lo meu pare, — un do vull que *m deu vos.
— Ay filla Margarida— ^quin dó vols que jo H do?
— Ay pare, lo meu pare, — las claus de la presó.
— Ay filla Margarida — això no *u faré jo.
Demà serà disapte — y *ls penjarem à tots.
— Ay pare, lo meu pare, — no 'm penjéu I* aymador.
— Ay filla Margarida— ^qui es lo teu aymador?
— Ay pare, lo meu pare,— es lo mes alt y ros,
lo de las calsas blavas— y lo barret rodó.
— Ay filla Margarida— serà *1 primer de tots.
— Ay pare, lo meu pare, — penjàumen à m\ ^ loV.
-^Ay filla Margarídar^&ixó no 'u faré, bo.
— m —
Lhs roriras son ric [)laU — y '\n dogals seran <l' or,
y à caila |>am de forca— iiri ramellet de flors
perquè la geut quan )}assl— üifta ; o; \y quina olur!»
y à mea un pare noslre — per' lo pobre atniaitor!
VaHIAKTS.
l'er» 1.
—En la presó del Biste- tots los presos lii son,
cenl y cinquanta presos — canlan una canso.
La dama està en lineslra, — escolta la canso;
los presos la n' han vista,— lots paran la canso.
/ ers li.
— Ay nila Margarida— al \ó no |)0l ser no.
—1.0 dl' las calsas blanciïs,— jaqueta de color.
En lo roman'-erillo de Gn Manel Hi)& lpi trobem
— 191 —
— Eixiu, eixiu los presos— no 's quedeu per mi no.
Anéusen à la Fransa — à dictà* una oaiisò
que filla de don Jaume — *us iia tret de presó.
Lo que mes poch corria — era 1 seu aymador.
També 's coinensa avesadas aixís :
— ^A la ratlla de Fransa — n* hi ha una greu presó.
A mes de la (ornada que posem en la nostra ver-
sió, n' hi ha una altra que sol c{*ntarse també moll
y la componen eixas dos paraulas que res volen
dir. — lAi ela . Liró.
NOTA.
En lo cant provensal tilolat ranfhineln hi ha ests
versos :
— Vouere moun ami Piarre— que n* es dins la presoun.
— Belo , ton ami Piarre— te lo perdurarem.
— Se pendouratz moun Piarre— pendouratz-nous tous dous. . .
Garbetz lou eou de rosos, — tapetz-me iou de flours ;
tons les roomious que passoun — n' en penciran quauque brout.
Diran : Diou ague I* amo — des paures amourous.
LO FILI m^ ur
ïflH .m\ .Iji
i
AMDAITE
(ta
Affettv9S•
l' l' l' I
\
Si B* e .rai tres ni «
^
"^*l uiu c^M
" H '
r M r
.me . tasimea aj ?
Ufc^^^a^to
treg n^e.rn trta
h b l• ^
^
^^
tres n'e.raatrea.
lí u_iia1i Tca .ta lu ^
I líí:^í g f
' I u í ^ i^rf I
ÍZTÍI.
j I Ji. I I
^^H Ji. Jt Ji
.^a . 4a I mea aj !
L al.tra les.ten iiaeimeB
L rf
a
av f
L' al . tra 1 ea .
4 ' =^
3
- ten.
— 197 —
Si b' eran tres ninetas— (imes ayl) tres n' eran tres:
I' una 'n renta bugada— (imes ayl) 1' altra 1' estén.
L' altra ne cull violetas^dmes ay!) pèl flll del rey.
Lo fill del rey passava— (imes ay!]ab un pom d' or.
Ja 'n tira una pedreta, — toca 1' amor,
tòcala ben tocada— al mig del cor.
—Si t' he fet mal 'moreta?- Penso que no,
un idch y no pas gayre — al mig del cor.
—Si t' he fet mal 'moreta— be *s curarà;
prou barbers n' hi ha à Fransa — pera curar.
Y si aqueixos no hi bastan— d' altres n' hi ha:
prou diners n' hi ha en bossa— pera pagar.
—Al hortet del meu pare— un' herba hi ha
que cura d' amoretas, — 'neula à cercar.
Mentre son à cercarfa — sent tocà' à morts.
La Marieta es morta, — Deu la perdó.
^Ahont li Taràn 1' absolta?— Sota '1 balcó.
Ni en balcó, ni en finestra, — ni en finestró,
sinó en una reixeta — fent oració.
La oració que ja 'n feyan — llantos y plors.
Variants.
ren 1.
Tres ninas hi ha à Fransa— hora d* un riu.
JO
— 198 —
l'en 1.
Tres DÏnetas rentavan — sota d' un pont,
fer» 1.
Un dia 'm passejava — per Sant Feliu,
hi vaig trobà' una oreneta— que hi feya niu elc.
Se bi posa k vegadas est acabament.
Esta canso qui 1' ha treta— no es home, no,
es nna donzeileta — de Halarò,
tè la boca xiquela— com un pinyó,
la cabellera llarga— fins al taló.
NOTA.
També 's troba à Provensa va cant molt pare;
à n' aqueix, que da per tilol Belho Calho!
Prene mou» aubaresto — I' y van tinr;
n' en ai tirat sur quatre — les ai manquad',
ai tirat sur ma mio— iou I' ai blesaad'.
LA ENRAMADA.
MOANTE
fiU àe la VaU.
-^ïi«nt
f
■M'
— 2o;í —
Jo sò fill de la Vall-d*-aura— m* he criat à Castelló
quan vaig ser gran me posaren— d* aprenent à Besalò. *.
Acabat 1* aprenentatge— m' he posat festejador,
ne festejo una minyona— que 4 seu pare no *n vol, no.
Mes encara qu' ell no 'u vulga— ab ella *m casaré jo.
Los meus companys sempre m diuhen-no tela donaran, no.
Jo n* hi faré una enramada — de rosas y d* altras flors.
Mentres feya la enramada— ne veig vindré dos senyors,
J* un era lo senyor batlle,— 1* altre un senyor regidor.
Me cridan: «Detente al rey»— y se m* acostan los dos.
Ja m' agafan y me 'n lligan — y 'm portan à la presó.
— Senyor batlle, senyor batlle— ^perquè *m porta à la presó?
— A la presó no te hi porto— ni per lladre, ni traydor,
sinó perquè vull que 'mdigas — d*honthas tretas tantas flors?
—Senyor batlle las hi tretas — de las penas del meu cor!
Varíants.
f^ers 10.
Mecridan:«Detenlealrey))-jo*lsresponch «Viva *ls senyors!
Fers 14.
Feslejas una minyona — que '1 seu pare no 'u vol, no,
y també ne vull que *m digas-d* hont has tretas tantas flors.
1 . Uej alò per Besa/ú.
/
CATAIILVA m ilú.
■HI 1)1 AííllIM'
cantahUe
TEIPO
6IUST0
8* _
k
^
^ .,^ I' /'
_ta'l pont de Li-
e
Lf'Lf t-j-
ren .ta la Vu. "jf* ^^* '^^
^
í^^
(
^
ren -ta ah »a cu
Ld rn
-- ttya — — ei
a. ;«
— «09 —
Sota M pont de Líò— ne renta la bugada,
no renta sola no— que renta ab sa conyada.
Odò! Gatarína l• amor!
Ja 'n passan tres galants— que V han assaludada :
ja n* hi diu lo mes gran: — Quin cos tè aquella dama!
Ja n' hi diu lo mitjà: — Pera mi fos criada.
Ja respont lo mes xich:— Fora malagonyada.
La sogra es dins del hort — que tot s' ho escoltava,
n' agafa M picador, — te 1' ha bastonejada;
de tants que n' hi ha dat— per morta 1' ha deixada.
Catarína se 'n va, — sobre '1 llit s' es tirada.
Al cap d' una hora y mitja— sa sogre hi es pujada.
— Catarina l' amor— iquin mal teniu vos ara?
Del mal que jo ne tinch — prou n' esteu enterada.
— Per un bufet ó dos— al llit vos heu ficada?
— ^Be passa de bufet,— bufet y bufetada,
alséune lo llansol — y també la flassada,
miràu dintre del llit — veureu la sanch com raja.
Alsa un pam de llansol — y un altra de flassada
y *n veu un gros infant— que pèl llit bellugava.
— Catarina 1* amor— ^quin metge voleu ara?
— Lo metge que jo vull— la creu y la mortalla.
— Catarina 1* amor— ^quin testament feu ara?
— Testament que faré— no *us agradarà gayre.
Lo vestit de vellut— tornéulo à cal * meu pare,
lo del dias de festa — donéulo à ma germana,
y '1 dels dias feyners — donéulo à la criada.
Las joyas que jo tinch— à la Verge del Carme.
1 . Cal per casa '/.
— 11* —
— Calarina l' amor— y à mi ^qne 'm dei«a ara?
— Lo que vos deixaré — no 'as agradarà gayre:
lo meu maril penjal, — la sogra esquarterada,
la conyada que tíncb— ja le haguessen cremada.
NOTA.
Ab lo litol Lo belo Üargoutoun entre 'Is cants po-
pulars provensab, n' hi trobem on que es casi igual
à aquest; emperò no es tan bonich, de moll, com la
t^atarina de Liò.
I' aquit n'a vis venir— Ires ehivaliers d' armado.
-lOlajofíefm
-oSieguesso lo ma mioio
li:— iCoucharío ben em' elo!»
rit — qu' es darrier la baslido,.
qu' a 'ntendu les prepaus— tenguls à Margarïdo,
n' es anat derabar— tres bletos d' aumarino
e n' en a tant routul — descús sa paur' .esqnlao
que Gouloun n' a restat — mai de siei me chagrino.
Se lou premier a dicb^
Se lou segoand a dicb:
Se lou dermier a dich:
Souií conquin de mari
LA l'ASÏOKliïA.
i
iTf r
T«iii ftr a _ ■
^^
— 215
^Que li donarem à la pastoreta?
^Que li donarem per anà' à ballar?
Jo n' hi vull donar vna caputxeta
y à la montanyela jo la *n vull fé* anar.
Y à la montanyeta no hi trona, ni plou,
y en la terra plana tot lo vent ho mou.
Sola l• ombreta, l• ombreta, V ombri,
flors y violas y romani,
NOTA.
Aqueixa canso te un cantabil preciosissim y molt
egre; perçó hem posat aquí sa lletra, que ben poca
^sa es. S' arriba à fer molt llarga, cambiant lo nom
3 la prenda que 's vol donarà la pastoreta. Aixis
5r exemple *s diu jo li vull donar dos àrràcade-
.s; unas. faldilletas; unas mitjetas; unas sabate-
rs etc. Quan s'acaban las prendas de roba, ab que
gens la fantasia del que la canta se vol vestir à
pastora, s' acaba també la canso.
\
CANSO DE NADAL.
À
AUEBRETTO
KMOBCRITO,
11
fan {ré.zi9.
^^
U le-
J'l' r I
- sem .¥r» c•n.|'e .
^lat c•iL•Ídt ae re . . ti . ra^
M
4e íkrsc•.ro .
.nat, ttt lo mon ad . .mi — Ta^^^un cm
^ cea — ^ao
SE
•r^ naix u . na À.ià.]ka.
cen — 4- — — do
ïïü f u T' J'M' I I
fiar d^iL.iUi ro ra
(fi . nri*. nu ^ en.io.
\^\\jL•L•w\à^H
— in —
Lo desembre congelat
confús se retira,
Abril de flors coronat
tot lo mon admira,
quan en un jardi d' amor
naix una divina flor
d' una rosa bella
fecunda y poncella.
Lo primer pare causa
la nit tenebrosa
que à tot lo mon ofuscà
la vista penosa,
mes en una mitja nit
ve lo sol que n' es eixit
de una bella aurora
que '1 cel enamora.
Quan V aurora hagué parit
lo sol que ja eixia,
ab gran amor li ha dit:
«Veniu, vida mia,
prenéune divi Senyor,
aquest caldo de licor
d^ una mamellcta
que per vos es plena.»
Tenint la Verge en son pit
la prenda tan rica
— M! —
que bo Torà de sentir
quan li cantaria
una lletra moit galant
per alegrar al inTant
de una doisa boca
obra de Deu tota.
Arribaren los ires reys
ab gran alegria
adorant lo rey del eel
en una establia,
oreríntlí tres presents
com son or, mirra y encens
à la Mare pia
la Verge Maria.
Quan al temple lo porti
la Verge Maria,
un bon vetl se n' alegrà,
cosa qu' admira,
tenintne lo diví infant
anon dimilis« va canlaní
LA VENJANSA.
m
KU; M0U8
aOOElATI
^_i:^_ H-•'-i-ij- li T 'i^à\
ruai•
^^^^EÏ^*i '^M' J J * .-lal'
~^^;
L^ ,^^
---^^
1 — ^s^ — t^.
— 127 —
De petitets s* han fel granis— lo fadri 's vol casà' ab ella.
Son pare diu que no 'u vol;— sa mare contenia n' era.
Adéu Franciscà ferréra,
adéu!
— Deu vos guart Joseph ferrer— voslra filla ha de ser meva,
sine me la voleu dar — la pendré sense llissencla.
Adéu Franciscà ferrera
adéu I
Llogaré qualre fadrins— lots quatre à la bandolera.
Ja n' agafa *1 botavant *— y me li tira al darrera...
— Fadrins sereu ben pagats— si'm trayéud' aqueslempenyo,
sereu pagats ab diners — moneda barcelonesa.
A las dolze de la nit — n' hi trucan à la finestra.
— ^Joseph ferrer baixa à obrir— que 'ns tens de picar un ferro.
y si lu *m baixas à obrir— le *n faré jo de manxego. *
Al primer cop de martell— tres punyaladas li pega.
L' una li dóna al costat, — 1' altra li clava à la esquerra;
V allra à la boca del cor — qu' es la que li da mes pena.
— Justícia del cel baixeu— déume la rahò si es meva,
que me n' han mort lo marit,— m' han robat la filla meva-
De pelilets s^ han fet grans — lo fadrí 's vol casà ab ella.
Son pare diu que no 'u vol;— sa mare contenia n' era.
Adéu Franciscà ferrera
adéu!
1 Bolavanl : instrument de que 's serveixen los ferrers pera aplana r
los cascos dels animals quan los ferran.
t Manxfigo: se dóna eix nom al que posa en moviment la mantxa
dels fomals dels ferrers.
En eixa canso s' hi troba nn no se qoè qae to*
al cor. Creyém baverla trobada no sancera, mes
lan bonica aixis com es, encara qne no hi siga to*
igne casi casi voldriam (si no hi Tos sancera) qae no
Irobessen los trossos que hi mancan. La vagn^at
rapidesa de la acció es lo qae li dóna eix caràcter pr
pi de las baladas aleraanas.
LA nvK.
J
XUE6RETT
BOI Mliaàlii
l'T L lli I
A Ta tor - — -.re
^
^
^^
i
$
u - _ Tia
Fe. pa que l'es
Tornadd .
è
0 _ m - -
í
z
tAt.
^
ca es
la
t
e
f ^ j .rij I
*• . sa , mes li* . . niek lo
ram!
— 233 —
A la torra xica, — à la torra gran
ja n' hi ha una Pepa— que i' estiman tant.
jBonica es la rosa,
mes bonichio ram!
De tant que 1' estiman — no la 'n casaran.
Ja 'n va à la riera — à remà' un davantal.
;Bonica es la rosa,
mes boních lo ram!
— iQue fas aquí Pepa— que te n' entretens tant?
—Rento la bugada— també 1 davantal
per anar bonica — 'I dia de Nadal...
L' agafa y la *n puja— à dalt de cavall.
La sella n* es verda — lo cavall es blanch.
Los carrers de Lleyda — passa suspirant.
— ^Per qué ploras Pepa?— ^ Per qué ploras tant?
—Ploro pèls meus pares — y pèls meus germans,
que son gent sentida,— d' això moriran.
--Si *s moren que 's moren— ja *ls enterraran.
Las tombas son novas — las estrenaran.
Capellans y frares— per ells resaran.
NOTAS.
Alguns desprès del vers 15 hi afeigeixen eix altre:
Cada cap de tomba — un ram posaran.
\
— ISi —
Lo argument d' aqueixa canso se troba lambè en
altras cansons ilalianas y provensals. Naltres n*
hem suprimit à gratcient algun vers en rabó de ser
massa aixarit.
LA MÜHT,
>
^
8»
k.»
ERITO
^
@
.tÍ«.V«S 8Í
lor.
Ped
^
-^
n l• 11
n.
DcB -per-
-tan — -VOS pt r« j
i.iia
^e a^a
'i^^ iy
.par per.M.nalu majta
^
— 249 -
Ijk donzella,
spertàavos sí dormia — despBrtàuvos parc y mare,
le jo veig UI) rostro lal — que no apar persona humana.
La Mort,
OBzelleia com viviu — com viviu tan descuidada
^118 pensar que la mort ve— à l' liora menos pensada?
IM donzella,
«Qui 800 vos que no 'us conec!) — que sou tan desfigurada?
La Mort,
^Mort sò si *m coneixeu, — si may 1' iieu vista pintada.
La donzella,
"alíort pintada be 's véu, — 1' he vista moltas vegadas;
iH)8i)o mata com feu vos, — ni tampoch porta la dalla.
La Mort,
U pensar que sò la Mort— tinch la gent horrorisada,
•ero jo may vaig al lloch— si 1* hora no es arribada.
La donzella,
^yMort si 'm deixas estar— te 'n faré promesas llargas,
1 se' al temps de ma vellesa — deixaré pompas y galas.
iM Mort,
eixaus' viure no 'u puch fer — que de Deu ne so enviada:
la Mort no li cal dir — que vinga un' altra vegada.
La donzella,
3Sla enrera, festa enrera — que me 'n tens tota espantada
jo porto la bandera— de Jas mes hermosa^ d^m^s.
lEIUffO
^
8t' - - -
DfR_pcr_
^
s^
ji3j^u
lor.
Ped
p
i
^
^ " I !■
im
DcB -per-
-tan — -VOS pt r« j
que noa
'JJd-ti
^par p«r . 90
U
w
Ojj UL•
n j' 1 j'
m
2
a.iia
^ea•a.par per.so jialitt jna jia
^^W
m
GlUZfOSO
P
$
m
lo TOB.si.
^^
J J'J'^J'
i^•l pre.neiit.iie la
^tf
l-j "I' I' M
freí «. ca BO-brc í
on
j' j' j' j' j j'
ron .re se po . sa a caa .
É
i
iim.
!
~le
íH ne «He .. ta n _ _ _ ua caii_8o..
dim.
■i^
— 245 —
Lo rossinyol à la primavera
canta s' alegra y fa 'i niu tot sol ,
sempre lo fa al cim de una branca
que no 1' alcansa aquell qui lo vol.
NOTA.
Sols pera conservar la tonada d' aqueixa canso,
qoe n' es de las mes precíosas, hem estampat la pri-
mera posada de sa tonta y lletja lletra. Àb tot y que
r hem sentida cantar aixis en lo VaJés y M camp de
Tarragona, creyém que antigament seria una altra
sa lletra, pus nos apar impossible que d' una compo-
sició tan vulgar haja eixit una melodia tan preciosa.
Siga com se vulla, es la canso mes popular càtalatli.
m
12
LA MALA MADRASTRA.
EMEnH
#
ih9
^
iAyt U
I 'i J
P > ^
ma . la ma .
w
i
^^
^^
i
8 _ Ira
die . ma _ ti
me
fa Ile ..var
F
^
^
W
i
È
^m
nit emn si es
t à
es
A a
i
m
^^
p
car .ta ie
aa — -. ve .
— 251 —
— Ay la mala madraslra^-demalí me fa llevar
lant si es nit com si es dia— à la font me 'n fa anar.
Cercàula si 1' heu perduda
la caria de navegar.
Mare, la mia mare, — à la font no hi vull anar
que '1 meu galant me hi espera — y 1^ amor me 'n vol robar.
— Ves à la font mes fonda — qu' allà ningú te veurà
sído Ms aucells que volan— y no saben de parlar,
tenen la llenga llarga,— no la poden doblegar.
Mentre *1 canti s' omplia— lo seu galant va passar.
— Deu te guart Teresela— si me volias donar,
si 'm volias dar ayga— per mon cavall abeurar.
— Si per cas jo li dono— be me 1* hauràs de pagar.
Se fica la mà à la bossa— cincenlas li 'n va dons^r.
Ella que n' es Iraydora— se las va posà à contar.
Fica las mans à la bossa— y altras lantas éll li 'n da.
L* agafa per la cintura, — la *n tira dins d' un joncar ;
primeta quan li tirava, — grosseta se *n va aixecar.
— ^^Que me 'n dirà lo meu pare — que n* estich tant à tornar?
— Digas que 1* ayga era tèrbola— que las deixada colar.
— üue me *n dirà *1 meu pare — quan tant grosseta 'm veurà?
— Digas que has begut ayga — de la font de aquest joncar.
Ay adéu Tereseta — que ara jo me *n linch d* anar :
jo me *n vaig à la guerra— set anys estaré à tornar ,
digas à lo teu pare— que te *n veja de casar,
ó quan vindré de la guerra — be *l tindré jo d' esposar.
—Si oe voleo beore aiga — ie catall heu de baixar. ^
—Si ile cavall ^o me "n baixo— moll mes me n haaras det.^^
—l' na Oos y Ires t^adas — Iíds qoe I' amor hi serà.
D' aquesta ransò n' hem tret alguns versos en r'
hòdenoser ma^sa morals. Ah lot y això, enctira al^n^
n' hi quedan que per no iraure lo sentit al lot de
composició 'Is bi deixem. Es una de tanias canso^
que servei.xen pera acompanyar lo ball en los pcv
hiels del Urgell ahonl no tenen medis de ferse ven. Í
una cobla. Una cobla 'saimpon de ana gralla, ls
(ambori y an flaviol sonals per dos bomes. Lo t>
líona la gralla; I' altre 'I flaviol y 'I tamborí. Compav~
LO BOU Y LA MULA.
ALLC6R0
AS8A1
1
l'i'f T j
Ü-Tia
■^^Vií ' u
can J se .ne . ta
^
m
'II'
m
U
tela
9f n . ti .rév. can
.tar.
tre -ta
^^
^^
UJ ü!J '
É
^^
.la (pian ae
titJ LÜJ
p e vrej _ - _ cen -
^
I t f ^
tràr.
va — . ren en. _ . con _
.«•cu ^ ^ Jo
mol __ _ _ _ íí>
— 257 —
Una cansoneta nova— be la sentireu cantar
treta del bou y la mula— quan se varen encontrar.
Quan lo bou per sas desgracias — à casa seva va anar,
al ser al peu de la porta— mes de tres quarts va trucar.
— No se per quin cap ho prenga-ni per quin cap ó pendré:
ó bè se n' es adormida— ó tindrà algun foraster.
Ja le n' hi obra là porta — li diu:— Entra *I meu marit,
qoioa por que n' he tinguda- tota soleta en lo llit.
Ja li allarga la cadira. — Ay descansa mon marit,
diu, véten aquí la pipa — tabaco que fumaràs.
—Lo carinyo qu* ara 'm gastas— no me *1 solias gastar;
ara te 'n conech la maula — que *m volias enganyar.
Ablo llum que ella portava- va mirar sota del llit
y M burro qu* ella hi tenia— s' estava tot arrupit.
Degavinets se 'n tiraren — fins à volerse à matar,
y luego lo pobre burro — perdó li va demanar.
Aybou si tu me *n perdonas — y si me deixas estar
del regiment de Banyolas— te *n faré ser capità,
y si *t portas com un home — y així com mana la lley
luego *t vindrà la patenta— pera serne coronel.
NOTA.
í
D* aquesta canso , que li donem cabuda en nostre
^ï^replech sols per sa bonica tonada , ne podrian po-
^^r moltes variants ; mes com la lletra per si sola
^0 val gayre nos estimem mes deixarho corre.
LO NOY DE LA MARE.
I«li0
dol
I T rr r
ii/fir'^ri
{ ((ue U da.rém tlioyàc la
.re jf«e Uda.Tiingieli sa.pi.ja
I fi .1 j I
j [ I r 1^ 1^
f
- . U — va0 Paa .sas j
>' 1^ l' j' j- j
y mel y ma - - tt.
Tormdà.
UB.
La _ la .ra .
' J M J' I
«ttelB aiucelU w las
i ^ji I ^ J' ^
mcn . . jan , La _ k . ra .
L Ka^aíf om denmica y FAhr'ivA de ínatrummlB d« Kiv^T«>LS\ÀaiV.^l^Vl^^^
'dC0mffiajrimenf fet um écUikmts baijra imiU \o bx^sa•l.
'■V^lr^-ï-
— 26:{ —
^Qiie li ílarém à lo noy de la Mare,
que li darem que li sàpiga bo?
Panses y figas y nous y olivas,
pansas y íigas y mel y malò.
La-la-ra-rà
que *Is aucells se las menjan,
La-la-ra-rà
que las maduraran.
Xnclò! Xuclo!
NOTA .
Llegescas la nota de la canso Lo rossinyol. Per la
mateixa rabo qu^ allí donem , hem posat aqui la
lletra del Noy de la Mare.
A Galícia bi ba una canso popular que tè la ma-
feixa tonada.
V.V : •.'
t
— 265 —
HOTAS DARRfiBBHGAS.
1) Pèl segoQ volum tenim entre altras pre-
adas las següents cansons:
.... L< ínimà CONDEMPNADà.
No fa pas 1' espay d' una hora— que o' ha finat un' ànima,
la Verge Santa la pren — y als llims se la emportava etc.
LACARIA.
Un dia cultlnt floretas — floretas del meo Jardí,
mentres floretas cullia — carta d^ ella 'n veig venir etc.
LA MONJA.
Si n' hi ha una monja — à ia Seu d' Urgell,
toca las campanas— plorant y rient etc.
S »NTA AGNÈS.
Santa Agnès s' està — en rambra tancada
tot fent oració — per qui mes aymava etc.
LO BATEIG.
— Ahont aneu Mare de Deu — ahont aneu tan afanyada?
— Aquí baix sota un torrent— que una dama m* hi demana etc.
CASTICü DE DEU.
A n^ aquell Paradís — n' hi ha un banch tan gran,
à I* un cap séu Sant Pere— y à 1* altre Sant Joan etc.
I LOS DOS FRARETS *
Una canso vull cantar — no hi ha molt que s^ es dictada
d^ un fadrí y una minyona — que pretenian casarse etc.
II L' HEREU CIÜRDÀ.
Una cansoneta nova — bo la sentireu cantar
treta n* es d* una minyona— qu* al Vall d* Andorra s* està etc.
LATRAPASSERA.
Y à dins del hort — de lo meu pare
lo meu galant— me hi esperava etc.
LO DIA DE SANT JOAN.
Lo dia de Sant Joan — es una diada alegre:
los companys m' estan dihent — Joan com no te n^ alegras etc.
— tM —
XI LA CIKO DBL PADIÓ
La crei M pMrd— *l pirUr padb
i1« las hmIu dIIí — qar Jo D' hi pallilIS «Ic.
UI. . . . LOS FADRINS DE SA\T BOT.
L«s (kdrins de Bari Boy — sr 'n \an i !niUr pUn»
no hi Tan de \•fB cor, na. — qup hi «an d« diala giBarlc.
XIII. ... LAS NOTAS DECERDANTA.
La» nofa! de Cerdanj a-^fan de bon ímI^M'
ton trttcas y unuda« — no 'u In lo IrebiHar «te.
XtV LA VICDBTA.
Lojolgc rftà malalt— Juifte de 1' Audiència
nol>les y caTallíri — Ja n>e '1 <an à leure elc.
XV LA ROSA.
A I' horta del meu pare — un laronjer hi ha.
tí la» laronja» dolsa»— me? doleae no n' hi ha ett.
XVI LO LLADRE.
Dna tia que )o llnch — lot lo que tolia 'm dava
me n' ha fet iin ricb vestit— sombraro ii la galant xarpa rl ' '
XTIl DESENCANTS.
La roda de la Fortuna — contra ml se n' m tini»;
pnlg qn' en reü ne llncli Y(
/
— 267 —
lli LA VELLA.
"Uaa vella hi ha à Mallorca— que te cent y un any
y iioe m *m clenxa y pentina-com sí solstinguèsquínz^ anysetc.
UV: LOMKTGE.
Adea Gatarlneta — sento 'haverte de deixar
sento la teva desgracia — qii' à m' ^m fa morí' y penar etc.
SV . LO MAL RICH.
Lo mal rlch »* ««stó en finestra— pas- a un pobre pelegrf -*
— SenyordàwBeon troA ite pa— d* aquell qae deu al garrf etc.
:VI LA VILA DE MANRESA.
A la vila de Manresa — ditxósqui s' hi pot estar,
n* hi ha una donzelleta — que n* es per enamorar etc.
VII LA PASTOREL-LA.
N* es un soldat, — ve de la guerra
se *n troba ab una— pastorel-l« etc.
VIII. ..." LAESCRIVANA.
Petlteta I* han casada — la filla del mallorquí etc.
IX LO PARDAL.
Lo pardal qnan s' acotxava — feya remor etc.
X L'ESCATIDOR
Lo escatidor — ne viu ab gran pena,
n* es festejador,— ne tè quinze ó setze etc.
XI L'HOMEY.
Mosamichs m* estan dihent — Joan com estàs tan magre?
Amichs meus jo 'us ho diré— una minyona m' ho causa etc.
:XII. ... LO CONFÉS FINGIT.
üna hermosa pasto reta— demanava confessió ,
sens pensarho s' es posada— als peus de son aymador etc.
:XIII, ... LAS FILLAS DEL REY.
Tres fillas ne tè *l bon rey— totas tres com una plata :
lo rey s' enamorà d' una — Margarida s nomenava etc.
:XIV LA MALA MULLER.
Ja n' hi trucan à la porta — Ola! Ola! Baixa à obrir.
— Qui n' es aquest cavaller— que rondeja per assí etc.
:XV SERRA LLONGA.
Si n* eran dotze fadrins— que tots dotze n* eran lladres etc.
I En una nota de la canso /o Comnle Arnau espliquém lo perqutí
tret de la mate! xa los quatre versos que diuben
Fmne tancà' aquella miita,—m»Utr laol ^t^\l
Ab lo que allidlbím podria quelcú penur qM atlitt ipi
veure una errada en la obra del Sr Mlli.MurMeiawt mIh
fOfUÍar; en proba de no tier esta nostra Inteiclú, nos rtwi im
Micuraqul mateix la carta que dit Sr. Hllànoshaenilattn t'
dlas, en la qutna ae veu ben i las elaras que, no soliament H
lliat^Blia, lo autor del Rontaacerílta Calaian, Blnoque Usibè
pf dmI ferit 7 moll. Per salisracciò nostra , t per M|qu aotlela
sant que dú, la publiquen.
Sr. D. Franciteo Pelayo Bris.
Amtío Sr. Bb
Entre la» niuchisimas verelone- y variantrs que despaes d
preeion de mie "Otiservaciones* be recogido del "Compte I' A
be balludo los versos
Feune tancà aquella mina— muller leal ete.
Eeto me persuade que à pesar de ballarseen una de las '
recogldas ò enviadas que me slrvlerun para la ImpreElon , dicbi
no «on haslante genulnos. Adeniàs por docuraentos posterlom:
bllcados se sabé que el Conde Arnau vivlú en el slglo XIV y pa
gulente Ires siglos mas lardü que las monjaa de S. Juan. Dese^
que suprlmlese V. los 4 ver^s.
-m
— 269 —
Ho sta§ tan traydò:
Miear que res implica
•t m* has i)e8at ó no.
to pier res signlílca
84 es prétó si es donat,
quan vè de grat.
n%$Ua: Mon llavi aixugarè,
y ta besada ardenta ^>
à terra escupirè.
t: Si 'u fas. cuydado tente,
te tornaré à besà':
feste ensà.
nieUa: Abrassa tos vadells,
que per ta boca asprosa
no son mos llavis bells.
s: No sias ergullosa,
la joventut se 'n va,
pensa en demà.
nzella: Rehim sech es dolent;
mes la rosa n' es bella
marcida y tot essent.
s: Oh vina ab mi donzella,
à n' aquell olivar
que 't vull parlar.
nzella: No 'u vull: de tot sentit .
me tens j acati vada
abtot lo que m' has dit.
s: Oh vina à fer parada
sota aquell olivè*
y 't cantaré
nzella: Alegrat cantant sol;
de cants plen? de tristesa
ma ànima no 'n vol
s: No *u vols? iAy. laDeesa
d* amor s' cnujarà
y 's venjarà!
mz'lla: De Venus jo me 'n rich
mentres Diana 'm fassa
de bona cara un xich.
s: éOuc dius? No crides massa.
Potser te pose un las
hont bi cauràs
qnr Fi Diua m' ajuJa
<le Vrnas iii« riure.
Cap noy>i h<
qw ne lmH|iirs li
Pu» jo -il '1 Irrncarè: -
tu. pòrt-il fi t' asrada,
q»ít eslarab*!» be.
Tinrh por que ell fi s- rnUí
W llrií
mrf rap 4' ells m' ha pla^t.
Pas tiith » Ipr'inp^ gro^isa
I» rart ile prelenenl!<:
Que tinrhíierer?... la -i
laracamfnt íwlf porta
Irislors ï mal-ile-i^aps.
Lu casajuent U parla
— 271 —
^Jolia cambra hauré?
i Ja pensas en masia
y en los corrals també?
t: Tindràs cambra jolia;
y M oampròs remat
que tíDCh al prat.
nzella: Pastor, que li dírè
à lo meu pobre pare
8itot hoirol sabé.
t: • Mon nom diràs y, encare
. . que *t 'par que *8 cremarà ,
s* alegrarà.
lielln: lli ha noms molt boiiiquets,
pastor lo teu murmura,
potsé es un nom deaquets.
»: Mon nom, dés de criatura
lo de Dafnis he dut.
nom conegut.
HzeUa: Ets fíll de mas capdal t
mè- val tant ma naíxensa
com lo teu nom ne val.
ï; Ja 'u se: y, aixls s* ho pensa,
aqui al entorn tothom,
que val ton nom.
'izella: Ensényam los pins alts
que dins tos boschs murmuran,
y ensényam tos corrals.
s: Les meu8 pins s' afituran
ben be tots des d' aqui:
Mírals.. allí.
fizella: C ibretas p istorf^u,
las terras vaig à veure
de Dafnis: no Mis mogueu.
s: Pas'oréu bous y berrtas
que li vaig i\ ensenyar
lo pinedar.
TAULA.
(CMSIIS 11 M f HIM.
OBRAS
PUBLIGADAS PER F. P. BRIZ
LA HASU DELS AHORS, poéma ca dotie udIs.
LO BROT D' ACHS, nmM.
LO LLIBSH DELS ÀNGELS , en Ten.
CANSONS DE LA TEBRA , prÍDier lalum.
QUI S' ESPESA 'S DESESrBBA, Comèdia.
LACREU DE PLATA, drama en tres actes.
HIRETA, Iraducciè del poéma dt f. Hiítral.
CALENDARI CATALÀ, ( IStS ) CBCTlt pCT poítes Mtalanf.
CALENDARI CATALÀ, (18l< .
CALENDARI CATALÀ , ( IBIt ].
AUSÍAS HARCU , reloipreslA de las obras d' est poíEa.
Lfí LLIBRE DS LES DONES , de Jaunw Holg , reliupresiò
DE LA TERRA
CANTS POPULARS CATALANS
COL-LKCCIOKàTS PER
FPlA^■(,ESl;]-^ m.w mv
JOSEPH SALTO.
CENTRE DE OBRItS DE CITUUNU
UR JOA.'f KOCA Y ItltOS.
Poch nos creyam nosaltres al publicar lo primer
volum de las nostras Cansons de la terra que ellas
fossen rebudas pél poble del modo que ho han estat.
Los molts exemplars que de las mateixas s' han ve-
nut , las ofertas de alguns poétas y musichs de aju-
darnos en nostra comensada empresa , los articles,
judicis críticbs y cartas de coneguts trovadors que
enviantnos la enhorabona hem llejit, nos han donat
la certesa de que be haviam fet en comensar nos-
tra publicació y mal fariam en no seguir endavant.
Perçó publiquem lo segon volum mes aviat del que
teniam pensat ferho.
En mostra de agrahiment y en obsequi à las ma-
teixas cansons no 'ns volem privar del gust de po-
ÍJÉr aqui en primer terme la carta ab que '1 Mestre
íiú gay saber En Yictor Balaguer ha saludat des de
Tmisa la aparició de aquesta obra y lo ben escrit
artiele , ab que las ha donadas à coneixe à la pro-
víncia de Tarragona lo estudiós poeta de Reus En
Fraacísco Bartrina ; tant mes quan carta y article
eflmtas estan en la mateixa Uenga en que ho son
Itt ÜEdagueras Cansams de la terra.
També reproduhim, à seguiment del que acabem
de dir, una carta del conegut y aplaudit mestre com-
positor Sr. En Franciscó A. Barbieri pera ferli
constar que agrahím sa enhorabona y per fer mes
públich cert concelt que dona als compositors cata-
lans, coQcell que naltres ja estem cansats de donarto
a tants quants n' hem conegut y coneixem.
Veuse íiqui ara la carta d' En V. Balaguer.
64'. m. ^«««^ ^^^ M^.
Atm^ò (iVovnua) 18 i» Deimibn i* ISfiS.
Si ab ao poca satisfacció , mon amich , he rebut
I' exemplar de las Cançons de la terra que ha tingatà
be enviarme , ab gran plaber , ab gran contenta-
ment I' he llegit.
De lol mon cor li dono las sracias per !' envio d
VII
posada hospitalària que Ms nobilissims irovadors de
Ja Provenza han donat avuy al expatpiat poeta; ab
ellas ha vingut un ressò de passadas alegrias, un eco
de jorns mes afortunats y alegres, un recort dels dol-
sos temps de ma infantesa, una alenada de nostras
yellas históricas montanyas; y ma solitària cambra,
honl sols regnava una atmosfera de tristesa , s' ha
sentit de prompte tota purificada y embaumada ab
los flayres d' aqueixa rica toya de mon allunyat pais,
depositada en ella per la mà consoladora d' una
amistat antiga.
i fien vingudas sian eixas Cansons, missatgeras
d' amor que 'm porlan 1' alé de la pàtria! Mesembla
que ab ellas ja no estich tan sol com avans estava. Me
sembla que ab ellas ha vingut colcom de mon pais
pera rejohir la soletat en que vivia. Me sembla que
ab ellas mon esperit pot mes fàcilment transportarse
é las costas pintorescas d* aquella marina, à las
frescas ubagas d' aquellas valls, als centenaris boschs
d' aquellas montanyas , hont tantas vegadas ; ay !
Jas he sentidasl
Mes, deixant assó de costat, crech que, verament,
ha prestat un bon servey à las lletras catalanas ab
aqueixa publicació que jo esperava d' un instant al
altre, pus be 'm recordo quantas voltas m' havia
parlat de la cullita y aplech que estava fent d' anti-
gascansons catalanas pera publicarlas acompanyadas
de sa música, y quantas voltas també jo 1' havia ins-
tat è no abandonar lo que jo creya una felis idea.
No s' ha contentat avuy en realisar solzament la
idea, que ja de temps me tenia anunciada, dedaràco*
néixe las cansons ensempsab sas hermous tooadas
populars, sinó que, publicant lo llibre ab introducció
notas, observacions y variants, ha fet on treball lite-
rari que pot ésser mol profitós pèls qui *s dedican al
estudi d' una rassa, d' una llengua y d' Dua literatu-
ra que, menyspreadas un jorn, avny, graciasal bon
Deu que resucita als Llétzers, reviuhen ab tota la
sava de sa secular fortalesa , y venen, sometent y
bandera en mà, à reclamar lo lloch que de dret me-
reixen ocupar en lo camp clos de las nacionalitats,
de las llengua^ y de las lletras.
Per tolas aquestas rahons, al mateix temps que
dona las gracias al amicb, envia sa felicitació al co-
leclor
•on Ter unlch
YICTOK BlLAGDIK.
BIBLIOGRAFIA.
CaoBontode la terra.— Cants populars catalans, recullitsy col-leccio-
nats (llbtra t música) per En Francesch P. Briz y armonlsats per
Bn G. Candi.
Lo renaixement literari del català toca à son ter-
me.
Sembrada la llavor en bon terreno no tarda en
gríUar y ferse planta : si M temps li es favorable
y ^1 conreu Y ajuda^ aquesta aviat floreix; y passat
lo temps de la cayguda de la flor, flayrosos pen-
jolls d' hermosa fruyta engarlandan la planta, dant
enveja als aucells del vebi boscatge que s' hi tiran à
vols. — ^À la manera de la humil llavor, la semensa
de la nova literatura catalana, posada en bon terreno
y conreada cuydadosamentpèls verdaders aymadors
de la llengua pàtria, s* ha fet ja frondós arbre y dóna
daurats fruyts. À las màgícas paraulas de Pàtria^ Fi-
deSj AmoTj llansadas pèl primer consistori dels Jochs
Florals, un aplech de poétas ha brotat de repent de
nostras serras, de nostras ciutats, de nostras platjas,
y composicions bellissimas engendradas al foch del
amor patri, han vingut à donar evident testimoni de
lo que pot y de lo que val nostra fins avuy menys-
preada llengua.
Bmperó, desprès de la aceFfada restauració dels
Jochs Florals; després deia publicació del Caít^iJflri;
desprès del extraordinari nombre de obras que han
vist la llum pública escritas y dicladasper on espe-
rit eminentment catalé, la aparició de\sCant3popuiars
cataimis s'esperava ab impaciència, y ab impaciència
per cert justificadissima, si s' atenta que tot poble, lo
mes preciat joyell que guarda com herència gloriosa
dels sous antepassats son los cants populart , eixas
composicions plenas de sentiment y de tendrfisa que
ressonan en )o cor de lot bon 611 de la terra com un
eco sagrat dels passats temps.
Nos móu à parlar així la publijacíòde las Caiuúiu
de ta terra, aplech de cants populars catalans, reci)T
llitsycol-leccionats, lletra y musica, per Bn Francescb
Pelay Briz , y armonisats pèl professor Sr. Candi.
Deixant des de ara lo ocuparnos de la part musical
de la obra, — tant per ser profansen la matèria , com
perconsiderar dita part complement de la col•lecció —
Fivent de la religiositat, de las hassanyas y dels amors
dels nostres avís.
Catalunya, aqaeii^a província — an jorn poderosa
nació— tan mal compresa, pol envanéíxes' de tenir
ana poesia popular tan bona com la millor de totas
las nacions del Nort d* Europa, y si hi hà encara al-
gun iMus que sosté acaloradament que nostres cants
populars deuhen son origen als romansosde Castella,
ysínofiílta tampoch qui menyspreant la verge poesia de
las nostras montanyas se complau en motejaria de
imitadota; vejis lo que diu, tractant d' aquest mateix
assumpte, lo eminent literat En Manel Milà y Fonta-
nals en una de sas mes eruditas obras:
« A primera vista y ab aparent rahò se diria que la
nostra poesia popular degué son origen als romansos
castellans, ja que aquests, si be en llenguatge cor-
romput, allernan indistintament ab los nostres pro-
vincials, ja que fins molts dels últims estan sembrats
de mots de la parla nacional, y ja que en tots se usa
V assonant y en alguns V octassilabo y gíros poétichs
molt semblants als de la poesia popular castellana;
mes no es dificil aminvar la forsa d' aquests repa-
res, y sentar pél de prompte que 's conservan en
Catalunya antichs romansos de Castella, la influen-
cià dels mateixos y, mes que tot, lo desig de donar
ó las relacions un ayre heroych y peregrí, motiva-
ren la introducció d' algunas paraulas castellanas, la
qual es las mes de las vegadas accidental y arbitra-
ria y no constant en totas las versions de una matei-
xa composició, mentre^ qqe en algunas allras se per-
ei beixon certs ressayi§ (Jç llengua francesa, Bn ta Is
materias abaas déuhen adtnétres' lo contacte y la
barreja de dos poesias que la producció de ona per
I' altra; y semblantmenl se podria notar eo los mes
anlichs romansos caBtellans algun vestigi de llengoa
francesa ó provensal, seas que per això siao meoys
espanyols. La semblansa de maneras y giros poéticha
no es tanta que do 's puga redubir bona part de ella
à las comuns aualogías àéí genero; I' aasooant degoè
naixe aquí com alli del antich sistema de versificació
monorrima y 1' ocLassiiabo si no es tan essencial k la
frase catalana com k ta castellana , en manera algona
repugna à ta primera, existíut de la època proveusd
alguns versos ab I' ayre y I' energia de oostras
redoadUias nacionals. À mes de que tenim, en Cata-
lunya molts romansets de tiemistiquis de sis y set
silabas (poch comuns los primers, y enterament es-
tranys los segons à la poesia popular narrativa cas-
tellana), mooorrimsdeDou siiabas y altras combi-
nacions de hemistiquia, derivats sens dubte, de la
XIII
vV ayre provincial y M caràcter del pais aníman
també sa música, es adir, las tonadas ó melodias ab
qoe s' acompanyan, y ellas solas, quan no bi hagués
altra prova, nos la donarian completa de la existèn-
cia de ana poesia original é indígena. Que aquestas
melodias son del tot provincials, ho asseguran no sols
las indescifrables armonias qu' existeixen entre 'I
car6cter de una música y la manera de sentir de un
poble, sinó també caràcters no mes reals però mes
fàcils desenyalar, esàdir, la conveniència de la idea
musical ab la forma prosódica de las paraulas, ab la
entonació general de una llengua determinada y ab
las inflexions especials de que *s val cada poble pera
expressar sos diversos sentiments »
Tara deixant ja per sentada la indísputable origi-
nalitat dels nostres dolsos cants, nos ocuparem un
poch del llibre que *1 Sr.Briz, plé del mes noble en-
tassiasme, ha donat al públich: graciós ramet de flors
silvestres qual deleytós aroma nos plau y *ns emba-
daleix.
Trenta tres son las cansons que componen la obra,
de las quals podem dir que no n' hi ha una sola que
no sia ben popular. Totas van acompanyadas de va-
riants, notas y versions en llenguas estrangeras , lo
que , com es de suposar, dóna un interès à las poe-
sias que sens aquest requisit deíxaríaa de tindré.
Ademés , per via de introducció lo Sr. Briz ha en-
riquit sa obra de un erudit estudi sobre la poesia
popular, estudi brillantissim que dóna à compéiMhe
ben à las claras los especials coneixements que T es-
pressat Sr. posseheix de la literatura catalana .
EntK las irenta tres coitiposicions de (fue segons
deixem dit se compon la col-lecciò , GgDrsn laa no-
tabilissimas de Lo Cotnptis Aniau, La dama tf Aragó,
Los ehtuíiimits de Tortosa , Lo fiU tlel Ren , La ill•la
del Infant y V auceilel. De algunas d' aquestas csn-
sons — y de variasallrasquenomencianérn — nedòna
lo Sr. Bríz diferenias variants, Vejís, Einó locomen-
Hament de la senlida balada Am Compte Anitiu , des-
conegui fing ara.
La complesa està mdalla
ivladela ignall
La comptesa està malalta
al sèu palau.
Se li presenta à la cambra
jvàlgam Dèu vall
Se li presenta à la cambra
lo compte Arnaa.
Tot cobert de rojas flamas
|ay quin espanti
xV
Sa iüare U tfentinava— ab una pínteta d' or,
Sa germana li trenava— los cabells de dos en dos,
Cada cabell una perla — cada perla un anell d' or.
Son germà se la mirava — ab aquell ull de V amor.
— Si no fossem germans propis— nos casariam los dos.
Ja r «gafa ab sas mans blancas— y la munta à ne T sillò.
S e la.n' ha portada à vendre— à la fira de Liò.
Ne demanaren cent onsas — ne tragueren cent y dos.
Lo jove que 1' ha comprada— ja s' en tè per tot ditxòs.
No Ja deixa ahar soleta— ni à misa ni à sermó.
L' endemà n' era diumenge— à missa anaren tots dos.
Ai entrarne de la Iglesia — los altars lluhiren tots.
Al pendre 1' aygua beneyta— los anells li cauben tots.
Los criats que la acompanyan — los cullen de dos en dos.
Quan las damas la han vista— promptament li han fet Uoch.
Las damas séuben en terra — y ella en cadireta d^ or.
Capellà que diu la missa— n' ha perduda la Hisso.
Per dir Dominus vobiscum — diu et cum espirilu tuó.
La enèrgica balada Los estudiants de Tortosa la
continua 1 Sr. firiz en sa obra tal com la coneixéoi
fa alguns anys. Hem sentit , no obstant , alguna va-
riant de la mateixa , però tan prosaica que creyém
s* ha fet molt bè de no insertarla en eixa col-lecciò.
Lo mateix que de la anterior balada podem dir de
la titulada Lo fill del Rey ^
De la canso històrica La dida del infant hi posa
també alguna variant que no continuem per ser da
poca importància.
La hermosa poesia U aucellet la reprodubeix lo
1 Quan anavam à estampar aquest article à vingut à parar à nos-
tras mans una versió de lo fiU dfl rey en la que hi liem trolMit una va-
riant y una adició dignas de ésser tingudas en compte. Héuselas aquí;
Sr' Briz tal com la havem sentit cantar no ta mòlt
temps , anyadintli , emperò , las següents variants:
<jDl no pot vtnre delitÒB
via d' arooretag,
qai DO pot vinre delitós
viu del amor.
^Ahont posaré 'I men ijancli?
SoUlaSordel lliri, lliri,
sota la flor del lliri blanch.
Figuran ademès en lo volam de qae 'ns ocapém
las bonicas composicions. Lo romeu , Lo mort , Lo
rossinyol. La esquerpa < , Lo mariner y moltas altres,
totas seguida», com las qae deixem mencionadas, de
diferenls variants y de nolas. La tonada de toias las
composicions que constitueixen lo tomo ha sigut re-
cuUida escrupulosament de la boca del pobte pèl ex-
pressat Sr. Briz y irasladada al paper pèl professor
Eo Candi Candi *.
yvii
Lloable y digne de recompensa es lo treball que 1
Sr. BríZy conseqüent en son noble propòsit de tor-
nar à las lletras catalanas son perdut llustre, ha por-
tat é cap. Gracias à sos generosos esforsos y à sa
ifkïafiDsable actividad possehim ja las novas edicions
d^ Ausias March y Jaume Roig ; — obras notabilissi-
mas que *ns recordan la època d' esplandor de nostra
literatura — y gracias à sa entussiasta iniciativa con-
tem també ab un aplech de joves poétas que dona-
ran dias de glòria , de llegitima glòria à sa estimada
Catalunya.
Passi Dèu que aixi sia , y que T arbre sant de la
Vteratura pàtria estenga en breu per tot son mages-
tòs ramatge , dant fresca y saludable sombra als
que , dignes descendents dels antichs trobadors ,
s' afanyan per tornar la perduda grandesa al poble
queMs ha donat vida als acorts melodioses de sas
arpas.
Reus , Janer de 1867.
Francisco Bartrinà.
Madrid 12 de enero de 1867.
Sr. D. Andrés Vidal y Roger.
Muy estimado seiior mio: A su debido tiempo re-
cibi el tomo de Cansons de la terra^ que he leido con
extraordinario gusto, por ser como soy entusiasta por
este genero de publicaciones, que son por decirlo asl|
el espejo en que se refleja el corazon de los pueblos,
COD mas vivos colores que los empleados en esas
hislorias qae se escriben solo para narrar balallas ó
hechos de Prlncipes, los cuales nunca, ó cuando mas
pocas veces , dan al SIósofo una verdadera idea del
caràcter de los pueblos, tau justamente como la dan
esas deticadas Hores que llautamos Cantos populares.
CataluÜa en particular, puede con razoQ estar urgu-
llosa de su brillanie hisLoria , però esta debe à los
trovadores y juglares sus mas bellas pagina» , pues
sin esas poesias y esos lonos musicales que repite el
eco de las nionlaüas , mal podria apreciarse toda la
lernuia y todo el idealisnio puélico que bajo su ruda
corteza atesoran los catalanes. Considerado bajo eàte
aspecte el nuevo libro de los Sres. Pelay Briz y
Candi Candi , liene una grandisima importaocía,
porque sirve de mentís a los que basta ahora bau
creido à los caialaues aptos solo para beróicos hecbos
XIX
go y leyéndola me ha ocurrido hacer una reflexion
respecto à los distinguidos compositores de música
que honran al Principado, y es la siguiente: i Cómo
estos sàbíos artistas no se aprovechan de tan divinas
melodias para sus composiciones con mas frecuen-
eia ? i Cómo no estudían la parte estètica de tan pre-
ciosos cantos , para impregnar en ella sus óperas?...
Si tal hicieran , conseguirian lauros inmarcesibles;
y en lugar de contentarse con hacer imitaciones,
aunque felices , de las escuelas italiana, alemana ó
francesa , crearian una escuela catalana que tendria
un sello especial y una belleza comparable à la de
su poesia , que haria la glòria del pais y la de los
compositores , cuyas obras serian buscadas y esti-
madas por todo el mundo. A este fín puede conducir
tambien el libro de las Cansom ; sobre el que solo
me resta decir à V. que se sirva dar en mi nombre
la mas cordial enhorabuena à los Sres . Pelay Briz
y Candi Candi ; y V. no descuido enviarme el segun-
do tomo j en cuanto se dé à luz , con lo que darà
mucho placer à su afectisímo servidor y amigo,
Q. B. S. M.
Francisco A. Barbieri.
Tampoch lo bo , dols y llorejat poeta Lluis Roca,
dès deLleyda deixà de saludar la nostra publicació y
nos deya en una carta, fentnos mes favor del que 'ns
pertoca y ompli ntnos de elogis que no acceptem sinó
com à fills de la bona y ferma amistat que *ns lliga.
n Gracias ! gracias pèl eiemplar de las Cantmu de
la terra rebudas de part de V. per mans del mateix
Sr. Vidal. Son molt ben arregladas, molttendres,molt
bonicas ! y la jadiciosa quanl erudita ressenya que
las hi serveix de introducció val k fe de nores ! —
que diuhen aquí — una bona serenata. Jo no duplo
pas de que ')s que han fet aquest llibre faaurèn recu-
llit no pochs aplausos ; jo 'Is dono de tot cor los
meus en lo poch que valguian , mes al fle dita bri-
llant introducció li faig nu tal repicaraent de mans
que dopto poderhi ja tenir fret en lo que d' hivern
nos resta. Bravo , Briz ! Vostè sempre treballant , y
gempre ab mes ardor y mes profit per nostre estima-
da llengua ! Oh ! com devem agrahirli — y envejarli
al maleíx temps — los que aturdïts per la nostra in-
capassttat y pèls onatges de prosaisme que en nos-
tra vida ordinària 'ns rodejan estem condempnats
al rem , y al rem tosch de una petita llantxa ! »
U PASSIÓ.
ANDANTE MOSS(K
I
m
m
u
ii;liiiiii
PdffJgí..ó sà..Jra_
da sri
^
VO-IÍU
^
me _ di.. Ur
m
fe. ni
^
niu en
^g
la
me.
.1 Jj J J J
i
^^
çue^s vul ex _ pli .car.
Fen.
i
^
i
^
^
c
.seu çue**!
Ile.. íemp.for
pa-.íí
i0/fl OT ^íffl
:^^
P
i
^
f
noj-., fre; a..mor
cl d'., va t en
U creu
— 25 —
La Passió sagrada
si voleu meditar,
teniu en la memòria
lo que 'us vull explicar.
Penseu que '1 Redemptor
pati per nostre amor,
clavat en la Greu dura
mori ple de dolor.
•
Lo Fill del Etern Pare,
Deu ver com ell mateix,
vestit de carn humana
per nosaltres pateix.
Ab gran devoció
prestàume atenció
mentres cantar intento
la santa Passió.
Quant Jesús de Maria
se volgué despedir,
penso que li diria
ab gemechs, y suspirs:
—Senyora, ab Deu siàu,
si llicencia 'm donàu
moriré per los homens,
puig à mon Pare plau.»
Ohint estàs paraulas
la Verge se entristí,
ab veu molt compassiva
li respont:— jAy de mil
i
— 16 —
Ay Fil) meol ^que ftrè?
Jo vull morir també;
«b Vos vull ser clavada,
ab Vos me abrassarè. >
Jesús II respoDt: — Mare,
Vos no podeu morir
encara, puig mon Para
ho ha disposat alxi:
puig éll ho ha disposat,
la vostra voluntat
déu quedar resignada
ab gran conformitat.*
Despedlt de sa Mare,
abun amor fervent,
•e gnedi en la Eucaristia
per damos aliment.
En lo Sagrat Viril
tenim menjar suUI,
qu' es lo mannà del ànima,
y sab à gustos mil.
— 27 —
al bon Jesús besà,
y ab esta traydoría,
als jueus lo entregà.
Sant Pere trau la espasa,
y se mostrà valent,
y la orella ha llevada
à Malcos vil slrvent.
Mes Jesús afegí
la orella à aquell mesquí,
dihéntli à Sant Pere,
que no ho íes pas així.
Quan los soldats tingueren
à Jesús ben lligati
iquants oprobis li feres,
fins haver arribat
en la casa de Anàs,
y en la de Cayfàs,
abont lo acusaren
de un home pertinàsl
A totas las preguntas
respongué molt cortès:
mes un criat infame
li va donà un revés.
0 Jesús del meu cor!
així ho fa 1 pecador,
vos dona bofetadas
quan Vos li féu favors.
Lo negarvos Sant Pere
per Vos fou gran treball,
que 'us negà tres vegadas,
fins que cantà lo gall.
Al ohirlo cantar.
Sant Pere va plorar,
quao ab vista amorou
Vos lo varea mirar.
VeDint la maUnada
concell han convociíl,
losjaeas resolgueren
entregarloAPIlat.
Pilal lo president
los dia:— Infame geot,
jo no vull coDdempnarlo
per ser ell ignocent.
A lo palau de Herodes
lo portareu lligat,
un vestit blanch li posaren
com Bi fos un oral.
Hes Herodes desprès
à Pilat lo ha remés;
lo qual manà açotarlo,
y fou ab gran excés.
Per iümansar at poble
diu qn 1 manà acotar;
— 29 —
Ab corona de espinas
després lo han coronat,
que las venas dtvinas
del cap ban traspassat:
Oh qué dolor tan grani
Una fora bastant
per matar à an home;
donchs tantas, ^que faran?
Al poble que ja espera
Pilat lo demostrà,
dihentlos: £cce Homo:
miràulo y com esta!
Lo poble amotinat,
del dimoni instigat
ab gran ràbia cridaYa,
que fos crucificat.
Al ohir la proposta,
Pilat va proposà':
—Puig la Pasqua se acosta
un pres vull deslliurar.»
Lo poble contumàs
de Jesús no fent cas,
al president respont:
—Volem à Barrabàs.B
Pilat los diu:— Vosaltres
matàu un ignocent.»
— Vinga sobre nosaltres,
respongué aquella gent.
Oh resposta fatal,
de una llengua infernall
Resposta que algun dia
los serà criminal.
Donada la sentencia
de que morís en Creu,
la Crea li carregareD
i Jesm noitre Dea,
perquè s' ha encarregà! '
de pagar mOD resc&t,
allò que jo devia
JesQB ho ha pagat.
Ah e«ta Creu pesada
anà per Ioh carrers;
qne moll que (res vegadas
lo BoD Jesns caygnèsl
Jeaus, Dea IoBdU,
tal pes per mi heu sufrlt'l
Senyor de cor me pesa,
ja eatich arrepenUt.
Allviém la pena
nosaltres i Jèsus.
Puig ell ah esta pena
paga lo nostre abús,
ab an eòr penitent
plorem amargament.
». t
— 31 —
alcançàunos la gràcia
de Jesús vostre Fill.
Reyna Celestial
desliiuràunos de mal,
defensàunos, ó Verge,
del serpent Infernal.
Gom la Greu tant pesarà,
la anava arrossegant,
quan à Jesús anaren
los Soldats ajudant.
Y arrivàCirinéu;
puig Jesús nostre Deu
per cert ja agonétjava
ab lo pes de la Greu.
Gustós, y voluntari,
encara que cans&t,
arrivà à lo Calvari,
y prest lo han despullat.
Cristians agrahits
contemplem afligits
com renovan sas llagas
al traure los vestits.
£n la Greu lo clavaren
(sols de pensar fa dol)
quant gran pena tindria
pot pensar cualsevol.
Cada cop de martell
cert seria per éll
no menys que per sa Mare,
un terible flagell.
Puig cada martellada
que reb lo Salvador,
à sa Mare estimada
— 32 —
fereix tambt! lo i;or.
Qui podrà referir
lo que alli va s«nlir
sa Mare y Verge pura
quan lo vegé patir.
Com à llailre 1 tractaren
los Jueus insolents,
que entre lladres posaren
al Deu Omnipotent.
Los Cels se posan dol,
puig se eclipsà lo Sol:
en senyal de tristesa
donamos llum no vol,
Aquell que en la mà dreta
per Deu vos confessà,
logra misericòrdia,
ï "I vàreu perdonà.
Però lo altre hifelis
perdé lo Paradís,
qm- Impacient estava:
-- 33 —
Oh Senyora, si os plau,
Vos, que à tots consolàu,
donauli per beguda
las perlas que ploràu.
Mes ayl que lo regalo,
que '1 Bon Jesús tingué
fou de fel y vinagre,
com Sant Matheu digué.
Ay Criador del celi
la beguda de fel
nosaltres vos donarem
ab la culpa cruel.
Quan véu las profecías ,
y' lo demés cumplit,
davant las tres Marías
espirà ab gran crit.
Oh pecador ingratl
com no quedas pasmat,
veent morir per tas culpas
un Deu de tal bondat.
Las pedras se partiren,
mostrant gran sentiment
ab tal senyal te avisan,
que ploris penitent.
Plorem los grans y xichs,
plorem pobres y richs,
perdonem tota ofensa
de nostres enemichs.
Si se rompé del Temple
lo vel, ^sabstú perquè?
Fou per donarte exemple
de lo que tú déus fer.
Perquè déu lo teu cor
parlirse de dolor,
puig eres tA la causa,'
que mor lon Bedemptor.
lloa cruel llançada
Longufnos li doni,
y la llaga sagrada
fins al cor arrivà.
Lo costat sacrosant,
sanch y aygua rajant
als pecadors convida
à tots està brindant.
Joseph y Nicodemus,
després dedesclavat,
en braços de sa Mare
lo han deposltat.
VIngan los Serafins,
també los Querubins,
y plorem ab Haría
lots los seus devots fins.
Sens.dupte quedaria,
després de sepultat,
— 35 —
Y puig es copiosa
nostra Redempció,
vostra Mare amorosa
ab sa intercessió,
farà que perdonats
siàm de tots pecats,
per ço ai tercer dia
Vos lieu ressucitat.
Tingàm en la memòria
lo que Jesús pati,
que 'ns donarà victorià,
y la glòria sens íi.
Digàm I—Sia alabat,
Deu de tanta bondat.»
Desitjém alabarlo
per una eternitat.
*
^
NOTA.
No perquè sia una obra digna de ésser conservada
per son mèrit literari, ni menys perquè costi T arre-
plegaria es per lo que publiquem aqui aquesta versió
de La Passió sagrada. De bellesas literarias pocas ó
cap ne lè ; per tot arreu se *n troban edicions. Lo
que nos ha mogut à recullirla es la tonada. En ella
com en las tonadas de altras cansons religiosas hi ha
la llavor de la música d' església , pera donar à co-
neixe lo caràcter català propi d* eixa classe de mú-
sica es per lo que la publiquem.
De relacions que tractan de la Passió n' hi ha mol-
tas en Catalunya. Entre ellas la mes popular (encara
que la lletra no 'u sia, pus se coneix lo nom
autor ■) es la passió coneguda ab lo nom de Passió
de Sant Pere. Per Quaresma y setmana Santa no se
sent altra cosa en las botigas de las cintats hont bi
ha radrínas que bi ireballan y en los portals de las
masías ahont van k cantaria los pobres al mateix
temps que captan. Eixa costum d' anar, los quins de
almonya viuhen, de porta en porta cantant la passió,
ó sams , ó cansons religiosas es molt antiga , y en
tota paissos y de tota època hi ba recort d' baverhi
hagut y baverhi encara eixa costum.
La forma mélrica de la nostra versió, lo llenguatge,
la martxa del argument, la erudició de que està re-
vestida , tot dona à entendre que fou feta en època
moderna y per un poeta, sinó de alta inspiració, al-
menys avesat à fer versos.
Entre 'Is cants provensal» publicats en Aix ab molt
acert pèl erudit Mr. Oamàs Arbaud, n' hi ha dosó
tres de Passions que se semblan molt à la nostra , si
be es precís confessar que aquellas tenen un caràc-
- 37 —
altres cants populars. Malaguanyadaiueiit lo poble
quan vol ser poeta lirích se queda molt endarrera, y
per ço eixos cants religiosos molt menys valen que
los altres en que no hi ha hagut las pretensions que
als primers ha acompanyat. En proba de que son
perfectament rimats eixos cants fambè en altres
paissos, aqui va un tros de la passió provensal.
«De Pandecoust l^ à Charendas-I' y aguet grand esperanço;
à Gharendas Jesús nelsset — dins la rejouissanco .
Nautres eriam touts parduts — aro slam en saivanço.
Quant Jesus-Christ aguet grandit-faguet grand penítanço.
Jesús à junat cranio jours — sens peiidre soustenanço. etc.
En prova de lo mateix podem cilar dos ó tres co-
blas de una altra Passió treta de un manuscrit del
setgle XIV (anònim.)
Planch sobre planch, dolor sobre dolor,
que cel é terra an perdut lur Senhor,
e yeu mon fílh, el solelh sa claror
car, sens razon, 1' an mort Juzleu traïdor
Di«us, com mortal dolor 1
L' arma ml dol, no 'n pot hom aymar
que lor Senhor an fach Juzieus naffrar,
sus en la cros, e pueys fach abeurar
de vin mirrat mesclat ab fel amar:
Dieus
Ar' preguem Dieus payre omnipotent,
qu' el nos perdon el jorn del jutjament
nostres pecatz, e nostres falhiments;
é après ab él nos en anem ensemps.
Veuse 'ij aqui una mostra en francès.
Cil Joachim qu) pere Tu
à la mere le roi Jeshu,
I' Escriplure oi tesuoigner
(|ue XIII anz fu o sa moiller
onques ne pol avoir enfant,
mult en avoil le cuer dolant,
et Sainle Anne en fu mult marie;
l'ii tristor onl use lor vie
car lor voisln erent felon,
si tlisoient , par contevcbon,
qu' il ne doivent el temple enirer,
Tie lor oiïrendre presenter,
ne faire nule oblalion.
(Romans de Sr. Fanuel. Biblioteca de la escola
de Medicina de Montpeller , M. S. S^Q.Chants po-
imlaires de la Proveme).
En català antich coneixem entre altres lo Virolay de
lo Verye també perfectament rimat.
— 89 —
que I' occident que *ns va tots jorns guaytant,
no puge tant que *ns face Vos abzent.
Encara, queà dir veritat aquest cant no tè res de
popular, y es veu d^ una hora lluny que sobre no ser
molt vell es fet per una musa erudita. Y en tant es
aixís com que fou escrit espressament per tancar las
portas del monestir de Montserrat à tot cant religiós
fill de la musa del poble .
-^3g^-o-
/
LAS SKT PARAULAS.
(
é al pa _ _ re ptr. . íò_ na ali gae
^Jj t^ •y|j^fM nr fj.t ^ ^
no sa liïí foe
— 45 —
La primera pmraula:
La primera: — iQual persona
pot pensar lo amor tan gran,
com digué al Pare: — Perdona
als que no saben que fan.»
Ó que gran salut procura
per salvar al Poble seu,
set paraulas de amargura
que Jesús digué en la Creu.
La segona paraula.
La segona , per clemència
digué al lladre:— Jo t* avís;
tú seràs per excelencia
vuy ab mi en lo Paradís.
Tal amor per sempre dura
en lo que bé hi pensareu,
set paraulas de amargura
que Jesús digué en la Creu.
La tercera paraula.
La tercera, per lo Poble
que passava gran perill,
digué à la Verge tan noble:
— Dona ve-t'-aquí à ton fill.»
Ab grandissima trlstnra
camí tal en temps tan breu,
set paraulas de amargura
que Jesús digué en la Creu.
La quarta paraula.
La quarta, molt fort espanta ^
dj^uè en creu crucificat; t|
-46 —
— P&re meu, de glòria Santa
i perquè me has desamparàt T*
En aqaesta vall oscura
ab graD plor lots plorareu,
•et paraulaa de amargura
que Jesús díguè en la Creu.
La quinta paraula.
La quinta, fou quan cridava:
— oSíiú» ab molt fort dolor,
demoBlranl que set pasaava
per lo Poble pecador.
Qual serà la criatura
que no's dampne slno crén,
set paraalas de amargura
que Jesús digub en la Crea.
La lexta paraula.
La sexta, quan lo deixaren
en la Creu morir tant prest:
tots los seus travalls finaren
LO COMPTE GARI.
(^
EtfTttira
MODEUTO-^
t
f ff fi
Es -Lta_ -ra je no-
— 51 —
Estava agenollada-— doüzella Beatris,
mentres oració feya — ne vè un jove gentil.
Cull un pom de violas — pera feria dormir,
quan la tè adormideta-— en gropa la pují.
Caminaren set lleguas— que may se desperti,
al cap de las set lleguas — la dama 's deixondí.
— Prenéumen per esposa — lo bon compte Gari.
—Ho *us vull pas per esposa — d* esposa ja me 'n linch
mes Manca, mes hermosa, — mes bella, mes gentil.
Vos filareu la estopa, — ella filarà M lli....
Treu lo cap en finestra— la dama y fa un sonris.
— ^De que rieu la dama, — donzella Beatris?
—De que veig veni* *1 pare,— cavallers mes de mil,
portan una bandera -=-que hi canta un estorlich
que diu ab son llenguatge:— «Gari n' has de morir.»
— Cobreixme ab las cortinas— diràs que no m* has vist.
Ja trucan à la porta— responen: «i Qui hi ha assí?»
— ^Hauriau vist al compte — al compte Don Garí?
Los diu que no ab la llenga,— sos ulls diuhen que si.
Aixecan las cortinas— y matan Don. Garí.
Quan fou lo cap à terra — aquestos mots va dir:
— Be n* estaràs contenta — donzella Beatris,
que ne tindràs la testa— del compte Don Garí.
—Jo no la vull la testa, — de testa ja me *n tlnch
mes blanca, mes hermosa, — mes bella, mes gentil.
NOTA.
D' esta canso no n' havem pogut arreplegar mes
que aoa versii. Bs , sens dubte , to millor cant po-
palar qoe leaim , s' eDient (let« romaniichs. Lo mé-
ril de sa melodia corra parellas ab lo de sa lletra.
La primera volta qoe se 'ds va dir, de veras , và-
rem crearé qoe se 'ns estava enganyanl, tanlas eran
les bellesas de primer ordre qae eo tan pocas ratllas
hi Irobavam. Es de oolar la gradació que 's repeteix
al acabament del romans ; \a idea sarpersticiosa de
qae on ram de viola'^ fa dormir ; lo del estorlicb de |
la banderí! y las paranlas posadas eo boca de an ;
cap qne parla separat de snn Ironch. En eixa cansi
veyém demostrat lo qae en lo prólech de) primer I
volom deyam de la mnsa del poble.oTan aviat &
parlar una planta, com un aucell , com ona monta-
nya; ab tal de lograr lo »eu fí, qoe o' es lo de plaa-
re , poch se Bxa en los m•ïdis Lo mateix es cl&ssíca
qae romàntica; mes , això si . sempre es hermosa.s
Quan se canla se repeteix lo darrer hemislicb del
nllim vers.
D. lluís.
(
Holorosre.
MOOERATO
-r- 5)7 —
— La vida de la galera— n* es molt llarga de contar,
amor be m* esperareu — fins qu* hauré fet los set anys?
Set anys he servit al compte — com à forsat y quintat
y altres set lo serviria— de gana y de voluntat.
Acabats ja los set anys — llicencia vaig demanar,
la resposta que me 'n feren — que no *m la volian dar.
Demano llicencia al compte— y aquest me la va negar:
la demano à la comptesa, — la comptesa me V ha dat,
mes m' ha dat per penitencia— ab tres horas passà* *I mar.
De tant depressa qu' anava — ab dugas lo vaig passar.
Me n' aní à casa la tia — alià hont me solia estar.
—Deu ia guart la meva tia, — la meva tia ^com va?
— Aquell que me 'n deya tia, — set anys per galeras va.
— No va per galeras tia — que à vostre costal està.
^e *m dirà la meva tia, — lo meu pare lo que fa?
— Lo vostre pare, D. Lluis,— ahí *1 vàrem enterrar.
— ^^Be *m dirà la meva tia,— la meva mare que fa?
— D. Lluis la vostra mare— ja es cega de tant plorar.
— ^Be *m dirà la meva tia, — y lo meu germà que fa?
— Lo teu germà, D. Lluis — pres de moros n* es temps ha.
— ^^Be *m dirà la meva tia,— la meva esposa que fa?
— ^Don Lluis la vostra esposa— se n' es tornada à casar.
— ^^Be *m dirà la meva tia — à n' à quin carrer s* està?
— ^Al carrer de san Francisco — y à bora *1 portal de mar.
— ^Devalléumen lo sombrero— lo quin solia portar,
y i)alxéume la guitarra — la que solia tocar,
cantaré al peu de la porta, — veurem si *m coneixerà.»
Al punt de la mitja nit— ell se va posa' à cantar .
cDespertàuvos vida mia— si voleu sentir cantar,
4
í
■senliréu cant de sirena— de sirena de la mar.*
JlI primer cant que lí fefa— son marit se despertà.
—Això no es cant de sirena— de sirena de la mar,
sinó cant de una persona — que prou de plors m' ha costat.
— Si tanta pena le dona — prompte I' aniré à matar.
—Si matas à D, Liuis— per mi ja pots comensar.
L' nn moria à mitja nit- y l' altra àn' al llnslrejar.
A dins de santa Haria — als dos varen enterrar.
L' un 1' enterran à la loaba, — l' altre dessota «n iJtM-;
Del un naix un taronjer, — del altra un Uorer granat,
de 1' un surt una coloma,— de I* altre on colom volà.
VAaiAKIS.
Set anys ja fa qn' ell es fora— y cap carta n* arriva:
ai cap dels dea anysqa' esfora-sa mnllè' 's tornà' àcasar.
D. Lluis la Toslra esposa-^stà en tractes de casar,
esta nit se fan las cartas,— si no es nit serà demà.
Verí íi.
— Carrer de santa Maria — al portal mes prop del mar.
— 59 —
Jltre.
— Si es veritat, vida mia— prompte lo aniré à matar.
rm 31 y 31
-^i maten lo me» miurit«^per im podéQ comensar.»
Lo w mor à vilja mt,^I' altre al e^pontar lo clar.
NOTAS.
En quelcunas versions la cansoneta qne canta En
Lluis està en castellà.
•i^Díspiértate vida mía,
^ te quieres díspertar,
que oiràs que bíen canta
la sirena de la mar.
En altras desprès de la can$ò se figurat que sa es-
posa (à la qui 9 segoQs uoa v^mò que jo he recull it,
88 li doM lo oom de Deluya *). hsiixa à obrir lapor^
ta y llavorftç lo romans tè eix altre final .
Quffií «s oberta la portai^los dos se va» abrassar,
plora 1' un y plora 1' altre-^io 's podea aconsolar.
La vida de la galera*— n^ es molt llarga de contar.
També Qn algiHia voraíò se afegeix al nom 0.
Lluis lo nom de casa Montalbàj y ab motiu d' això
En Manel Milà en la nota que posa al peu de eixa
versió en son Romancerillo , diu : «En algunas ver-
siones se llama al béroe Don L•luis de Idontalbd 6 del
Ampurdi como à su tia cuya eaaa parece por las
sefias situada en Barcelona en tiempo que Santa
Maria se hallaba en efectojunto al mar.»
1 ^rà forma corrompuda d« Adular Adelaida^
Molla semblança tè ab esla canso )o romansn cas-
tellà tlel Conde Dirlos. Se pot dir qae I' argument
d' aquest ve à ésser lo mateix que 'I de nostre cant,
sols que 'I primer se fa pesat per sa llargària y
monotomia, mestres que I' últim desperta nostra
adniiraciò precisament per la rapidesa de I' ai^umenl
y la naturalitat y vivesa en ta dicció. Comensa aixis
lo romans del condc Dirlos:
Estàbase el conile Dirlos,— sobrino de don Bellrane,
asenlado en las 9us tlerras, — deleitàndose en cazare,
cuando le vlnieron cartas— tie Carles el emperante.
De las carlas placer hubo,— de las palabras pesaré,
(jue lo gue las cartes dicen — & él le parece male.
uRogar os qolero , sobrino, — el buen francès nalurale,
ullegueis vuestros caballeros — los que comen vuesiro pane;
adarlos heis doblado siieldo — del que les soledes dare ,
«dobles armas ycaballos, — que bien menester lohane:
'darlos het» el campo franco — de todo lo que ganaren,
LAS BALLADAS.
AlLCfiRCTTlO
A h
gga
P
P P P
plis _ _ _ sa k -lUn
U uJ U I
c^_ - cas
1^
iè^ m'hi
\U u u
dei- - _ xa ^ rèu a .
EJ LJ LJ I
^
*
^^
com que
so
tan bo . ni -
U íJ u I
^^
I J' J' J-
1^
^
.que _ ta ta > lla
^
towv^Aa..
dor noin fal _fa _
n n s\i I
^
!■ ' .1 J' J .1
ra
^
flor if
lli - ri ck-i^^^eH y vío -
I
P
b J' j' Jifjn > j' ^
o
i
-le - U lo feua
.mor m•'liade ma -far.
m
r
^^
^
— 6o -
À la plassa hallan coca^'-^ie m' bi deixaria anar
com que sò U« baiÚQuela^ballador iH> 'm fallarà.
Flor de lliri, clavell y viotel»
lo teQ amoir m' ha dQ matar.
À la primera ballada — ballador ja va trobar.
À la segona ballada— sa mare la va cridar.
—Puja, puja, Catarina — que ton pare 't vol pegar.
^No 'm pegarà lo meu pare— ja tinch qui le ^n guardarà.
^Puja , puja , Catarina— que *1 cavall *ns portarà.
no tingues por de ton pare— que ni tan sols nos veorà,
perquè no 't veji la cara— mon sombrero ^t taparà^
si 4 sombrero no hi abasta— la capa h! abastarà,
y £^ la capa no basta— lo meu amor bastarà.
— 'Puja, puja, Catarina— que ton pare 't vol casar,
—No 'm casarà lo meu pare — casadeta sò temps ha.
Variants.
P'ert 1.
k la plaasa fan balladas— mare deixàun^ehl anar.
NOTAS.
Jf aquesta canso hem trobat una variant en la
obra que ab lo titol La^ callem de, Baraelom publica
doa Víctor Balaguer (tomo II pàg. 3S6). Diu atxís :
Lm d(m%e\lai.
k la plassa fan ballada9»^mare , deixàumehi anar,
que jo que som boniqueta— balladot tí^ Vt^NvnLx.
Pvr í-it ^ozx ^ Pipa- — í;ï* ïOB bel ^an,
uiifiitre^ la-i iirmvz* — .i noata a carall.
La jelL•i n* «^ v^rla — li .-m:i n' e$ blanch.
Mi carrfn 4* Ankta — k *n ra lot plorant.
— ^De qw plorv Pfpa— d^ qs? plons lanl?
-—BOU pan y na marp. — iquas «Us ho sabran!
CriJarin ta Pepa,— oo ta ItoTUàn,
n« $0D zrnt fentjila — J' açò moriran.
Lat ÍM3fllu.
Si '> moree qae -^ moran — Io$ nlemrtn,
las campanii groïsai — be ne tocaran,
(ambè lai petílu — ne repioarin,
b$ tombar $od nava» — lis estrenaran.
Di ha mes >ie cent anys — ']ue un IÍod* aïrat
es aquí restat.— ?ioï ha ileliunl — y als cors es realat.
Diu en Balaguer, unas quanlas ratllas abans de
at]uesla eansO ea son llibre, que 's canta cada any
— 57 —
d* eix cant serveix de cobla als romeus, y cantantla
los quins noballan, fan la^ bona obra de que pugan ba-
llar la sardana *ls que no la cantan. — ^Ara be devem
dir nosaltres lo que ^ns sembla eixa versió? A nostre
juhi no es altra cosa que un compost de tres cansons.
Lasprimeras dos ratllas son de la canso que du
la present nota; las 42 ratllas que segueixen son de
La Pepa^ que forma part del primer volum de acpies-
ta nostra col-lecciò, y las ratllas darrerencas pertanyen
à algun altre cant antich y que res tè que veure ab
la canso à la que serveix de cua. La diferencia y fins
afegídura se véu ben be entre lo vers 4 y 5 que es allí
hoDt la canso cambia de mesura. Las dos diferentas
tonadas de la canso, tonadas que no poden servir síno
per lo tros que ban sigut compostas, (pus inútilment
se tractaria de cantar lo vers d la plassa fan balladas ab
la tonada de la Pepa y mes imposible fora encara can*
tar to Pepa ab la tonada de a to píasa etc, ) acaban
de aclarir això y fer veure que 'Is poblets aquells
de qui 'ns parla I' il-lustrat poeta En Víctor Balaguer
fan ona barreja de rail dimonis, — com diu la gent del
poble,— cada vegada que aqueixa canso se posan als
Uavis.
A la plassa ballan cocas.
Es costum én molts pobles de la montanya 1« dia
de festa major al eixir del ofici ballar ó be un ciri,
ó be un bano ó be un ram , ó be una coca. Cada
cosa d^ aquestas tè lo seu ceremonjal. Parlem del de
la coca. Al eixir de missa major , é la plassa ja hi ha
amanida la cobía y JJavors tot \o jon^\x\. %^ ^"sa.^
pBBt de ballar. Al c«mpà9 de )a mAncs snt nu ab
aoa plata ptena de coeai. Ningd pot ballar qne no
hqa bidlai la coca la q«i tren bi^ j^ par Iroare ball
bi ba do haver dd bailador 900 oompn ma coea («pm
&T^adasaepag*ànDpreB laolterescM) 7 la regali
è la que ell me» esttaia.^Se *m diri eom pot ser qM
ona coca nl^ lantKdiaeraT Uoh fleanllameDt. Soc-
cehfKcàvalta»i|ue on» noya tè dea-Anas preteaoDls,
y per emportaneí la ooca ( oom qne 's ven a qni
*a dona mes) un per altre 'b donaii lo qoe no valea
ni tres dotzena» da cocas ple^adaa. Un pieh un d* eHs
seia fa aeva paganlla mea qoe 'k altres, và y la re-
gala à ta qo' ell vol, Havors eix» ab la 000a i la mA
doaa OD tom pw la plaaea y balla la dansa oonegada
ab k) nom de baii r<nU>.
Quan eixa dansa es acabada entren llavora al ball
Iota loa altrea del poble. Mclanrotameat are en niotls
pobles desprès del ball clàssicb-cataU qae <s balla ab
LA TR.\PASSERA.
4
^^^p^^
A Jinstó
^m
lort de
'r I tf^r I ^>'
^
lo meu
^
ïa.^re
rcmcocíou.
^
k-Ta la
^
s
I
u a
^
^
de vallíí
p
^^Cjí>-
^
om.
^^
^
— 78 —
I à dins del hort— de lo meu pare
lo meu galant— me hi esperava.
I Viva, Viva 1' amoreta
soletà,
vidòm
à davall d«l òml
Lo pare tot— s' ho escoltava.
— iQui n' era aquell— ab qui parlavas?
— ^N' era tan sols— una companya.
— He sembla^ que — barret portava.
— N' era lo lü— qu' ella filava.
— Ay! m' apar que— espa«a portava.
— N' era lo fus— ab que filava.
— Ayl m' apar que— capa portava.
— N' era T abrich— que V abrigava.
. — Ay! m' apar que— barba portava.
— N' eran monjetas— que menjava.
—No som al temps— de las monjetas
qu' al temps som de— las apioretas.
NOTA.
Los dos darrers versos semblan afejits ó quan
enys adulterats, naltres no hem trobat versió prou
ma per poder tornar à la canso los que 'ns sembla
le deuhen ésser los veritables y que li mancan: per
)saltres los hemistichs finals deuhen fer assonant ab
s altres versos del demés de la composició.
Es notable la semblansa d' esta canaò ab ta a^ttenl
provensal.
LOD JALOOS.
— iOunt' eres tu quant te crídaveT
— Er' aa jardiQ culhion d' anseilho.
—ilia' er' h bai <|ii« le partervT
—La fouraiero qne ne nanéavo.
~Les frenos -ponerton pas de ferayos.
— Ero sa japo retronmeio.
—Les fremoB poueilon pas V espeio.
—Es la coulongne qat Aeravo.
— Les fremos ponerton pas plnmachoa,
— N' m er' nn bel escouet de v\gao.
—Les fremos ponerton paa monstactao.
— Er' un' amonre tjne tnao^eavo.
— Sou mes de Mars pouiirto pa" amouro.
— Er' unü Lrttneo qu' aiiLonaTO.
— Vese qn' aveti fouesso d' adresso.
— Faites-moi dmr uno raresn.
— Jou vous farai saular la lesto.
ANSO DE NADAL.
ANDANTiNO
i
U I h r {J
Si•'m vojeu Ho _
Ihj \Tl I Jd
>-
-^-s-
í-ir
i
^
s
í
TO SO
^^
i
JO so
u - ni
M J I J J
pis-ío _ rd
^^
f
^
^
i
^
vÍTi-jU-di íe
nou
no fA^ay.reÉS-to «na
— 19 —
— Si 'm voleu llogar— jo sò una pastora
vinguda de nou— no hi ha gayre estona.
IÀ.y Joseph
Vostre fill m' enamora
tan petit,
tan petit y no plora,
tan petit.
Jo no tinch parents — ne sò una pastora,
ne vinch d* Orient,— vaig cercant senyora. ^
No vull guanyar res,— ni vull que *m deu cosa,
que de estar ab vos— ja *m tinch per ditxosa.
Jo ja sè cusir — tela fina y bona,
sè filar també — de la seda flonja,
lo cànem també — millor que la borra,
també sé pastar — y fer 1' olla bona,
també quan convé^no sò dormidora.
Si faig pera vos— donéumen resposta,
la vindré à saber — de aquí à una estona.
Mes ja que sò aqui, — encar que sò pobre,
deixàume adorar— al Fill de la Aurora.
NOTA.
Aquesta canso tè moltissimas variants , mes cap
' ellas niereix esse conservada : es de las mes po-
ulars.
li
LA MALA MULLER.
MOOERATO
yi J
^^m
.Si me^ triLcani h
^
p
ií
^
por «- - U
^
0 - li! 0 - la!
kLxaiiríríuin'ef.
ílSíU\^ijS\
I M [
r' r p
çuesxci.vi -iier ou'dj'a's p«is . .. sc.ji per
L•Ll 11 I I,
— 85 —
— Si me 'n trucan à la porta.— «01a! olal baixa à obrir.»
— iQui es aquest cavaller— qu* ara *s passeja per *qui?
Si empeny y 'm traca à la porta,
si empeny y no 'm deixa dormir.
— Don Francisco sò senyora — aquell que la^ sol servir.
— Sabés que fos D. Francisco— prompte l' aniria à obrir.
Si empeny y *m truca à la porta
si empeny y no 'm deixa dormir.
Si es mon marit que s* esperi— que *m deixi calsà* y vestir.
Ab una mà pren la clau— ab V altra lo candeli;
quan es al obrir la porta— lo vent li apaga '1 candiL
— ^Ay vàlgam lo Deu del cel,— la Verge del Paradís,
no tinch gens de foch à casa— per encendre *1 candeli.
— No s* espanti pas senyora— y no li dolga per mi
que *ls passos d* aquesta casa— los sè de dia y de nit.»
S' agafan à mà per mà— y se *n van dret al jardí.
En cadira s d' or se séuhen — sobre coixins de sati.
Se 'n rentan los peus ab rosas— y essència de llessamí,
se Ms aixugan ab domassos^ — y perfums de romaní.
S^ agafan à mà per mà— y tots dos sè *n van al llit.
— ^De qui son aquests dos noys— que trobo adormits aquí?
— L* tin es fill de ^J'rancisco,-l* altre es fill de mon marit.»
Quan la mitja nit Vtoca— ella sent un gran sospir.
— iQué sospira D. Francisco?— No 'u solia pas fe* així.
Si 'n sospira las cambreras^ — ne son al llit à dormir,
si per mon marit sospira — set anys trigarà à venir,
se n* es anat à la guerra— ni may que tomi per *qui.
— ^No 'Q diga tan alt senyora— qu* ell la podria sentir. »
Al cap de ana bona estona— ell ja torna à fe' un sospir.
7— <jué sospira D. Pranctsco?— No 'a soli& pas fé' així.
—Estava peitsaut senyora— en ferli an ben Uarch vesUt
ampla de cos y cintnra^y de groixal y blanch Ui
— Ay trista y desgraciada — no hi ha salvació per mi.
Mon marit abans no 'm matis— tres paraula» deixam dir.
—Diguénlas prompte, senyora,— qae ja es hora de morir.
— Casadas, vladas, donzellas — preneu exemple de ml
quan tinguéa lo marit fora-Hio baixeu la porta & obrir.
Si empeny y 'm truca à la porta,
b1 empeny y no 'm deixa dormir.
Variuits.
ren IS.
— Vàlgamen lo Deu del cel— y lo beneyl san GU.
Ven 14.
— No 9' espanti pas senyora — y no 1' encenga per mi.
l'trs 20.
Al se' al enlraut de la cambra — D. Francisco fa un sospir
Vers 11.
L- uu era de D. Francisco — 1' altre del traydor marit.
— 87 —
«altres se n^ hi troban algunas, entre ellas lo mot can-
dil: també s' hi trobarà la paraula candeU que no es
ni castellana ni catalana. La Musa del poble se pren
moltas llibertats y una d' ellas es la de arreglar las
paraulas à la moda que li convé. En especial hont
està mes innovadora es en las terminacions, vejis si-
nó lo cant de nostre primer volum titolat Laporquey-
vola y alguns altres que tenim preparats per eixir en
eix volum y demés que ^1 seguiran.
Molta es la semblansa que en lo tot te aquesta can-
so ab lo romans castellà El adultero castigado.
—Blanca sois sefiora mia
mas que no el rayo del sol:
^Si la dormiré esta noche
desarmado y sin pavor?
Que siete aiios habia, siete
que no me desarmo yo!
Ma^ negras tengo mis cames
que no un tiznado carbon.
— Dormidla, sefior, dormidla,
desarmado sin temor,
que el conde es ido à la caza
à los montes de León.
—Ràbia le mate los perros,
y àguilas el su halcon
y del monte hasta su casa
à él arrastre el moron.—
EUos en aquesto estando
su marido que Itegò:
— ^^Que haceis, la blanca niBa,
hija del padre traydor?
— Senor, peino mis cabellos,
péinolos con gran dolor,
que me dejais à mi sola
i
y à los monles os vais vo».
— Esas palabras, la niSa,
uoerao sino (raicloD:
iCuyo ea aquel caba))o
que allA bajo reliochú?
— SeBor, — era de mi padre,
y eoviólo para vos.
— ^Cnyas son aquellas annas
qne eslàn en el corredor?
— SeQor, eran de mt hermano,
y hoy vos las envio.
— ^Cuya es aquella lanza
que desde aqai veo yo?
— Tomadla, con de, tomadla,
matadme con ella vos,
qae aquesta maerte, boes conde,
bien os la nerezco yo.
ICaaeionerc de AwimcM.— V. Duran.)
LO PASTORET.
ma
ioT
i
mir
de
md - fi
i* nn púr
so .,
sar-
ro
i'úT
-ncf
_ mir
ju^uApapJo -
1
— 93 —
— Jo me *n llevo demalí— demati y à puDta d*{auba.
Agafo moD sarronet — me 'd yaig dret à la montanya,
Valdria mes soleta dormir
que d un pastor ser la namorada,
valdria mes soleta dormir
que no que un pastor s' enamori de mi.
Quan à la montanya sò—veig venir ma namorada
■e la veig venir plorant, — tot lo meu cor s' abrusava.
Ih ï agafo per un bras — y la fico à la barraca,
fBan à la barraca §ò — veig venir los meus contraris. ,, ^
— Pastoret, bon pastoret— ahont tens la namorada.
—La tinch aqui aprop de mi— ben tapada ab la samarra,
—Pastoret, bon pastoret— tens lo llop en la ramadà
de ias ovellas que hi tens— la meytat son degolladàs.
— Valdament ho fossen totas— no deixaré la barraca.
Ay, canso ^qui treta t ha?— Ay, canso ^qui t' ha dictada?
M ha dictat un pastoret— que n' es un fill de la plana,
n' es de la plana d' en Bas,— Ayga fresca y regalada.
Variants.
D' aquest cant en lo Homaucetillo del Sr. Milà hi ha
dos ó tres variants que posarem dessegaida, oaes no
sens abans haver fet notar que lo que en la nostra
versió figura contat per lo n^ateix pastor en aquella
representa ser dit per un tercer.
— « —
i'en\.
À; pastoret boo pastoret— matinerel à pnnta d' auba
ja D' agarra 'I sarronet— y se n' anà k la moDtaoya.
P«r>U.
Dp ciDFb c«ntu OTtIlu qua bl ba— lu Im cidUj »ob degoIlaiUf.
Adieiú dttpn* del ren I'l.
Uuaii a la barraca van ser— I' haabrigadplaabla samarra
NOTAS.
En Bbnel Uilé acompaDya la sena versió de ■•
següent nota.
oHenys ignocent que la de I' aucellel *, tè aqaes-
td canso una melodia com feta d' esprès per lo sach
de gemechs y per sa bellesa pot compararse ab la de
la canso que venim de anomenar. Verament es aixis
i tonada d' eixa canso es una de las mes bonicas y
SANTA MADALENA.
ALLEÍRFRO
i
è
M
K
acta 's lle_y«
fcii K^
^^^
a de «ma -tí
ser.mò se n' es a .íia.da.
quaiitoi:aa.Yade ser.mi
^^
w
Tornidi.
^' g J' ; P M > ^
se^ va a ca.sa sa Oer.nid-na
dalt del
%
%
'' I"* 'I II I' t'
ri
cel, dalt del cel tin.drèm po .-
%
i 'W ■' ■ST
^
si-da faltdd cel .
í
— 99 —
Marta 's lleva demati— à sermó se n' es anada,
quan tomava de sermó — se n va à casa sa germana.
Dalt del cel,
dalt del cel tindrem posada,
dalt del cd.
Madalena s pentinava— ab una pinta daurada,
mentres que se 'n pentinava— ja n' arriba sa germana.
— ^Me dirias Madalena — si has anat à missa encara?
^No hi he anat, germana, no-^ni en tal cosa no hi pensava^
— Veshi, veshl, Madalena— quedaràs enamorada,
que hi predica un jovenet— un àngel del cel semblava.»
Madalena se 'n va à dalt— à posars' las sevas galas;
se 'n posa los anells d' or,— las manillas y arracadas,
y la prenda del or fi- al seu cor se la posava, i
y també lo mantó d' or — que per terra arrossegava.
Madalena se n' hi va— ab sos criats y críadas.
Al se* al entrant de lasgleya — se mig gira à una criada.
— Vàlgam Deu, quin joveneí,— llàstima que sia frarel »
A la porta de la sgleya — deixa als que 1* acompanyavan.
Sgleya amunt, sgleya avall — no troba Iloch hont posarse;
per sentir milió' *1 sermó — sota la trona *s posava.
Lo primer mot del sermó— per Madalena ja anava.
Lasparaulas que sentia— lolas lo cor li locavan.
Quan son al mig del sermó— Madalena càu en basca.
— No *t desmayis Madalena— que lo sermó ja s' acaba.»
Ja se *n treu los anells d' or,— las manillas y arracadas,
y la prenda del or fi— als seus peus se la posava.
Acabat qu* es lo sermó— Madalena se *n tornava.
A la porta de la sgleya — un penitent hi trobava.
^ 100 —
— Me 'lirias, pcnilent,— ^abonl es aquell bon frare?
— A la taula n' es Jesús,— n' es allà que diua encara.'
l•ladaleua se n' hi va — sota la taula 's posava.
Los ossos que Jesús llensa — ella los arreplegava.
A.b llàgrimas dels seus ulls— los peus de Cristo rentava
y ab la sua cabellera— Hadalena 'Is ai:iugava.
Bon Jesús se 'n va adonar— promptement 11 preguntava;
— éQue buscas tu, Hadalena, — que buscas sota la taula?
— Busco per aquí ít Jesús — si voldria eonfessarme.
:— dDeque 't confessaràs tu?— ^De que 't confessaràs ara?
— ^Deque me 'n confessaré?— De las mas culpas passadas.
— La penitencia (jue 't dò — set anys en una monlanya
meDJanl berbas y fen oi I s.—m en jan I herbas amargantas. ■
Acabat de los set anys — Jesús per allí passava.
— Alsal, àlsat Madalena— que ja ne estàs perdonada.»
Madalena se n' alsat — cap à casa se 'n tornava.
Quan va ser à mig camí- (roba una font de aiga clara.
Ab r aiga de aquella font— las sevas mans se 'n rentava.
'Ay, mansqui'ushavisly'us véu-comnesondesGguradas!>
Ja sent una veu que diu:— «Madalena n' els pecada.M
— Àngel meu si n' bi pecat — penitescia 'm stga dada.
—Torna., lorna Madalcn!
— 101 —
é vegadas fins las fan semblar ímpias algunas faltas
en la forma y alguns disbarats en los fets de que
tractan.
A la taula n' es Jesús.
Es à casa Simó lo fariseu hont anà à cercarlo Ma-
dalena.
Busco per aqui à Jesús— si volia confessarme.
«Madalena es la única que 'ns diu V Evangeli ha-
ver anat à cercar à Jesús perquè li perdonés sos pe-
cats. Los altres , que eran Jueus de cos y d' anima,
00 mes lo anavan à trobar per demanarli gracias
temporals , y si Jesús los convertia era sens ells ha-
verho volgut. Madalena si que cerca ú Jesús perquè
te fe en éll y un verdader arrepentiment. — Boürda-
LOU£. »
Quan va ser à mig cami — troba una font d^ aiga clara.
Eixa font es Deu qui la feu naíxe per haverli de-
manat aixis Madaleha : y no fora M cami sinó dins
de la grota era ahont rajava.
San Joan n' era el florista— que li feya la enramada.
San Joan abans de convertírse fou lo aymador de
Madalena y estava per casarshi quan Jesús se l'em-
portà ab ell : lo greu y dol que T ausencia de Joan
causà à Madalena foren la caui»a de que 's donés à
la vida ayrada. Axis s'esplicaM perquè Jesasla c<y^-
— 102 —
vertis y no volgués quo Tos causa do son dampnalge
la vocació de San Joan.
Yab gran cantarella al cel, — cap al cel se l'han pujada.
Eix tros evidentment no es altra cosa que una re-
miniscència de la visió de Santa Marta. Segons la
contà S. Vicens Ferrer en un de sos sermons.
Entre atgunas de las versions que tenen molta sem-
blansa ab la nostra , en la obra Chants populaires di
/a Prot'eitce publicats en Aix per M. Damas Arbaud,
n' hi ba una que per lo bella y poètica la posem k
ratlla seguida.
Mario Madaleno— la pauro peccairitz,
s' en val, de pouert' cd pouerlo — cercar Dlou Jesns-Chisl.
Pass' à-n-uno capelo— Jesús I' y ero dedins,
(loou ped piqu' à la pouerlo:— «Jesús, venetz durbir.»
— 103 —
-Ail belo man blanqueto. — blauch coumo lou lacb,
resco coumo la roso, — qu I* a vist et te vell
-Mario Madaleno,— tournes dins lou pecat,
ept ans as resta 'n baumo— sept ans 1' y tournaras.
Seifi;norDiou, mounbouenpaire,-coumopourrail' y*slar?
-Ta souere Santo Martho— t* anarà counsoular,
i blanco couloumbeto — te pourtar' a dinar,
t les auceous que pltoun— t' anaran abeurar.
SeignoúrDiou,moun bouen paíre^-mellfetzplus toumar,
es larmos de mes uelbs — les mans me lavarai,
es larmos de mes uelbs — les peds vous lavarai,
es ebevus de ma testo— vous les eissugarai.
També entre Ms cants populars de la illa de Feroe
]De ja fa molts anys nos ha dat à coneixe Mr. X.
Varmier n* hi ha un de religiós sobre '1 mateix
isompto. Per ser molt notable tant per sa part poé-
ica, com per son esperit moral y folosófich, lo po-
em aqui traduhit al català.
MADALENA.
Jesús s' acosta al marge del riu ; Madalena està
entant un gerro.
— Escolta , Madalena , deixam beure un poch
r aiga ab aquest gerro que rentas.
— Est gerro no es pera béurehi. Si vols jo te 'n
larè ab lo clot de la mà.
— Si tu fosses tan pura com esho la meua mare,
pendria Y aiga que ab tas mans m' ofereixes.
Madalena jura que n' es tant pura comuna monja,
lura pèls sagrats llibres que may ha tingut comers
)b cap home.
— No juris, no juris, li crida Jesús , qu^ ^sAàiS ^w
pecat y (ens tres 6lls. Lo primer lo tens de ton
lo segon deton y lo tersdel de ta parròquia:
aquest últim crim es lo mes abominable.
Uadalena s'agenolla:— Jesús, si penitencia ta 'm
donasjolafarè.
— L'na le 'n darè que feria quasi no podràs. Deu
hiverns has de caminar à peu descals trepitjant gebre
y neu. Sí aixis ho fas tols tos pecats jo 'l perdonaré.
MaJalena trepitja neu y gebre nou hiverns de car-
rera. Quan s' acabava I' últim hivern Jesús la tonf
à trobar alli hont 1' havia vista nou anys abans.
— Madalena, m' has de dir que 't sembla la pe-
nitencia?
— Que la trobo moll llaugera; me plau com me
plauria beure vi del mes pur,
— En recompensfi de la humilies» y de ton arre-
pentiraenl, dès d' avuy serviràs à la meua mare Ma- !
ria.
LOS FADRINS DE S. BOY.
i
iïïhn&to
ALLC«IIETT(
^
^^
L«8 fa.drÍTisI de
^
ï
^
pU.s - sa
se ^ van a
gen - lar
ff flf f yilijjg
- 109 —
Los fadrins de San Boy — se *n van à sentar plassa
no hi van de bon cor no — que hi van de mala gana.
Lo qu* es mes petit de tots— gran fatxenda 'n gastava.
Ja n* ha comprat un ram — tres duros d' or costava;
ja se *1 posa al barret — carrè* avall se n' anava;
qaan es à mig carrer — alsa los ulls al ayre.
Ne véu lo seu amor— sola que 's pentinava
ab una pinta d* or— y escarpidor de plata.
Ab lo signe que fa — coneix que n' hi te entrada.
Se 'd puja escala amunt— com si fos de la casa.
Li dona lo Deu vos guart, — rahò no li tornava:
li presenta lo ram, — li fa mitja rialla:
li torna à presentar— li fa tota plegada.
— Lo ram prou me V ha pres — lo amor no me 1' ha dada.
aSi no 'm vols dar lo amor— donam una abrassada.»
— Això no *u faré no— que *n fora castigada,
castigada de Deu— del pare y de la mare,
també dels meus germans — dels germans y germanas.»
Variants.
Se *1 posa à n* al barret— pera mes pompa y gala
y se *n va carrer avall— puntejant la guitarra.
NOTA.
Al cantar esta canso se repeteix lo hemislich del
darrer vers. ^—
LA CITA.
I i U 11
stfn- so ^l3 - del
^m
^
— 115 —
— Com voleu que 'us baixi à obrir — rosa fresca y colorada?
Com voIéu que 'us baixi à obrir— si estich al llit acotxada?
La somsom sobre de 1' era,
la somsom sota del òm.
A un costat tinch lo marit, — à V altre hi tinch la maynada.»
Estant en eixas rahons—son marit se despertava.
La somsom sobre de V era
la somsom sota del òm.
— ^Me dirlas, ma muller,— ab qui enrahonas ara?
— Es lo mosso del forner — que ve à veure si pastava.
— No tinch lo llevat posat— ni la farina passada.
— ^Ay, marit, llevéus qu' es hora— y fem llevar la maynada,
r un anirà à cercar foch— r altre anirà à cercar aiga,
y vos, com à mes vellet, — anireu àla cassada.
May fa de mes bon cassar— que à la fresca matinada,
tenen lo morret al niu— y la cubeta gelada
— Qui 'us pogués tindré, muller, — dintre una caixa tancada
ab los capellans cantant— y la creu y la mortalla!
-Qui 'us pogués tindré, marit,-à dintre d' un munt de palla
ab foch als quatre cantons — y la cendra ben ventada.
La somsom sobre de V era
la somsom sota del òm.
NOTA.
Es de notar la semblansa que te aquesta canso ab .
la que dú per titol li mil* mclleb y qae forma pari
d' estvolDiD. Entre 'Is cants populars Bretons n* hi
ha un que 's titula ínn eostil (lo rosinyol) que tè
una argument semblant al de la canso catalana que
*ns ocupa.
L' HEREU RIERA.
^
MOSSO
1
i
son
^
£
tres ni . _
m
^m
I
le - fas del
lloch
de
fe
i
^
i
p
f
que'n. te _
nen
ivèn
^
^
^^
É
08'
I
P
n-íd
treu ^ re
tall qu*hi
ya.
p^
i
— 121 —
Si son tres ninelas— del lloch de Nlssà
que 'n tenen gran junta— ^à treure ball qui hi va?
Anem ninetas
anem à ballar
que V hereu Riera
ne sab ben dansar.
Hi va 1* hereu Riera— que sab de ballar
y ab la mes bonica— qu' en lo poble hi ha.
La primera dansa— molt be va ballar,
mes à la segona — la nova arrivà.
— Hél tú, hereu Riera — be pots ben ballar
mentres que t' aymada — à la mort s' està.»
Tota la música— de cop va parar.
Dona un tom per plassa — sombrero à la mà,
n* agafa *1 gambelo— y al bras se *1 tirà.
—Perdonen senyoras — que me *n tinch d* anar,
que la meva aymada — à la mort està.
Dret à casa seva — corrent se *n va anar.
Al entrant del quarto:— «Roseta^com va?»
Pera tu gran pena — pera mi mal va,
ne tinch una febre — que 'm cuyta à matar,
y d' aquesta feta— m' hauran d' enterrar.»
Agafa 4 sant Gristo— se '1 posa a la mà.
—Gloriós sant Gristo— volg^àÉttAJadar I
Si ella se 'm cura— m' hi tíMPlBcasarl
i
MAMBRU.
^
ALLEUEnO
P^
Man.ki seu Ta a la
Ü,\liJ\lLÍiiJ\
^
m
d
f it f, f f
.de.^iia. Man.M seu va i ]a
LjiUJ
I |[iti .[i;jji
se gnantoLiia .ri
tor«na.rípcr la
f=M4
^
É
.don l•i.roiLiónia.ron
qua l)i>roii
pas qua Di.ron
^9
- de _ _ M
^^
,ï
- !27 —
Mambrú se 'n va à la guerra
birondon, bírondon^ birondena,
Mambrú se 'n va à la guerra
no sè quan tornarà^
si tornarà per la Pasqua
birondon, birondon, birondena,
si tornarà per la Pasqua
ó per la Trinitè.
La Trinitè es passada — y lo Mambrú no ve .
La dama està entristida— se 'n puja à n* al torre.
Ne véu venir lo patge— vestit tol d* endolè.
— Ayl patge lo meu patge— equina nova m portè?
— La nova que vos porto — no la volgàu sabé.
Lo compte de 1' Aronge — n' es mort y sotarrè.
Li han cantat V absolta— al peu d' un orangè.
En la branca mes alta — n' hi canta un esparvè.
Que diu en son llenguatge: — «Deu perdó al cavallè. »
Vakunt.
4 Vers 16.
Allí hont li han fet 1' absolta— hi ha nat un tarongè.
NOTA.
Aquesta canso d* origen francès s' ha fet popular
en casi tots los paissos. Las termiuacions en e de
tots los versos nos diuhen ben clar d* hont ha eixit la
nostra versió catalana, al mateix temps que posan de
relleu lasestranyesas de la Musa popular. Enlopri.
- I.S -
mer volum de las noslras Cansons de la terra també
n' bi ha una qoe tè tols sos versos ab aquetta ma-
teixa terminació , es la qne 's titnla. a La Porquey-
rolo. •
Hease aqui la versió francesa de aquest mateix
cant.
Haibroagh* s' en va~t-en gnerre
ne sait qnand r^vlendra.
II reviendra z' à Pàigues
ou à la Trínlté.
La Trinitése|iasse
Malbrough ne revient pas.
Hadame à sa tour monie
si hanl qu' el' peut monter.
El' voli venir son page
tout de noir habillé:
— Beau page, mon beau page
qnel' nouvelle apportez?
—Aus nouvell's que j' apporte
vos beauK yeux vont pleurer:
■^
SANTA AGNÈS.
JUdjBHxdto i ayil• ArpMàüme/
s
.'{ *r r
m
n^fu I
SanidAJ
_"iiés s'es-tí eai caiii- .
^-l^nrfT
Mf.
npu^ P r p I
Ira laiL-ci-ditolfeiit
o__ra -ció per qui
\m —
Santa Agnès s* està — en cambra tancada
tot fent oració — per qui mes aymava,
Per lo Dèu del cel.
V la seva mare.
Son pare li diu — si vol ser casada.
Ella diu que no — que ja n' està dada.
Son pare qu* ho sent— va per castigaria.
Un gran foch ne fa— per poder cremaria.
Lo foch riguròs — sempre s* apagava.
Quan son pare véu— qu* això no hi bastava,
la porta als lleons — perquè la menjassen.
Lleons eran mansos, — lleons V adora van.
Quan son pare véu — qu' això no hi abasta,
la fa tirà al riu;— lo riu s' aixugava.
Quan son pare véu— que '1 seu no lograva
crida à sos criats — pera disfamarla.
Agnès sent això,— Agnès càu en basca.
Ay, dilxòsa Agnès — la glòria t* es dada.
Per lo Dèu del cel
y la seva mare.
NOTA .
Eixa santa es la que la Església 'n celebra la festa
lo 21 de Janer. Mori degollada lo any 304 baix lo
imperi de Dioclecià y Maximià.
Tantas quantas vegadas se parla , en la canso del
pare , se dèu entendre no '1 pare d' eUa. svcA '^. 4r}í
— m -
Jove que la pretenia , que 's deya Sinfroni. Aquest
era prefecte de Roma y veyent à son fill menyspreat
per Agnès , resolgué vènce , per tots quants medis
ti Tos possible , la resistència de la donzella : mes no
pogué Ic^rar jamay que aquella corresponguès al
amor de son fill. Tots quants martiris se citan en la
canso y molls altres mes de que aquesta do 'o parla
leu patir à la pobre verge que de cor y d' finim a era
Iota de Dèu .
Crida à loe criats — pera <li.iramarla.
«De este tormunto usaron mucbas veces los genti-
Ifls contra los crislianos , moslrando COD él . que los
dioses que adoraban eran sucios , y ellos infames y
deshonestos , y que las doncellas y mujeres cristia-
nas le tenian por mas horrible que la misma muerte•
— La forma , que tenian en este detestable especti-
LO PARDAL.
Ccnvutttre I
%
huraelo.
s
1r^
U- ua
^^
^
cau_ so«
^
m^
ue _ -ta
m
^
^
^
^
no-va vos
la di.
- re vos
m
itf — '\
la di
^ttmpc
Jffr/iaaígy f^^
^
taoraagervo| la di.ré.
— M'J —
üna cansoneta nova
vos la diré,
vos Ja diré,
del pardal quan s' acotxava
sota orangè,
vos la diré.
Lo pardal quan s' acotxava
feya remor,
feya remor,
per veure si '1 sentiria
la seua amor,
feya remor.
Lo seu amor està en cambra
que no *n sent re,
que no 'n sent re,
sinó lo mosso de casa
lo trajinè,
que no *n sent re.
De la finestra mes alta
li 'n va parlar,
li 'n va parlar.
— Las onz' horas son tocadas
veste à acotxar,
li 'n va parlar.
— No m* acotxo pas encara
vay de camí,
vay de cami,
som fet una prometeusa
à Sant Magí,
vay de camí.
— I4U -
Qaan i Sani Magí vay esse
ray suplicar,
vay suplicar,
que 'm deixés anà' i mas temi
per festejar,
vay suplicar.
Qoan ne vay esse i mas lerras
ja 'Is enconlri,
ja 'Is enconlri,
los Ires amors qae tenia
tenia allí,
ja 'U enconlri. ■
Als tres amen qae tenia
lo pardalet,
lo pardalet,
Hariapma y Petronilla
é Isabelet,
lo pardalet.
Us tres amors que lenia
— 141 —
NOTA.
Eixa es la canso mes popular del Ampurdà, tè una
tonada molt bonica. Perquè no es gayre fàcil apen-
dre las trasposicions que pateixen sos versos quan
i' entona hem posat la lletra de cada cobla tal com
se tè de dir al temps de cantaria.
LÀ VELLA.
ALLÉ6RETT0
^M
Lli or. ca
À
^B
pas_sa de
e
p
cent
É
y ua
^
^^
mj,
É
^
^^
^^
^^
^^
se•'nclwmjr
^
se'n penjíi na com
j^ — -
si sols fin..
i
ss^
í
^
Tornaía
^^^
^
i
f^
l.His ^uinz*
anys.
^uiuy ïïi
i
M
ra
u
^s
^
^
f r f r
1
^
j "-^
^
o
E
ve _ lU, en
-íua;!/
SI no
la
c^..
Sàïïi.
i
r f f f
í
S
— 147 —
Una vella hi ha à Mallorca— que passa de cent y un any.
Jase'n clenxa yse'npentina-comsi sols tingués quinz'anys.
Enguany morirà la rella,
enguany si no la casàm!
Se posa las arracadas— y se mira en lo mirall;
86 'n posa la nlantellina— y à la plassa à ball se 'n va.
Lo ballador que la treya— n' era un pobre estudiant.
—Estudiant si 'm vols creure— ne seràs un rich martxant,
'adonaré cent ovellas— y també cent moltons blanchs,
te 4onaré cent cabretas— totas cent cabrldaràn,
cent escuts per la butxaca— y aquestos diners contant.
De pollastres y gaüinas— jamay no te 'n manaaràn
que vaig posar cent llocadas— totas cent molt be aniran.»
Ja s' agafan per la mà— y à cal notari se ^n van:
— Anémsen à cal notari — à tirar la cosa avant. »
Lo notari se la mira— véu que no mes té un caixal
y encara li tremolava— com la fulleta en lo ram.
Lo notari ja li deya — «^Que n' ets boig estudiant?
— ^No sò boig senyor notari— matrimoni passi avant. »
Lo dilluns feyan los tractes,— lo dimars casats estan,
Lo dimecres càu malalta,— lo dijous ja l' enterràm.
Lo seu marit va al darrera— ab un flaviol sonant.
— Ab los diners de la vella— ne tinch una de quinz' anys.»
Variants,
rers 1.
Una vella tinch à casa— que ne lè cent y vint anys.
rer$ 7.
Tot anantsen à la ptassa- va trobà un estudiant.
Lo dissaple se 'a parlava,~lo diumenge i casa van,
lo dilluni i matinada— la vella van enterrar.
—Deu perdó la pobre vella — qu' ha fet rich al estodianl.
.NOTA.
Aqaest cant vè à esse una traducció de la fo-
mosa canso francesa La vieilie tan popalar mes en-
llà del Pirineus. «Bncaraavuy dia en alguns dek
pobles de certs indrets de Fraosa hi ha la costmi
de que, al ferse an casament, la mare de la núvia la
canli aqueixa cansò.a (ChanU de la Provence.) Li
versió provensal que acompanyem es mes com-
plerta que ta nostra catalana, en alguaas parts, ei
altras no.
CONFÉS FINGIT.
■ H
ALLEGIIETTd
m
U.n*
m
^^È
I . I I l'I
-ïïio - sa pas_to.
^^
^m
m
•9^
w
siò
m
m
É
^^
^^
r c f f
seiispflijíar_ho
s^es po.sa.dd
^^
ilsí peusje son
s
f M I
VlV P
#^
iy^uJor
sens pen.sar « ho
s*es po-Sd- -da
^^
^u
^
o
É
^
^
=F=?
ptus de
i.
son ir_mi
.dor.
— 153 —
Una hermosa pastoreta
demanava confessió,
sens pensarho s' es posada
als peus de son aymador.
Lo seu pastor que sàvia
que 's volia confessar,
dintre del confessionari
disfressat se va posar.
— Pare meu, que Deu lo guardi,
pare meu, que Deu l' ajut.
^a conegut à V amor
al temps de sa joventut?
—En la meva joventut,
pastora, no hi puch pensar
que quan los hàbits vaig pendre
al mon vaig renunciar.
Pastora, deixat d' això,
recorda tos pensaments,
que si ab mi vols confessarte
comensa 'Is deu manaments.
— Lo primer manament, pare,
jo me *n acuso. Senyor,
he deixat d' aymar à Deu
sols per aymà' à mon pastor.
Lo segont manament, pare,
jo me *n acuso, Senyor,
jo n' be fet juraments falsos
sols per voler be al pastor.
la tercer manament, pare,
jo me n' acuso. Senyor,
jo no be oit laissa cumplida
per poder mirar al pastor.
Lo quart manament, pare,
jo men' acaso, Senyor,
no he obehit pare y mare
sols per estimÀ' al pastor.
Lo cinquè manament, pare,
jo me 'n acuso, Senyor,
moltas morts he desltjadas
sols per voler be al pastor.
Lo sUé manament, pare,
jo me 'n acuso, Senyor,
he pecat de pensament
encara qoe d' obra no.
Ja esticb, pare, confessada
donéume 1' absolució.
— iCom vols que jo lè la donga
si jo no sò confessor?
Pastora no 'm descobreixis
LAS DOS GERMANAS.
<: «I /U
m
ftO
Lo de .
^
=1^^
_ma ^_ « !i de Sant
jTf i:
^ i cuj-llir , ro-sas m' en
aa
P" P> P P'f^
m' t ;■ I
f^=¥
f
*
en un prAi que fe
.nim a la
SP
gg
i^^
uij' r r
«r- P ^ P
ra de ma
_ri _ _ na, I mes
È
^
ayf de U 0
ï
z=3:
^
^
^
^ M. P ?; í'
_ .va
i
m
de la 0
- _ li ra n^he na&.
^^
-dl
ir- n P p
imesí
p
ay! de la o
t
^
_ li -Vi.
í T y
— 1K9 —
— Lo demati de Sant Joan— à collir rosas m' envian
en un jardí que tenim — à la bora de marina
Mes ay! de la oliva
de la oliva n' he nascuda;
mes ay! de la oliva.
qae las fa de tres colors — rosa, vera y satalia.»
Lo'cassador de la reyna— ja n' ha cassat nit y dia,
no ^ troba llebre, ni dayna— ni de morta, ni de viva,
rii9 *Jï troba una arboreda— que granava y no floria,
;^ 70Ota de la arboreda— un ginjoler n' hi havia^
I y sota del ginjoler— una dama molt bonica.
: Los vestits qu' ella portava— n* eran d' or y plata fina
y una camisa d' holanda— mes de cent ducats valia.
Ja la presenta à la reyna — à la reyna de Turquia.
— ^Veli aqui senyora y reyna — una molt bella cativa.»
La reyna quan la ya yeure: — «^' hont has tret dama tan linda?»
Ja mana à los seus criats — que la tirin al foch viva,
que quan la veuria M rey — d' ella s' enamoraria.
— Ella seria la reyna— y jo fora la cativa.»
Quan va dir estàs paraulas — una vella responia.
— Reyna li darè un concell— de los pochs que jo sàvia,
mes val que la fassa anar— à rentar à la marina,
mentres anirà y vindrà— sos colors blanchs ne perdria.»
Bonica quan hi anava — mes bonica quan venia.
Lo rey se la va quedar— per ferli cuydar sas fílias.
Un dia estaya volcant — la mes petita qu' havia.
— Ay filla, la meva filla,— à ma terra te voldria,
te faria batejar— per un frare que hi havia,
y H posaria per nom— Dona Isabel de Castilla
I
— im —
que lenia una germana — que per nom aquest Ienta.>
La reyna estaca en lo Mil— y eslaii paraula» senlla.
— ^Sentiu vos lo senyor rey— lo qu' ara Jiu la catïva?
—Si això QO »oleu que diga— jo la faré cremar viva.
— Aiió si que no 'u fareu— puig à mi me malariau
que si aiió fos veritat — germanas las dos seriam
y junlas al palau eram — en las terras de Castilla.
NOTà.
D' aquest cant havem pogut arreplegar dos ver-
sions mes, populars aqui en Catalunya. La una s
llenga catalana y 1' altra ea caHellú. Las dos se can-
lan ab la mateixa tonada que ta que acabem de po-
sar en primer lloch. Lo desenllàs de la primera d'
aquestas duas versions es igual al de un cant popin
lar asturià. ,
— 161 —
Ja respon ona cambrera — molt petita y atrevida;
-^Fàssala anà^ à rentà' à mar— ó panyos ó robas finas,
que si hi anés à rentar — morena se tornaria.»
Boniqueta quan hi va— qaan tornava rellubia.
Un dia li fan anar— que dolor de fret patia.
Se gira de tots costats— veu lo sol que ja sortia,
de la part hont surt lo sol— un cavaller ne venia.
— Dèu la guart hermosa dama— si ab mi venirse volia?»
Quan ne son à mig cami— la dama se posà trista.
— ^Ell li pregunta *l perquè — ella ja li responia:
—Sí '1 rey moro ho sàpigues — à trossos vos partiria
que de totas sas esclavas— jo so la qu' ell mes s* estima.
— Arrera, arrera '1 cavall— tornémsen* à la marina.
. — avant, avant lo cavall — tornéumen allà hont sò filla,
& aquella casa tan gran-^-à aquella casa tan rica.
—^0 *m diria hermosa dama — si germanets ne seriam?
^Gm se deya '1 vostro pare — y en quina terra vivia?
—Mon pare se deya En Joan, — la mare Dona Maria,
lambè tenia un germà — qu' ara ja un home seria.
—Jo sò ton germà cativa — que *t cerca de nit y dia
tornémsen à casa 'Is pares — à la terra de Castilla.
Versió castellana *
popular en Catalunya.
Ya se van ya mis morillos— ya se van , ya toman guia.
— Mis morillos, mis morillos — traedme una cautiva
haced que no sea fea — ni venga de villania.
— aHallan los condes de Flores— que de Roma se venian
de rogar al Dios del cielo — que les diese un bijo ó hija.
Dice el conde: aYo soy muerto— y vos condesa cautiva.»
Matan al conde de Flores — y à la condesa cautivan.
La presentan à la reina— la reina de moreria.
— Reina mora, reina mora— mira que linda cautiva!
1 D^ aquesta yersiò castellana se 'n pot veure una de molt com-
plerta que ^Q conté lo Rom'iacerillo de En Manel Milà pag. 1t5.
— 16» —
— Esta si que no es fea — ni viene de villania,
(|ue es la mujer de un gran conde — qae de Roma se venia.
— Dadjne un olicio senora, — mas no me quiléis la vida.
— Que vaya à lavar los pafios — los paAos à la marina
con el sol y la serena— mae negra se volveria.
La reina eslà embarazada— y asi mismo la canliva.
La reina de tres semanas — la esclava de quince dtas.
Quiso Dios por sus forlunas — que parteran en un dia.
La reina parió una hija — y la esclava parió un hijo.
— Traïdores de las comadres — las crtaturas cambian.
El hijo dan à la reina— y à la esclava la hija.
Un dia estando vistiéndola— estàs palabras decia:
— Hija ffiia de mi alma — bija mia y no parida,
si yo estuviese en mi llerra— como te bautizaríal
El dia de tu baulismo — de toros corrida habria,
y le pondria por nombre— DoQa Isabel de Castilla,
que yo tenia una hermana — qne asi lambien se decia.>
La reina se lo escuchaba — del cuarto donde dormia,
la reina manda i buscar — à la esclava que tenia.
— Repile, repile esclava— las palabras qne decias.
— Que si estuviese en mi tlerra — mi bija bautizaria
y por nombre le pondria — Do5a Isabel de Castilla
— 163 —
Romanç V de D. Bueso.
Camina Don Bueso— maíüani ta fria
à tierra de moros — à buscar amiga;
hallóla lavando — en la fuente fria:
— iQue haces ahí, mora,— ó hija de judía?
— Reviente el cabailo — y quien le Iraia,
que yo no soy mora — ni hija de judía;
soy una cristiana — estoy aqui cautiva
•n poder de moros— diez afios habia.
— Si fueras cristiana— yo te llevaria
y si fueras mora — yo te dejaria.»
Montóla à cabailo — por ver que decia:
durante diez leguas— no hablaba la nina.
— ^Que lienes senora— que así enmudecias?»
La nina callaba — y no respondia.
De aliende los mon tes— el sol que salía
alumbra los valies— que verdor cubría,
vagan los rebafíos— sin pastor ni guia,
y los corderitos — retozan y triscan;
entonces alegre — la libre cautiva
conoce la tierra— adonde nacia,
y dice gozosa— con dulce sonrisa:
— Oh prados aíegres — donde siendo nifía
mi madre, la reina, — sus panos tendia,
donde el rey mi padre— sus perros corria
y à donde mi hermano — Don Bueso crecia
en hechos de amores — y caballeria.
— Di: ^como te llamas?— ^De quien eres hija?
— ün rey es mi padre— yo soy Rosalínda,
que maldi tos moros — me hicieron cautiva
y diez afíos presa — pasé de mi vida.
— iQiie senas me dabas — por ser conocida?
— Rosa, que en ml pecho— hube al ser nacida.
— Muéstramela luego — mi hermana querida,
que sois la que busco — uno y otro dia.
— 16» —
Abràzanse laego — Don Bueso y la niila,
y bàcia el Tuerle alcàzar — gozosos camiDan.
EI rey y la reina — que do presnmian
hallar lal veDlnra— cual la que T«iia,
oyeron de) hijo — la grata noticia.
Torn 60 s armaron, — 6 estàs mil haeiaD,
y dau & sus hombres— preseas mHy rieu.
la infanta eaaaron — de allí & pocos Jias
con noble marido — que un reinado habia.
Partióse Don Bueso, — que partir qneiia
y va caminando— maüanita fris
à tierra de moros — por buscar amiga.
V *-
LA MONJA.
1
ALLEGREnO
CrjzííS't.
Jd n'hi
W
P
ha u— -Tia
J' j- > ^
É
P
^
mon.ia i \í
Seo
d•' Dr.. ^ell
P P P ^
J Ji > ^
to - ca las caní-
« pa _ nasr plo - ranf
i
I
£
ï
í
É
Torné d^
r^ j- >
_ enf
al — '— séu lo
i
i
i
s
m
f
i
r-•i n
-- vení
,- la — - ne _
— 169
Si n' hi ha una monja— à la Seo d* Urgell
toca las campanas— plorant y rient.
Alséu lo peu jovent
galanetament.
La mare abadessa— ja n' ha hagut esment
• — iQue teniu la monja— que tant sospireu?
' ' — ^Ay, mare abadessa— un galant hereu,
que si no m' hi caso — morta 'm trobareu?
— Moriuvos la monja— ja 'us entQrrarém,
de flors y violas — vos enramarém,
una caixa nova — vos estrenareu,
capellans y frares — vos ne voUarém,
un ofici d' àngels — vos ne cantarem,
la tomba n' es nova — vos la estranaréu.
Alséu lo peu jovent
galanetament.
Variants.
Vers 6.
— ^De que ploreu monja,— de que tant ploreu?
/ Vt'í 7.
— Ay mare abedessa— d* un jove prudent.
^
Tomada.
Alséu lo peu jovent
galaoel al ayre
alséa lo peu jovent
galanetameut.
NOTAS.
Dn o/ici d' angelt — vot ne cantarem.
Ofici que '8 resa ^ols pèls cossos dels noys y de li
monjas y qu' en lloch de estar revestit de la tris-
tor que als oficis de difunts acompanya , tè dd
aspecte alegre. Bn una paraula, mes qae ana cere-
monia de dol, es una festa pera agrabir à Dèa I* ha-
versen' endut à la glòria una 6nima neta de pecat.
Perquè pot servir per completar to que manca à la
nostra versió publig
— 171 —
Mai soan però 1* y a mandat diré,
et senso rire,
que n' en fesso coume voudrie,
que dins loa convent restarie.
La monnget' a maudich sonn però,
que la fourceio
à n' en quittar sonn bel amic
per pendre lou voM' et V hàbit.
La mounget' a maudich la tiblo
qa'a^fachl•egliso;
e lou maçoun que 1' a bastida
les manobros que 1* ant servit.
La mounget' a maudich lou pretro
qu' a dl la messo^
et les clerzouns que V ant servid'
et lou mounde que 1' ant ausid^
La mounget' a maudich la toilo
qu' a fach lou voilo,
et lou courdoun de Sant Francés
que n' en pouerto à soun constat drech.
Un jour qu' ero dins sa chambreto
touto soureto,
lou diable li a pareissut:
— Moun amic sies lou ben vengut.
— Siou pas toun bel amich, la belo,
tant desireio,
siou lou diable, lou veses pas,
doou convent te vene garar.
—Fondrà n' en avertir moun però,
eme ma mero,
— nt —
et mes amichs el mes parents
per veire se n' en sooii cooDseTits.
— NouD, n' en Tan ren dir' í tonn però,
ni à ta mero,
à tes amichs, ni i les parents,
noun vau mai partir pronmptoment.
— ^Adiongiatz, mes snrs les moangetos,
tant joQvenetos,
vantres fognetz pas coomo iov,
dins loa convent preguetz ben Dlon.
Lou diable a pres la moungeto,
tant pourldeto,
la ponriad' da pins hant des airs
et pnis la tracbo dins l' infers.
CORRANDAS.
4:T88C.
niiEdi
g p j»
li as 7QS ne
p
J^ J^ h ^^
c«L_ tà. tí deu
P
P
^
h J' J', >
({ue las
por to a la lit
^
f
f
CTiSC
Í-P' P ^' P
[
xa ca n fi .— la Hm at m
P
^
^m
P
ja.
*• ,-• — í'
— 177 —
De cansons y de foUias
vos ne cantaré dea mil
qae las porto à !a butxaca
enfiladas en un fil.
Allà dalt de la mon tan ya
n' hi ha un pi que n' es novell
y que fa las pinyas verdas,
y à cada pinya un clavell.
Ne tens la cara picada
com un cel qu' esta estrellat,
é cada pich una rosa
florida del mes de Maig.
A ta porta hi planto un pi
y à ta finestra una parra
perquè lo sol no mustigui
las dos rosas de tas galtas.
^Lo teu pare es mercader?
Donchs que s' en vaji à la plassa
à mercarte un casament ,
perquè mira, 4 temps ja passa.
Vostra mare es una rosa,
vostre pare es un roser
y vos sou la poncelleta
que algun dia cullirè.
Antonet, la rosa blanca
procúrala ben guardar
— l'S —
qae '1 roser qu' ha fet aqaestft
cap mes d' altre ne fari.
Prou 3' ho pensava la lonta
qae de celos me moiia;
qai d' amor no n' ha língnt
may pot de celos morírse.
Si volea ballar cornudas
veniu al nostre carrer
que las xJcaa s' enam^ran
dels fadrins que ballan be.
Si jo ne fos lo cordó,
lo cordó de la cotilla,
coneixeria 'Is intents
que dins de ton cor aidhoan.
La vila de Sant Marti
rodona com ona p«ma,'
las carreteras hi van
eMadritàBarcetova.
— 179 —
per ço al mirarme 'm das vida»
per ço al parlarme 'm das mort
Maria al anar à missa
gira la cara al fossar,
que d' aqaells quans pams de terra
mes de deu V han de besar.
— -^Moreneta la^n festejo
mon amich que me hi dihéii?
— També n' era moreneta
la Verge Mare de Dea.
Ay, pares qoe tenia fillas
procoréolas de casar ,^
qae mentras ne son donzeüas
son vidre que 's pot trencar.
Cara de color de rosa,
company del mea aymador^
si 4 veus dígas que ab mi pensi
com ab ell hi penso jo.
Algun dia jo 'm pensava
que tot lo mon era pla
y ara he vingut à comprendre
que moitas costas hi ha.
Garrè' amunt y carrè' avall
ne passan tres cadameras.
i Tan-de-bo ne volgués Deu
que totas tres fossen mevas I
Perdihueta joganera^
que cantau dalt de la serra,
si ne baixeu à la plana
molts cors estaran alegres.
Montanyas de Montserrat
tot lo dia hi toca M sol
ANDANTINO
i
^^^\^^^
^
Si
9
ï
J\H' J^ J'> \m
n^t . ra tt-nidon.ze.lle.ía
m
^s
lle.ta que
m
j'i'-j^-^'j'i j'
y } j' J' ;^ j- j-
n'hi cer.ci.Yaninj.FÍf: Qnaii
.nt; qm rni sí
0m
n'hiJi.pi-íutli nt-va, dt
J J J
^
l^t^à^l
> > M'/' I»*}!'!' ;■> J'J' J'j^
[fi.si sp.vihafu.^it. Clolrio.ji San.U jlui.ía.m vol
^M
1 1 1 1 1 1 I
J: J' J- J J» J' J' p
jttèqjg.s a-fa-y»-rír, llig
p
i^
=^^
.rro . n«t dí mal dt ra.liïsa'a
m
•a.juggg
I j r l' l'J j
1 j- 1' n i j' ji
mal mit nf^potsoirir. vtlijtèiuiBsiío.naF la flojcií i
=^^ J J J I J^
inaip(
ní^potso
P
I I I I I J
í
r ho., ra qtf hem de mo . rir.
J J J J ■! \ i i
*
y ^ y ^
— 185 —
Si n' era una donzelleta — que n* hi cercavan marit;
guan n' ha sapigut la nova— de casa seva ha fugit.
Gloriosa santa Quiteria
volguèunos afavorir,
Uiuréunos de mal de ràbia
qu' es mal que no 's pot sofrir,
volguèunos donar la glòria
à 1' hora qu' hem de morir.
iltos germans que ella tenia— la buscan de dia y nit.
la van trobar dormideta— à la bora d' un camí.
Lo un d^ ells ja diu al altre: — «Si la matarem aqui.»
Lo un ja se *n treu lo sabre— y V altre un punyal d* or fi.
De tants cops com li donaren — la testa li fan sortir;
la testa se 'n va anà^ M alga,- la animeta al Paradís.
Allí hont va caure la testa— ni va naíxe un monestir.
Las parets eran de plata — las reíxas eran d' or fi;
capellà que diu la missa — es nostre Deu Jesuchrist,
los escolans que V ajudan— los àngels del Paradís,
la dona que fa la oferta — la mare de San Narcís.
VARIANTS.
Fers 15 y 16.
Alli hont va caure la testa— n' hi van alsà' un monestir,
las reixas eran de plata— y las parets de marfil.
En alguna versió hi hem trobat aquest vers que no
se pot posar entre M versos de la nostra en rahó
— I8fi —
d' estar en completa oposició ab lo vers qae dia :
la testa se 'n va anà al aiga, — 1' aoineta al Paradís.
ío vers & qae fem referència dia aixls :
allí hont va anar I' anioieta^la Iglesia varen obrir.
NOTAS.
Entre *ls caats de la illa de Ferce n' bi ba nn qne
en algan tros no deixa de tindré bastanta semblana
ab aqaest y es '1 qní do per litol Cotil de Santa Cataty
BLANCAFLOR.
INDANTE
^^
ïyVj ,
J- J' i' J'.,J' JM
Es ^h ..Vi U ílan.ca flo^ -
^M
J' j^ > >>J'
P df-brc de U mcn.U
^^
l' l' j' f''i'
I' >j l' j'
ne bro-da_va un ca ..mi .son per la
^
^m
I 1 1 1 ..I
Fi -lla de la Rev.na
-^^-^
T=^
' — 191 —
Estava la Blancaflor— sota 1' arbre de la menta
ne brodava un camlson — per la filla de la reyna,
lo camison n* era d' or — de seda *1 brodava ella,
quan la seda li mancava^posa de sa cabellera,
de sa cabellera ai or— no hi ha molta diferencia.
Alia 'Is ulls y véu la mar, — véu venir la mar brugenta,
-wém venir fustas y naus— y galeras mes de trenta,
fév venir un mariner— que '1 seu gran senyor li sembla:
—Mariner, bon mariner— Deu vos dò en la mar bonansa
^havéu vist ó conegut- lo meu gran senyor en Fransa?
— Si senyora que *1 conecb— y d* ell li porto comanda;
diu que ^s cerqui un aymador-qu'ell aymada s^es cercada:
la filla del rey francès— per esposa li han donada.
— Be n' haja qui presa V ha — mal haja qui li ha donadal
Que una dama com sò jo — per altras sia deixada!
Set anyadas 1* he esperat — com à dona ben casada
y altre set 1* esperaré — com à viudeta enviudada,
si al cap dels set anys no ve— à monja serè ficada
monjeta d* un monestir — que *s nomena Santa Clara.
— No 'us fassàu monjeta no,-no 'us fassiu monjeta encara,
no 'us fassàu monjela no, — que fóreu malaguanyada;
no *us fassàu monjeta no,— k|u' encara teniu qui *us ayma.
Yeuse aqui un anellet d' or— del dia que 'ns esposarem,
veuse aquí una trena d' or — del dia que 'ns emlmrcarem.»
Dient això M seu marit— li va donà' una abrassada.
— Perdoni lo meu marit — sí he faltat en cap paraula.
— Perdoni la meva esposa-del temps que à mi m' esperava.
— Perdoni lo meu marit — si n' be estada mal criada.
—Ben criada Biancaflor— de bon pare y bona mare.
— 19i —
NOTA.
Eütre 'Is canls populars grechs pabücals pèl comp-
te de Uarcellus se hi troba un que (è 'I mateix ar-
gument que nosira Blancaflor.
Alls 4 la bora del mar; allà trali bl ba una Iotc que r«nta 'I mocalH
de 9on maiil y canta per distraure m tristesa. Cu pocb de Tcnta mogil
un ilcb sa faldlllu y en descobert ha quedat la puata dii seu meaaM
péu. La mar ne queda sncantada, la mon «epalmat; pasean daus y nia-
ràs y los que en ellas bi Tan te maraieltaD al contemplar tanta bilkn.
Quan ella ho vju 's delia de cantar. Lo capllàde anade las nau« lasl•
luda y II prega que tomi à comensar son Interrampul cant.
— No cantava, rospon ells, 'm planyia de la ausencla del mea mall,
que m' ba deliat per anar a derendre la pàtria, Ta manar crayeila
poder tornar algun dia aquiTlclorlAsy rebrà de nosbrassos nnn•hn•-
sada y de mas mans una corona. Fa deu aay« qu' ei lora y mj ilv
me n' ha dit res. Encara I' esperaré dos any* mas, si al cap deU d»
anys no ve 'm laré monla. Lo capità llaTort 11 dia.
— iCom H dti«.pQU*r|Q I' ti« coni>|at a la f uerraT
—Se deya CoílaL•l, marlxà ab [.anibro9 i , i
im, aJiraísam, doncba hcnnosa mia, que Jo sò CoïLaki, q
in niarll.
LO TESTAMENT D' AMÈLIA.
\Uiil
MOOCIUTO
l'A.nit -liies
^^
.la mi,. UI - -ta
^^
no hi ba
pas rf -inejr
comp.les la
^m
^
CT9i .
^^
ran a
7ett - re,
comjjes ha -.rons y
Tomaií
— 197 —
L' Amèlia està malalta — que no hi ha pas remey,
comptes la van à veure— comptes, barons y reys.
iTot lo meu cor se 'm nua
com un ram de clavells I
lambè n' hi va sa mare— com qui no 'n sabés res.
— Filla, la meva filla — iquin mal es lo que tens?
— ^Mare, la meva mare,— lo meu mal ja '1 sabeu :
matzinas me n' heu dadas — per casà' ab 1* espòs meu ;
malzinas me n' heu dadas, — mare, morta 'm veureu.
— Confesséuvos, ma filla, — desprès combregareu;
guan sereu combregada— lo testament fareu.
— Set castells tinch à Fransa — tots son al manar meu:
los tres los deixo als pobres — als pobres y als romeus,
lo quart lo deixo als frares — per caritat à Deu,
y *ls altres à Don Càrlos — que n' es un germà meu.
— ^^Y à mi, la meva filla,— à mi que 'm deixareu?
— A vos la meva mare— vos deixo 1' espòs meu
perquè quan siga morta — ab mi sempre penseu.
NOTAS.
En lo Romancer illo del Sr. Milà hi ha una altra
versió en bemislicbs de vuyl sil-4abas.
Darrerencament hem arreplegat aquesta altre ver-
sió del mateix cant.
Malalta n' està, malalta— la filla del rey francès,
ningú s' acostava à véurela — ni damas ni cavallers ,
sinó un dia sa mare — que no 'n sàvia pas res.
— Ay filla, la meva filla,— lo vostre mal quin mal es?
— Ay mare, la meva mare, — penso be ho deveu saber,
malzinas men' heudonadas,-jo crech que morta *m veureu.
— 198 —
— Ay Glla, la meva filla, — confesseu y combregaén,
y après d' haver combregat— voslre lestament faréu.
—Set castells n' hi tinch à Fransa-tol set son en poder meu:
los quatre 'Is deixo à D. Càrios— à D. Càrlos germà mea,
los altres tres à n' als pobres — à a' als pobres y romens,
y los tres vestits de seda — deiio•à la Mare de Deu.
— Ay Ulla, la meva filla, — à n' à mi que 'm deixareu.
— Ay mare, la meva mare,- vos deixo 'Is rosaris meus
perquè quan aneu i missa— me n' encomeDéu à Deu.
— Ay filla, la meva filla,— ^hont voleu que 'us enterrem?
— Ay mare, à Santa Maria— ab la pluja y ab la neu.
— Ay filla, la meva filla, — aviat os podrireu.
— Tan si 'm podrescb com si no— allà vull que m' enterren.
Gntre 'Is cants populars de la Snecia n< hí ha ub
que 's titula Lo testament, y que tè molta sembiansa
ab lo nostre.
— Ahont faas estat tan de temps, fillela meva?
— A Banna, à casa de mon germà, madrastra. Ay I com
pateixo I
—Que t' han donat per menjar, filleta meva?
—Anguila ab pebre, madrastra. Ayl com pateixol
— Qu' bas fet ile las espinas, filla meva?
LA MOLINERA.
— 103 —
Fadrins qoe hi anéa
al pla de Llovera
comanàa I' amor
à la molinera,
aT!
à la molinera.
Una xica 'n tè
qu' es molt falaguera
sab cavuà' y pastar
de tota manera, etc.
També sab brodar
mocadors de seda
y ara 'n broda an
à la portuguesa^ etc.
•
Dintre '1 mocador
hi es pintada ella.
Mati de Nadal
ella es matinera, etc.
Ja se 'n va à n' al hort
à regar la menta.
Son galant ho véu
també se n' hi entra^ etc.
— Deu la guart, amor,
que sou matinera.
— ^Encara ho es mes
lo qui me hi espera, etc.
— 20i —
Si jo d' ayniadors
ne tÍDCb mes de Irenia
no 'n tinch sÍdo dd
qa' es la meva prenda.» etc.
tíuan diu aixú, A' ell
1' amor se referma,
li 'n tira ud pom d' or
dessobre la menta, etc.
Un pom d' or que n' es
la primera prenda.
— Tornaré mes lart
ó à la vespradela, etc.
— Pares dormiran
jo estaré soleta.»
Son galant lit va
à la última horeta, etc.
Son amor ho sab
li obra la porleta.
Son pare qu' ho sent
de cop se desperta, etc.
U SAMARITANA.
MOIEUn
i i 1 ^
Fa.drins que Ida.
un tajRor i la
mo-l-ue -ta lyt
— 209 —
Que ditxosa fou — la Samaritana
que anant à la font — à Jesús trobava
I Esposa del cel
volguda y aymada I
Jesús li digué:— «Si 'm vols donar aiga.
— No per cert senyor — que *m costa de traure.
— Be me *n donarias — si t* endevinava.
— Si me *n endivinàu,— jo *us darè de I* aiga.
— Ne tens tres galants— tots sentats à taula,
lo un se *n diu Pere,— 1* altre se *n diu Jaume,
1* altre Salvador— que tot lo mon salva.
— Bevéune Senyor — bevéune de 1* aiga.
— No vull aiga no — que vull la teva ànima.»
Ella agafa *ls cantis — y à casa tornava.
Troba Ms tres galants — à dins de sa casa
lo un ne fa foch,— i* altre n* escombrava,
I' altre es pèl camí — que me la esperava.
— Li diu lo mes xich — «Dona qu' ets tardada?
— Martxéune galants— martxéune de casa,
un jove he trobat— que m* ha il-luminada.
— No sia M dimoni — que t* haja tentada.
— No era '1 dimoni— que un àngel semblava.»
Ella pren los cantis— y à la font tornava.
Àl ser à la font — à ningú hi trobava.
Ella pren los cantis — y se *n torna à casa
al se* à mig camí — una creu trobava.
Ne càu de genolls — ab las mans plegadas
y ab aquella creu — de lot cor s* hi abrassa:
ab una pedreta — los pits se trucava.
Li crida una veu: — «Ja estàs perdowada.»
En altraíi versions hi ha aquest dos versos mes al
acabament.
Ja sent una veu — que del cel devalla.
— Confessa y combrega — seràs perdonada
y si hi tornas mes— seràs condempnaila.
LOS FÜSELLERS.
I
^léca^íe^.
iKvi \ ^^\y ^^
lo Ji - a Yttit de se _ tem 1
re
^m
%
1 ,1? M ^ P ^
iel set ceats no « ^ xau - la set
I
p
^^
se Ti'es sor _ lit à carn - pa ^ ]iya
p
I p t r, t c
re - ^í _ mfint íels fu «
i
— «15 —
'■.í
Lo dia yuyl de Seplembre— del selcenls noranta tres,
se n* es sortit i campanya— regiment dels fusellers.
ün dia abans no manxaren— ^ja se varen despedir.
«Adéu noble Barcelona — per la fé anem à morir.
«Nos hem despedjt.del temple, -nos hem despedit dels sants,
que 'ns donguin favor y amparo-que som fílls de cristians,
«Si tornem à Barcelona — gran alegria tindrem;
saludem pares y mares — y tota la demés gent.
«lAdeu, oh moll regalat I — lAdeu platja divertida I
íAdeu vell portal de mar !— {Adéu rica vidrieria!
«lAy, adéu Barceloneta I— lAdeu Ciutadela y Born I
]Adeu noble Barcelona — la millor ciutat del mon !
jAdeu rica argenteria — y las voltas dels encants!
iTambè adéu pla de palacio-hont passejan tants martxantsl
íAdeu lo carrer del Carme— y 4 carrer del Hospitall
Y vos gloriós Sant Llàtzer— guardàunos de pendre mal.
Adéu, adéu carrer Ample — y carrer de la Mercè I
Adéu Rambla y Boquería— hont tant passejat havéml
Adéu siàu, minyonetas— nosaltres ja se 'n anem
aquí quedarà en Geroni — que ab ell vos divertireu.»
Ja se *n portan las banderas— pera defensar la fé,
lotas «Has benehidas— al convent de la Mercè.
— 5i» —
Fins à Mataró segulan — mollas dooas que n' hi ba;
tot« la nit no dormian— no feyan slno plorar.
Los uns ne lenlan pares, — altrot tenian mullers.
Plorant deyan las donieúis:— di^eu siiu fusellers!»
-. YAIltAKTS
Ven i».'^^
Altres tenian promesas — qu' es lo qa* ne senten mes.
Entre 'I vers 36 y 'I 37 se hi acostuma posar
aquesta cobla, que naltres hem tret per prosaíci,
De las rondas j dels becos — lambè 'ns bem de despedir
los diners d' engantxamenl— los gastavam en rostits.
NOTA.
Esta canso fou composta quan la guerra de Es-
panya ab la república francesa. Guerra en la que
jugaren un paper moll brillant los tersos que ei-
*
t .
m
i
^- JOiJV.
.:*
t
^^
MOOERATO -i L a comp
m
.íe _ «sa se pas..
f
^m
m
i
m
se-ji
IOT U .,
^k
na mollri .ca* carn
p
Lra
^
los do.lorsdcl
I
pari li ve .nen no la
1* *
WTW^
^^^E
WUÍ
ieuaïïsoise.^a.da
M la dei Jtan so5.5e
t-^
bt±
#
^^=?ip
i
-^a.da .
TffT
— 221 —
Lacomptesa se passeja— per una molt rica cambra,
los dolors del part 11 venen,— no la delxan sossegada.
— Qui pogués anà* à parir — ai palau de los meus pares,
estaria ben servida — de cavallers y de damas,
ara servida no eslich— si pretench beure un vas d' aiga.»
La sogra, la malahída, — tot això se ho escoltava.
— Véstenhi, vésten Elena — al palau de los teus pares:
quan Don Joan tornarà — li contaré tas paraulas.»
Quan Don Joan va arribar — per sa esposa demanava.
— Ta esposa n' es à parir — à n* al palau de sa mare,
abans d' anarsen d' aquí — m' ha tractat de dona infame,
de perduda m* ha tractat — y à tú de fill de un mal pare.
— Si això, ma mare, es veritat — me n* hi vaig ara à mataria.
— Tant veritat es això— com la llet que t* he donada.»
Lo compte mana als criats — que al cavall treguin d' estable:
de tant que *1 cavall corria — ne treya sanch per los nassos.
Aixis qu* arriba ai palau— ja n* encontra una criada,
li dona la enhorabona — pèl fill que Deu li enviava.
— Jo no vullsabern^ del fill— sols vull sabé* hont es sa mare.
— La comptesa n* es al llit— molt dèbil y fatigada.
— Tant si està dèbil com no — vull que ma esposa devalli.»
Sas germanas la vestian, — sa mare la consolava.
Aixis que la veu venir— la vol travessà* ab la espasa.
— Detente, detente compte — que de vida n* estich falta.
— No *m detindré pas per tú, — ni per tú ni per ta mare.
Passarem per una font— molt fresca y molt regalada
paràs de mamar al fill — mentre esmolaré la espasa.»
— Mi —
Ja passao per UDa fODt— molt Tresca y molt regalada,
menlres dona mamà' al fill — ell esmolava la espasa.
— DetíDgas, pare, detingas, — no mati à la meva mare,
Ires donas hauria mort— per la llenga de ma avia,
la UDa 'g deya Isabel,— 1' altra Dona Mariagna,
l' altra Torà Dona Elena — qu' es la trista de ma mare.
— Ay vàlgam lo Deu del cel — y la Verge sobirana
qu' un infant de tan poch lemps— haja dit eslas paraulas!
xNo 'm Uirias lo fill meu — quin càstich mereix ta avia?
— iQuin càstich ella mereix?— Bon Deu ja 1' ha castigada.»
Se 'n toman à son palau,— la troban amortallada.
NOTAS.
Esta canso es de las qae 's cantan ab una gran
barreja de paraulas castellanas , arreplegantce mol-
las versions la hem tornada à la primera llenga en qoe
fou composta, ço es, la cacaiana. Es una de las can-
sons romanescas que com de la del Compte Arnau y
la del Compte Gm-i se 'n pot dir de cap d' ala.
LOS OFICIS.
AUEGREnO
Jeu
^^
^
^m
vos juirt Jo- seph — An^
1
É
^
^^
m
,íflTi per d-
viïï-jul
Bli-nes d-
^^
i
^^
^^
P
ffuestíe_ïïia..
tí
A_
ui Bir_ re
lo_n4 mi\
i^^
t »
É
h I' Mi
hifiA via es-.
J' J' Ji
É
É
^^
lo _na ab
to _ta vri,_ tat
— m —
—Deu vos guart Josepb.
— ^Anton per aqui?
—He vingut de Blanes
aquest dematí.
Aqui à Barcelona
may hi havia estat.
— Vinaten ab mi
que t' ho sabré di'
lo qu' es Barcelona
ab tota vritat.
Un esmolet vè
fa cara de noy
porta jupa verda
y la mola al coll,
jo 4 ne privaria
d' anar pèls carrers:
vagamundos son
com ja ho sab tothom
y privan la feyna
als pobres daguers.
Mirat, amich meu,
quina dona vè
que sempre acompanya
un burro guixè'
cridant: «iQui vol terra?»
sense tó ni só,
^sabs lo que faria?
jo la Qcaria
dintre una galera
à filar cotó.
— 218 —
Ne veuràs un home
que va pèls racons
tot lo dia crida:
lAdovar Togons.»
N' es qualsevol pasla
lo seu material
y de sou en sou,
y de ral «d ral
quan arriva '1 vespre
ja ha fet son jornal.
Cna vella vè
a missa se 'n va
porta los rosaris
penjats à la mà,
y mollas d' aquestas
jo 't diré 'I que Tan,
replegan partits
de molts homes richs
y à moltas minyonas
las van desviant.
Veuràs
MARTA.
uiPocoMimm
|^.iVi 1 1. J
A rom
ira
d' Ull fa_roii..
I - r ]■
^^
I ■" "
Lgír AVom.bra d'un luon..ger
0_laí-
^
' r r
^fe
r i*ír"^ A. ^; ji «j «,
I i j i i. i I
^
.la lan _ ^a.ri-d6 s:^ es _ ta^ la ^en.íil Mar_ _.
U u u^
J' i' 1 1 j. j í J' J; m
0-lai..la laTÍlTL ía_ri_(íó s•'es _.
m
-ta
^
f
É
i' J' J' J'
iSl.
f
?=F
7 — ?^ — r=-
tí la ^ca.til Mar _
LJ U Li
ta.
-Si.
8 y r
m
— m —
A 1' ombra d' un taronjer,
à V ombra d' un taronjer
olailà, langaridò.
s' està la gentil Marta
olaílà, langaridò
s' esta la gentil Marta,
de la porta en lo llindar,
de la porta en lo llindjv
olailà, langaridò
sola se ^n pentinava
olailà, langaridò.
sole se 'n pentinava
Ab una pinteta d* or— y escarpidor de plata.
Ja 'n passan tres mariners— tots tres 1^ han saludada.
— Ay Marta si vols venir — si vols veni* ab nosaltres.
— Be prou que hi vindria jo— si portesseu guitarras.
— Guitarras tres ne portem— totas tres enflocadas,
la una enflocada d^ or,— 1' altra es ab flochs de plata,
1* altra qu^ es del or mes fi — sols un cop V hem sonada,
si tu vens la sonarem— un altre cop encara.
Ja se 'n van bora del mar — ran à ran de la platja.
Ja r agafan per un bras — 1^ han posada à la barca.
De tant de saltà^ y ballà* — la barca s* es tombada.
De tots ningú n* ha pres mal— sinó la gentil Marta.
— Ay, Marta Dèu te perdó!— Dèu t* haja perdonada!
— Quan tos pares ho sabran— faran tocar camça.\ia.s
— a\ ~
Us campanas de la SeOg-Mas del Ro$é' y del Can».
— No 'm digaén Deu le perdò-ni 'm feu locar campuK
No 'm dignea Deu le perdó — que no sò morta eaan.
VARIANTS.
I ert i.
Ja 'n passan Ires galans,— Ires galans ne passavaa.
VíT» 7.
^xuiUrras tots tres portem — guamidas d' or y plata
NOTA.
Reparis qne 'I vers final soposa qae )a mi
resacila. Bs moll comú aquesta espècie de mara
llòs ea las baladas populars. De ll^eodas del ^
se 'n trobaa una pila ab on desenllàs semblaot al
aquesta canso, y també entre las cansoas català;
tenim la de La dida del infant, la de sant Jaume
Galícia, la del comptS'Gari y alguna altra en qnt
musa ha tocat aquest ressort pera finir una caosò
primer cop d' ull apar que la composició que mo
aquesta nota, part ab aquest vers; mes fixantshi i
mica so vén la boniquesa que això Jòna al i
LO MAL RICH.
AUC6RETT0
4-r^
W
i
lo mal
É
f — .
rich
W
?
?
sf'es.fí en fi .
«
^^
i
MM'
Ties.trapas-sal
:^
P»4- -
> ire pé _ le
I
p
í' [i ;■ \.
r - c f^
P
li di
lU
de .mi.naní al
I
^
f
^^
^^
> r- fi p
si es ^ue \
vol a _fa_vo
*É
%
rir J^ _ sus
^tt
o
— V Ma - ri. - a pre-^ueuj
p
i
n.
nii
9k
— 23ÍÍ —
Lo mal ricli s' esta en finestra — passa un pobre pelegrí:
li diu demanant almoyna — si es que 1 vol afavorir.
Jesús y Maria
pregueu per mi I
— D' aquest pa que déu als gossos — si me *n desseu un bocí.
— Mira pobre si t' lii baixo— te *n faré fugir d* aquí ,
te faré abordar pèls gossos^sí trlgas gayre à fugir.»
No triga r espay d* una hora— que -1 pobret ja va morir.
Truca à las portas del Cel,— del Cel y del Paradís.
Jesús ne diu à Sant Pere:— «Pere , mira qui hi ha aquí. »
-Ay, Senyor! n' es aquell pobre-que *1 malrich deixà morir.
— Obrali las portas , Pere ,— las del Cel y Paradís.»
No triga r espay d' una hora — que lo mal rich va morir.
Truca à las portas del Cel,--del Cel y del Paradís.
Jesús ne diu à Sant Pere:— «Pere, mira qui hi ha aqui.»
— Ay, Senyor! n* eglo mal rich— qu' al pobre deixà morir.
— Tàncali las portas, Pere,— las del Cel y Paradís ,
que se 'n vaja mes avall — que no 11 diran que no ,
eixiran deu mil dimonis— que 4 faran patir de mort ,
malehirà pare y mare— y qui V ha portat al mon ,
malehirà padrí y padrina— y qui M va porta' à las fonts ,
malehirà '1 capellà— que li feu la creu al front,
malehirà 1* escolà— que li feu llum ab 1' hatxò.
Variants.
Vers 1 y 2.
—Per aquí passo y so pobre, — ne so un pobre pelegrí
ne demano una llimosna— per si 'm voleu favorir.
fenZfi.
— Seoyor, dàame no trosde p»— d' aqaell que donéa al ga.
— Mira pobre si V U baixo— te laré abordar pèl gos.
rart 18.
— Qae se 'd vaja mes avall — qa' alia tas hi obriran,
eixiran deu mil dimonis — que per 'lli 'I rassegarin.
NOTA.
Ab aqaest argament que no es altra cosa que ani
paràbola del evangelista Sani Uacb * la mosa popular
ha fet hermosíssimas cansons. Antigament no se
aentta cantar res mes als pobres qoe demaDano
caritat pèb masos. Avay dia encara n* hi ha molls
que la saben y la cantan. Eixa canso es conegadiea
quasi totas las lleogas , com que eo la edat mitjani
fou la mes popular de totas las cansons .
YebSIÒ FtOVBKSil.
La mare de Dioa ploaro, — dessus ses blanchs ginons ,
(oun cber fieu li demamlo : — 'Ha mero qa' avetz voas ?
— 241 —
mai se iou retournaye — en aqueou plan pays
n' en caussauriou les paures,~-n' en vestiriou les nuds.
— Lou fourie far quand I* y eres — mai aro I* y sies plus.»
En plourant se retonerno— n* en toumbo dins V infern.
— ^Hai I paure iou ! sur terro— n' en ai pas proun souffert,
aviou couissin de plumo ,— mataràs de velours ,
aro n* en ai un ronge— que brulo nuecli el jour.» etc.
( Chants populaires deia Provence. — D. Arbaud),
Lo inspirat y eminent poeta provensal J. Rouma-
niile també lia tocat aquest argument y n* ha fet
d' ell una preciosa balada ab lo titol Lou Paure. En
ella, segueix, à las paraulas del malrich llansantde
sa casa al pobre , aquest acabament ple de poesia
y escrit de mà de mestre.
lil.
Passère , e lou castèu brulavo.
Lou fio de Dieu lou devouravo.
Aussiguere de crid: lou riche èro dedinl
E 1' auro sempre l' encagnavo.
Sus lou palais que cracinavo...
Malur I avien bandi li chin !
Boutas-Yous à geinoun : lou paure que plouravo, .
que disié sus la porto : Aguès pieta de iéu 1
— Ageinoun I èro lou bon Díéu !
LO DIA VUIT DE SEPTEMBRE.
.1
Jt
■"*
^^
UR6UETT0
lo di-
- a mil de Sep .
M J J' !■
f.P ^ p
en VhsM del
si.ke as _sen I fa{s so .irf u.nj
A. «-
o
■ 3
J J ; J'
i
P f' g 6 ^
tju-U at po
í
_ llay _ tres en los
pUb
^■.
—Lo dia vuit de septembre
quan nos varen agafar
allí en lo hostal del sabre
assentats sobre una taula
assentats sobre una taula
ab pollastres en los plats.
A una vila nos portaren,
Perpinyà se *n diu per nóm
que tè unas presons tan foscas
que son sitjas ensitjadas ,
que son sitjas ensitjadas^
de dia no hi entra *1 sol.
Quan vam se' allí '1 mas del compte
menjà' y beure 'ns varen dar.
Jo no vull menjar ni beure,
ja 'us podeu pensar y creure
ja 'us podeu pensar y creure
lo meu cor com deu estar.
A la presó que 'ns portaren
tot son voltas y parets ,
per tot h! regala 1' aiga
mireu quin estar hi feya
mireu quin estar hi feya
la camisa se 'm podreix.
I Tristas de las nostras mares
y quan ellas ho sabran
de teni' 'Is fills per las covas
despullats y lense robas
despiillali y sense robas
ab DiaDlllas i laa mansl
Sa mare ja 1 ne va à veure
tota vestida de dol.
— Ay , Gil meu (|uan fO 'I criava
tanta alegria que 'm davas
tanta alegria que 'm davas
y ara 'm donas sols tristor 1
Ja n' arrenca d' una daga :
— Ay mare vénsela aqui ,
peguéumcD tres cops de daga
traspasséumen las enlranyas
Iraspasséumen las enlranyas
que de vos jo vall morir.
—Fill meu si matà' 't podia
temps ba que sertas mort.
Becòrdat d' aquella lía
que per nom se 'n diu Sfaria
"u Maria
— 249 —
Ja sento las campanetas
de la Santa Trinitat ,
ne sento també com dluhed :
«Caritat feu per lo pobre
«Caritat feu per lo pobre
«que al suplici tè d* anar.»
Ja tocan la campaneta
ja es hora d' anà' à morir.
iAy que depressa '1 temps passal
Gent que veniu al suplici
Gent que veniu al suplici
preneu exemple de mi.
Adéu pla de Barcelona
crech que may mes te veuré.
Pél amor d' una minyona
que al meu cor gran pena.dona
que al meu cor gran pena dona
avuy aqui moriré.»
Quan fou al peu del suplici.
— Ay butxi (léixamho dir ,
déixam dir quatre paraulas
à la gent qu' aqui m' escolta,
à la gent qu' aquí m' escolta.
^ Me perdoneu à n' à mi ?»
Tothom li respont: — Si pare.
«Vos perdonem de bon cor.»
— Sent així, Deu vos ho pagui,
reseu un' Ave Maria
reseu un' Aye Maria
alxís que jo siga mort.»
NOTA.
0* aqueixa canso, que^ *nri podriam posar moltas
— í» —
variants si valgués la pena , n* hem hagut d' arreple-
gar moltas versions per poderta donar lal com avay
la publiquem. La lletra es molt lletja. Es nna de
tantas cansons que se solen fer cada vegada qae la
justicia dels homes se vea en lo cas de 'enviar aoa
ànima al tribunal de Dea. No mes li dem cabuda en
nostra col-lecciò per la magnifica tonada que tè.
Es canso que, segons diu lo erudit autor del Homan-
ceriUo, solen los clavetayres cantaria moll sovint lot
mentrestant que ireballan. Lo mateix qa' acabem de
dir del vuit de Sepiembre podriam dir de la que mes
amunt bem posat ab lo títol Los oficis: son cansons que
las salva del oblit la bellesa de sas tonadas. Com
nostra col-lecciò es de lletra y de màsica ; si una
canso es bona en una de eixas dos cosas no podem
menys de recutlirla y posaria aqal en germanal
aplech ablasallras.
— 251 —
NOTAS DABBBBBNCAS.
En las notas del volum primer anuncfaTam per aqaest segon uns
trenta y tants cants, sols n' bem publicat uns catorze ó quinze. ;Vol
dir això que no publicarem los demés ? No pas. Això no significa altra
rosa sinó que 'Is deixarem per un tc^rs volnm si Beu nos ajuda.
Hem subjectat aquest llibre à una ortografia qu' es la à que bi sub-
jectaríem totas las nostras obias, per créurela la mes senzilla y la mes
aoostadA & ^^ veritat. La ortografia nostra es la següent:
REGLÀS GENERALS.
SOBRE LA PRONUNCIACIÓ CATALANA.
VOCALS.
La a , y fa ti , com en espanyol , se pronuncian tal com marcan y no
tenen escepciò alguna.
La e pot ser natural, oberta y muda: la primera se pronuncia com la
e en I' idioma castellà, la segona com la primera e de la paraula fran-
cesa colère y la tercera com la e de las paraulas també francesas, poríé,
defilé. Poden diferenclarse à la vista per 1* accent. La primera no *s dea
accentuar; àla segona se bi pot posar V accent agut titéu {crit del ^al);
y à la tercera V accent breu mèu {pronhom possessiu).
La 0 las mateixas reglas que la anterior.
La i modifica M sonido de certas consonants quan las precedeix, alxís
per exemple al anar davant de la x fa perdre à n' aquesta lletra lo valor
de csy W dona M de la eh francesa: y davant de la g fa que aquesta lletra
soni (quan es al fi de paraula) com ij.
C ONSONANTS.
La c, se pronuncia davant de la e y de lat, com «espanyola: aixís
ciència se llegirà sieima.
La ç podria usarse en lo pron. dem. ço que no 's pot ni es deu ts-
^riurc de altre modo. si 's vol seguir als clàssicbs y *s desitja fugir de U
— 55S —
confusió que porUn paraula: de diFerenl slgolDc&t Mcrltas ab i» au-
teiiu lletras: alils encceblrla si s' escrlgaès f* pronhom ab t, pns »
McrUalilvoldIraizii j nnio j la (Iwli) lainbt fodiia anrrlrper subs-
tltalr à laü dos «m qu' es una de las pacas cosu que demo stra pobnti
Mlanostra llenga. Alirs en llocb d' escriure Uoitoi, çostot, rvasi,;»
lira millor escriure llu^oi, irD(oi, IrOfiwT
La il ea 11 de paraula no lè ue.
La eh sona com la e davant de U a y ile la o, ï com q davant delí'
1 de la t; alils ekirubi, chantat, chimi», ckor se pronunciaran caní m
castellà earidad, qMrvbin, olf uirnia, cotó: regularment s' escrla c amt
V k, en los cassos citats. Al tl de paraula sempre sona com e. Har tè 'i
vulor de la c/i castellana
La; datant deu, oy usona comlapen castellà davant d* aqselu!
mateiias lletras. Davant de e é i y al Q de paraula sona gom la ■ tni-
ecia de vie^ít. Precetilda de la i al a de paraula cobra 'I té Antf. tà
mü sona com si estès escrit nulj. Delràs ds cansonaot an d de paranli
no U lli.
Bn \as paraulas compostas de la paraula mig y altraque coraensl ali ;
ton per eiemple jorn, no s' escriurà inlg-]o<'i>i slno nnijo m. Altrameil
terbo, fora caure en lo nritej:^ dlübanl en que cauria lo qal en castelli
escrigués machucHa d' aquest modo much-cHacti-cbo .
La; en comens y mig de par.iula autiii com la j en francès davant de
a, 0 y u: en 11 de paraula no tò us. Alifs no %' escriurà in iy, enutr, malj
slno l•liir, envio, 1111Í3. Sempre que en mig de una paraula bl ba]a '1
sò de ;e y de pi se hi posarà la lletra g, reservant la j pèl davant de
— m —
DELS INFINITIUS.
Lo8 infinitius dels Torbs breus se escriuran sens r: aixís s' escrinté
Mtire 7 BO wiurer,
Lof Yeil>f aguts tots déuhen anar acompanyats de la r final pw
erltar la confusió que resultaria en semblant cas, pui passarian é
ser iguals infinitiu y pretèrit, yà mes perquè la r serveix pen estalviar
V accent de que d' altre modo deuria anar acompanyat l' infinitiu.
BELS PLURALS FEMENINS.
Tots loi plurals femenins s^ escriuran en a y no pas en e, per no
haverhl ■! rahò, ni us que Ms autorisen: aixís sempre s^ escriurà a/e-
grioi r no pas alegries , tant mes quan servintse deia a queda mes
marcat lo femení, y també (^^er ser conseqüents ab la regla de que *ls
plurals que acaban en vocal no aguda ó consonant so fan afegint una s
al singular.
Si doncbs lo singular es alegria, ^perquè al fer lo plural tenim de
camblar la a en e y dir alegries^
Aquesta es la ortografia à que hem subjectat nostras Cansons de la
terra; lo dia en que vulgam fer un treball gramatical, llavoras afegirem
à tot lo dit fins aquí las rahons que 'ns duben à preferir esta ortografia
à las demés.
■O'^^^^::^^
TAULA.
IÍT0L9. Pka*.
latroducciè. 5
La paasiò U-
Lu set panulas il
Lo compte G&rí n
Don Lliüa. . , 53
La irapassera e!<
Canso de Nadal là
La mala muller 81
Lo pastoret 89
Santa Madalena 9S
Los fadrins de san Boy lOri
La cita 111
L' beréu Riera 117
Mambra lU
Santa Agnès 159
Lo pardal 115
la vella -,..!«
Lo confés fingit Ii9
I>A üil^Sllt^ l&Sa•S 4IS80(S8
• per
FRAHXHH tllAT BRB.
i•mmmm••mtrmmm^fm
CANT I.— tos olivaters. — ^Exposiclò.— Demanada à la Verge de Mont-
serrat— Salou. — La pubilla del mas —Lo baylet.— Las olivateras.— ^
Canso. — Carlos. — Amors de Gàrlos y Maria. — Gàrlos li conta una tem-
pestat en que hi ya corre gran perill. — Una riallada que rossoaaprop
d' ells los desconcerta, etc.
GINT IL— La vespraí/a.- Retorn dels treballadors a la masia al cait*
re la tarda. — Sentats dins del clos escoltan de llaTis d* un Teli pastor
gestas catalanas. — La presa de Tarragona —Lo Brucb. — L* ;lnç^és. —
los treballadors ab la mestressa passan lo rosari.— L o sopar. — Arriba-
da d'en Jaume. — Murmuracions dels Jornalers. — Lo corral. — La nit.
•^Besconsol de Maria. etc.
CANT IH.— Amargors.— La brescadura.- Maria se 'n vaà brescar.
— laTana. — Son germà.-^Naixement dels amors de Gàrlos y Maria.—
Jaume. — Maria escolta la conversa que aquest tè ab sa mare.— Parau-
las brutals d^ aquell. — Descobreix los amors de Maria.— Enuig d^ An-
tònia.— Preguntas. — Anicnassas. — Resposta de la donzella, etc.
CANT rv.— La fornada.— Una colla de noys cantan la canso del pa-
]Niitò.— Lo pare de Gàrlos. — Enginys del art marinesch.— Hecorts.—
Bona nova. — Arribada — Romiatge à Montserrat. — Lo monestir. — Las
bermitas. — Las covas — La mare de Deu de Septembre.— Los volunta-
ris.— Descripció del trajo d* aqueixos, etc.
CANT y.— La fonl.— Matinada.— Lo corral.— Lo baylet conta à Maria
UB secret.- Los assesslns — Desesper de la donzella.— Eixida de sol.—
Invocació ala Verge.— La font de Salou. -Maria se n* bl va.— Arriba-
da de Gàrlos.— La donzella *1 reb fredament, elc.
CAST rí.—Ul (sitmiarií.— L« M
rtí.— <>rlo<.— Lí> t« if: lUT df liM.— Lo 4 ie Mrt.— TiClHk<*
Mpaat'il:-. — CarlOrlliurüilt UdmtL ann allre TolnntHt. — jt^MkHd
lo qnr 'I Itivlci tonU a Virw. cle.
UM ni.— rarrutaiw.— UpriouTíra.— liBuiír i U PiMda.—
L' Cftjn.— Rrus.— L» U-ta- Jr S. Prre.— U t«4v. — L»? nru M Tv-
ngOBB.— La ciuUl romana.— La fi oUt crItliAU.— Sta. T«tcU.— Im
I dt Tallí. — AfOmpaDyata dC [amborl y dnUaluTaB * Jtmin-
UHT \nL-^La ttremt. — A ta btn deia nar ■- ki Aa lu
TrMM* de Varia. — Anlonladalt d' noa somers ?« 'n lae
CIM IX.— í.l>parlaiIor.— Antunla arriba à .lai nDnjoJ dC RíqS. — L«
parlador. — Doloroía canTtr^a. — Eaca.rechí queia Varia à sa mar*.—
IccHrilHnus.— Ví^peilida.— La capella.— Lo càalicb sagrat. — Vntfrt
de la Saliiunenca.— Cloria IM, búmi-u. He.
CÍSJi. — La {làQÍàa. — Wad-raí. — CàrlOílilcau feril. — Lo prenen.-
tneal^rriíií lo coDipran.— La esclavitut.— Lo» corrals. — La lleoiu.-
Lanll. — La lera. — Lasorl del manta. —CcgameDl de la lleona. — CiriM
la mala dC un cop de EU mia,— La fugida. — Sorrals, motns, oasis, pou,
patmerars. etc.
i
Live Music
Archive
Librivox
Free Audio
Metropolitan Museum
Cleveland
Museum of Art
Internet
Arcade
Console Living Room
Open Library
American
Libraries
TV News
Understanding
9/11